La quadratura del cercle

Los archivos revelan que Calixto III cambiaba «el latín por el catalán» cuando se alteraba (Levante-EMV)

El xativí Alfons de Borja sembla que ens els seus (imaginem) freqüents atacs d’ira abandonava l’encorsetat llatí de la cúria pontificía pel més col·loquial i familiar català. Cal recordar que el català era llengua oficial a la Corona d’Aragó i que Calixt III abans d’ingressar en la Cancelleria Reial d’Alfons IV el Magnànim fou professor a l’Estudi General de Lleida.

A més tenint en compte que una vegada anomenat Papa no tardà a envoltar-se de servidors procedents de la Corona catalanoaragonesa pareix prou normal que el català fóra una de les llengües vehiculars a la Cort Papal.

Cinc-cents cinquanta anys després, una altre “valencià”, aquest d’adopció, s’incorpora a l’executiva catòlica. Benet XVI ha designat l’arquebisbe de València, García-Gasco, nou cardenal de l’església.
García-Gasco debuta en Roma en una reunión de cardenales con Benedicto XVI

En aquest cas dubtem que el nou cardenal permute el llatí pel castellà (la seua llengua materna), estiga seré o força enutjat. Del valencià ni somniar-ho.

Però allò que resulta més simptomàtic no és que no empre el valencià a Roma sinó que durant el grapat d’anys que ha encapçalat l’església valenciana tampoc ho haja fet (ni tan sols intentat).

El comandament episcopal al Cap i Casal no sols no ha permés cap incursió lingüística ni en la litúrgia ni en els textos, sinó que a més s’ha oposat amb força a què qualsevol iniciativa promoguda des de dintre dels mateix estament donarà algun fruit.I sí, n'ha donat algun: el de la poma de la discòrdia, ja que qualsevol proposta normalitzadora ha sigut tallada de soca-rel. Com a mostra, el tracte (per omissió) que atorgà al projecte de Bíblia valenciana elaborada per Saó.

VK