Rep un mail anunciant-me la publicació, per part de Pagès Editors, de la primera gramàtica aranesa, un manual confeccionat pel filòleg balaguerí i professor d'occità de la Universitat de Lleida Aitor Carrera. M'alegre de debò per allò de la recuperació de les llengües, però la cosa em cau tan lluny que poca cosa més puc comentar. Però, em fa reflexionar sobre un aspecte que, no per massa sabut, hem de passar per alt: de la mateixa manera que l'aranés, per desconegut, no em diu pràcticament res, supose que per a una gran quantitat de polítics valencians, castellanoparlants de tota la vida, els deu passar alguna cosa semblant quan es tracta del valencià. Com voleu que el senyor Camps, el senyor González Pons, la senyora Escudero, la senyora Noguera... (ja veieu que en aquest cas no mire pèl ni partits), defensen una llengua que no empren ni tenen intenció d'emprar? Cada vegada que aquestes persones, per necessitats del guió i dels vots, en diuen alguna en la nostra llengua, se'ls nota a quilòmetres de distància que ho fan d'una manera tan forçada que, fins i tot, fan patir l'auditori. Personalment, respecte l'aranés, tot i que no en tinc ni idea. Doncs bé. Bastants dels nostres polítics ni tan sols són capaços de respectar una llengua que desconeixen i que no practiquen, tot i ser, almenys teòricament, la seua. Clar que jo no sóc polític i no tinc cap interés pels vots. Afortunadament.
Enhorabona a la gent de la Vall d'Aran i un zero ben pintat de negre per als polítics valencians que es passen pel forro tot allò que tinga relació amb la nostra llengua. I ni tan sols són capaços de manifestar un mínim de respecte.
Com podeu comprovar en la imatge que m'ha fet arribar un bon amic, no és que Sant Andreu llegira, sinó que a més a més era un dinamitzador cultural de primera.
