miércoles, 24 de enero de 2007

AVL, no m'estires de la llengua II

Publicat avui al Levante-EMV:
La AVL mantiene su estructura actual ante la división generada por la reforma
A. G., Valencia La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) optó ayer por el conservadurismo ante la incertidumbre que generaba la reforma de su estructura interna y acordó en sesión plenaria mantener...


Com era d'esperar, no ha hagut sorpresa, seguint el proverbi riberenc que "qui estiga bé que no es menege" tot ha canviat per a quedar igual, així que ens quedem amb les ganes de poder dir allò de "ladran, luego caminamos".

Res nou sota el sol, en primer lloc, podem llegir que l'AVL "optó por el conservadurismo" clar, la sorpresa haguera estat majúscula si haguera decidit triar el camí del progressisme.

En segon lloc l'AVL manté la seua estructura interna i per tant ja podem confirmar que han estat bandejades les tres propostes que es barallaven per al canvi:
a) Passar a denominar-se ALV (Afer Lamà el Valencià). Aquesta sí que és veritat, molt rupturista.
b) Optar per una nomenclatura més en sintonia amb la tasca que es porta a terme: LVA (Ludoteca VAlenciana)
c)Crear precedent amb un de caire omatopeic: LAV (ALAVÍ, ALAVÀ, ALAVIMVOMVA! PATRIMONIALS, GENUÏNS, HIPOCORÍSTICS I NINGUNA MÁS)
visèkimé

martes, 23 de enero de 2007

AVL, no m'estires de la llengua


En la secció de Comunidad Valenciana del Levante-EMV de hui mateix trobem la següent notícia:
La reforma de la AVL esconde la lucha entre dos modelos de entidad
Las diferencias muestran que la fractura por las elecciones pervive

I clar, a continuació un anticicló de pensaments s'instal·la sobre la meua àrida zona cerebral:

- Quins dos models d'entitat es troben en lluita, els que volen convertir aquesta "acadèmia" en una caixa d'estalvis i el que defenen que continue funcionant com una Ludoteca per a gent més gran?; els que creuen que cobren poc contra els que creuen que haurien de cobrar més?; els que consideren que caldria canonitzar a FontdeMoraTodosalsuelo! i els que consideren que amb la condició de beato de les lletres valencianes ja en té prou?

- Per un altre costat, valore molt positivament que aquesta gent dedique el temps a discutir pel sistema electoral, ben mirat, preferisc que perden el temps amb açò que proposant noves directrius lingüístiques (sota el prisma de "divide y vencerás, al jefe contentarás y encima te forrarás).

- Per cert, altres dubtes que m'obnubilen: s'acceptarà el vot per correu com al Real Madrid?, Ascensió podrà assumir un descens electoral?; qui collons serà el secretari tècnic Vicente Ramírez, Lluís Motes, El Soro, Paco Nadal...?; S'haurà basat Albena en aquesta gent per a batejar així la seua nova sèrie.?...

Continuarà...

visèkimé


lunes, 22 de enero de 2007

HUMOR NEGRE A CANAL 9


(Abans de començar promet solemnement que allò que passe a contar seguidament acaba de succeir realment només fa uns instants).
21:30 h. Notícies 9 (crec que es diu així)
El presentador encarregat dels Esports es disposa a donar per acabada la secció. Abans però i ja mirant a la presentadora que té situada a la seua dreta diu algo així:
- Abans de finalitzar una última hora. Ha faltat el pare de l'entrenador del Sevilla Juande Ramos afincat des de fa uns anys a Elx. El soterrament tindrà lloc demà en aquesta mateixa ciutat. (Tot seguit dóna la paraula a la presentadora, que un poc despistada, improvisa la següent resposta per tal d'acomidar al seu company) Aquesta sí que la cite tal qual:
- Molt bé, esperem que el pare de l'entrenador es trobe bé, dins de la gravetat.
(Promet per Tutatis que és cert per surrealista que parega).
O siga, que acaben de comunicar que un home acaba de morir, no ho oblidem en un telenotícies que encara que siga de Canal 9 hauria de dissimular un cert rigor i va i la presentadora es destapa amb un comentari digne del reporter més corrosiu de l CQC o del dibuixant més àcid d'El Jueves. Posats a continuar amb la broma jo haguera optat per cloure el diàleg així:
- Uff, has esperat a l'últim suspir per a donar-nos una exclusiva que te mors.

visèkimé

domingo, 21 de enero de 2007

No puc deixar-vos de la mà...


O siga, que estic un parell de dies sense entrar i es desboqueu com els cavalls dels picadors... En fi, paciència i a intentar posar una miqueta d'ordre.

Ahir, mentre prenia café, una persona amb seny em va fer unes quantes preguntes que no vaig saber contestar. Però, li vaig prometre assessorar-me i tractar de donar-li alguna resposta. Allà en van uns quants, dels seus preguntats:

És veritat que la major part de l'executiva del PSOE parlen el mateix valencià que el Dalai Lama?

És veritat que Levante-EMV no té cap intenció de publicar en valencià?

És veritat que, quan a u el nomenen membre de la LAVL (perdó, sense L inicial), canvia de la nit al matí les conviccions unitàries de la llengua?

És veritat que hi ha patums dins de Conselleria que juguen amb dues baralles, la de la unitat de la llengua ( a càrrec de determinades editorials) i la del seccecionisme (a càrrec dels pressupostos generals del carrer Campanar) i tots tan contents?

És veritat que Ronaldo jugarà en el València? (aquesta no me la va fer, però, segurament, serà l'única que em sabreu contestar.)

sábado, 20 de enero de 2007

FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFORT 2007


Babelia, el suplement cultural del diari EL PAÍS, aporta en la seua edició de dissabte 20 de gener informació diversa per a estar al dia durant aquest 2007. La finestra per la qual accedir-hi, com no podia estar d’altra manera, és Internet. Entre les adreces que m’han semblat més interessants hi ha:

http://sololiteratura.com/ggm/marquezarticulos.htm
En 2007 se multiplicarán los actos conmemorativos del 40º aniversario de la publicación de una de las novelas más memorables del siglo XX, Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. El portal Sólo Literatura reproduce varias decenas de artículos del novelista, entre ellos La odisea literaria de un manuscrito, en el que el premio Nobel revelaba en primera persona los secretos de las pruebas originales de la obra.

www.llull.cat/llull/estatic/f07/ESP/FIRA/que_es.shtm
La cultura catalana será la gran protagonista, del 10 al 14 de octubre, de la Feria del Libro de Francfort. La web del Instituto Ramón Llull recoge, en cuatro idiomas, el amplísimo programa de actividades previsto en toda Alemania para promover una cultura con tradición de siglos y proyección de futuro.

Pel que fa a l’última ressenya, altra vegada ens assalta el dubte. Tenint en compte la importància que representa ser l’invitat d’honor, caldria desitjar que la cultura catalana fóra presentada amb una concepció holística, tant pel que fa als territoris que va a representar, com per la producció editorial que en ells s’hi dóna.

Farà falta que també diguem allò de "No ens falleu"?

viernes, 19 de enero de 2007

M'agraden els trios


M'agraden els trios
Des d'ara, sense avisar, m'he decidit per formar un trio. Ni tan sols he avisat la meua parella estable (literària, clar). I quan em pregunte, potser li conteste el que se sol contestar en qualsevol altre circumstància com aquesta: "Volia provar altres sensacions...", " no m'acabava de satisfer la teua "dedicació"...", "torna a estar de moda allò del carpe diem...". La veritat és que, des del dia en què ens proposàrem (ai, el vi!) iniciar aquest projecte, deixàrem la porta oberta a qualsevol iniciativa. I VISÉCLIMÉ té iniciatives per a parar un tren de mercaderies... O siga que, des d'ara, sense avisar la meua parella estable, tindré l'oportunitat de tastar això dels trios. Igual m'agrada i tot.

jueves, 18 de enero de 2007

PINTOR-DECORADOR


Dijous 18:35 h.
Em trobe a la cua de les caixes del CONSUM que hi ha situat prop del meu pis disposat a pagar. Arriba el meu torn, per a variar m’he deixat la targeta de fidelitat de l’establiment, així mai aconseguiré la torradora!. Pague en efectiu i em dispose a introduir els productes que he adquirit en eixes bosses de plàstic impossibles d’obrir. Mentre realitze aquesta acció, escolte com la caixera que m’acaba d’atendre, una xica baixeta de no més de trenta anys, reprén la conversa amb la seua companya de la caixa del costat que sembla que la meua inoportuna presència acabava d’interrompre.
- Pos, xica com te dia, jo no tinc cap problema, perquè el meu nóvio és pintor-decorador.
“Pintor-decorador”, que jo ho pense i dic, clar!, quina visió comercial.
Si tu només t’autodefineixes com a pintor, en primer lloc et limites el ventall d’hipotètics clients, només ets un més dels milers de treballadors d’aquest gremi que apareixen sota aquest epígraf en les pàgines grogues, en segon lloc has de carregar amb els tòpics propis que han acompanyat aquesta professió des de l’inici dels temps i a més, faces el que faces, sempre et tiraran en cara l’alt preu de la factura i el deficient acabat.
En canvi si rebateges la teua tasca diària com a “pintor-decorador”, un nou món de possibilitats s’obrin davant teu. La gent quan et contracte podrà estar tranquil·la, està pagant per un servei exclusiu, innovador, complet, modern i d’absoluta garantia. I a més, per molt cara que siga la factura final, segur que li sembla un regal, barat, un “xollo” per a tractar-se d’un treball tan professional.
Jo he deixat les bosses del Consum al cotxe i de seguida he telefonat al meu amic Adrià. No m’ha costat molt convéncer-lo. A partir de demà al seu establiment l’antic rètol FONTANERIA serà substituït per un nou de disseny on amb lletres ben grans s’hi podrà llegir: TÈCNIC D’INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT I SUBSTITUCIÓ DE CONDUCTES HIDRÀULICS. Ara només li caldrà multiplicar per dos el preu de les tarifes i a esperar. L’èxit assegurat.


VISÈKIMÉ