Bon vent i barca nova!

Milers de veles blanques pentinaren el passat divendres el càlid ponent que travessà la nostra terra.

Una marea de banderes que cobriren la plaça de l’Ajuntament de València com a protesta contra la gestió de l’alcaldessa Rita Barberà. Cadascuna portava impresa no el logotip d’una empresa multinacional sinó resumides queixes sobre el projecte d’interés general (almenys per a promotors i polítics) del nou Mestalla i l’elevat preu de l’habitatge, a més de sintètiques reivindicacions de més i millors dotacions per als barris.

Rita & cia encegats per la possibilitat de transcendir i guanyar-se un estrella al passeig de la fama de l’avinguda del Mar han cregut veure en el lluminós sol mediterrani un immens focus que il·lumina un miratge en forma d’oasi on el glamour i els euros a grapats vinguen a passejar-se.

Amb forces renovades (estem en precampanya) s’afanen a convertir la ciutat en un immens plató de cartró pedra on tinguen lloc grans superproduccions estrangeres amb estrelles d’una altra galàxia. Mariners de vaixells d’alta tecnologia financera, bòlids que fan esclatar mascletades en els seus motors, caps d’estaments eclesiàstics...tots instal·len les seus caravanes luxoses sota l’auspici panxacontent dels polítics valencians, tristos “gorrilles”, que es maten per aconseguir-los el millor lloc a canvi d’unes poques monedes de vots.

Mentre, els ciutadans assisteixen a aquesta posada en escena farcida d’efectes especials enlluernats per la brillantor d’aquests efímers astres del seté art immobiliari i especulador mentre s’agenollen, junten amb força les mans i alçant la mirada al cel preguen amb totes les seues forces poder esdevindre ni que siga per un instant figurants d’aquest espectacle magnànim.

Per sort, encara hi resten col·lectius que defugen les superproduccions i que aposten a doble o res pel cinema de baix pressupost, temàtica social i en valencià.

visèkimé