EL MEU AMOR SPUTNIK

Hi ha moments en la vida de tot home (o ésser humà per extensió) que després de llegir una notícia al diari o d’escoltar-la en la ràdio del cotxe penses, jo havia d’haver estat allí.

A mi m’ha passat avui, després de llegir la següent notícia al diari:
MITIN EN MISLATA
Camps dice que la única propuesta del PSPV es convertir la C. Valenciana en un satélite catalán
Rus afirma que el votante del PP «primero comulga, luego vota y después lo celebra»

Com sempre, anem a pams. Feu-se la idea. Diumenge pel matí, oratge primaveral, eufòria en la graderia després de la pujà d’adrenalina que comportà la manifestació del dissabte i el PPúblic “entregat” a la causa.
I allà van els oradors, engrescats, victorejats i a sobre, jugant a casa.

En primer lloc, Camps (de regata) obri el bagul dels records i trau a passejar els fantasmes pancatalanistes, fet que com sempre li assegura, a més d’un grapat de vots blaus, un rotund èxit de crítica i públic. Avui, sembla que té la lliçó ben estudiada, rebla una mica més el clau, i estableix una comparança entre l’extinta URSS i els Països Catalans. Així, aprofundint en aquesta idea afirma que la intenció dels catalans és convertir-nos en un “satèl·lit”. Per tant l’associació d’idees és completa. O amb ells (PP) o prepareu-se, la Comunitat esdevindrà un estat subordinat, comunista i catalanista. La meitat dels assistents a l’acte encara no s’han recuperat de l’esglai, fins i tot es produí algun infart i almenys tres o quatre atacs d’ansietat. I Paco tan tranquil, l’auditori amb la pell de gallina i submergit en un oceà de tremolors i calfreds, però ell ni s’immuta. Objectiu acomplit: la gent amb la por al cos i ell a les portes de l’Òscar pel paper de Nostradamus.

Ara, allò que no acabà d’aclarir és a quin tipus de satèl·lit es referia. Només sabem pel que digué que l’esmentat aparell espacial comptava amb tecnologia catalana. Però del tipus, model i mesura de l’artefacte, ni mu!. Desconeixem si serà un satèl·lit militar, espia, de telecomunicacions, meteorològic, de publicitat.... I el nom, home si és català segurament s’ anomenarà el Pambtomàcat, el Tremoleuvalenciansqueaviatusenvairemsat o el Carodrovirasat.

Però la traca final, la cirereta del pastís, això que dius: ara, ara és quan l’auditori se’n ve avall, fou quan aparegué en escena (mai millor dit) l’inefable Rus (òndia, no havia caigut! Aquest paio de cognom és Rus, Rus és sinònim de soviètic...ja està!, ja hem establert la quadratura del cercle, veieu com tot és relatiu...només cal perseverar). Bo, com us deia, Rus s’acomoda en el púlpit d’oradors i amolla (recordem que era diumenge pel matí): «primero comulga, luego vota y después lo celebra»(referint-se a l'estereotip dels votants del PP).

El fet de combregar està clar, allò de votar no ho està tant perquè si es refereix als sufragis. aquests només són cada quatre anys i si són els religiosos que especifique (obediència, pobresa o caritat), però allò més incomprensible és “lo celebra”.

Celebra, el què? . Possiblement el privilegi de continuar vius malgrat l’imminent apocalipsi anunciat feia uns instants pel seu cap de files Paco Camps.

visèkimé