La Cubana i Cómeme el coco, negro.

La Cubana celebra els seus 25 anys amb aquest espectacle -estrenat allà pel juny de 1989 al Mercat de les Flors de Barcelona-, considerat un dels més emblemàtics, doncs és un homenatge a les companyies de teatre ambulants i fa referència a un gènere bastant maltractat i quasi desaparegut, el de la revista i el music-hall (fins ací la ressenya oficial.)

Sí. Hem anat a veure, una altra vegada, La Cubana i ja en van un bon grapat. En aquesta ocasió al nou Coliseum de Barcelona. I, almenys jo, he tornat a quedar-me bocabadat amb els recursos d'un grup de 13 actors i actrius que desenvolupen 30 papers distints, tots ells plens de gràcia i d'enginy, d'humor cru i, de vegades, dur; però, també, de tendresa (la interpretació de la nana de Benetússer, genial.). La Cubana sol provocar el públic i, en aquesta ocasió, ho fa abans de començar l'obra (programada per a les 10,30) presentant un rètol a l'entrada que diu: la funció comença a les 9,30. O siga, que la gent que no coneix La Cubana agafa, de primeres, un cabreig monumental que s'encarreguen d'atiar els mateixos integrants del grup. En un moment determinat de l'espectacle, tot el teatre se'n va a terra en el sentit literal de la paraula: les cortines cauen des de tots els costats, els decorats es desfan, l'atrezzo es desmunta i la sala es converteix en un maremàgnum d'escales de tisora, rajoles, algeps, parets nues, pots de pintura, cables solts, etc. Maremàgnum en què, a poc a poc, intervé el públic (jo mateix vaig ajudar a plegar una cortina de vellut) i acaba sent una festa total i absoluta. En aquesta ocasió, a més, el meu company de batalletes, després d'una ingestió bastant considerable de mongetes (no religioses, clar), va haver d'abandonar la butaca amb una ventolera reprimida, amb la qual cosa, la resta dels espectadors el consideraren un membre més de la colla d'actors i poc faltà perquè allò s'acabara com el ball de Torrent. Si a tot açò sumem que La Cubana portà entrepans de mortadel·la per als presents (i allò estava a caramull), es podeu imaginar, ni que siga un poc, l'ambient de la sala. Si teniu ocasió, aneu. Paga la pena. S'ho passareu d'allò més bé. Molt recomanable per desconnectar de la feina i conéixer els actors i actrius que veurem a la tele en poc de temps (cal recordar, per exemple, que bastant gent de la colla del Buenafuente han format part de La Cubana.)

Més informació: sr. Millo, els de les mongetes, el qual podrà contar-vos, també, les aventures i desventures de quatre faves enmig d'una manifestació pro-independència.