miércoles, 3 de enero de 2007

MÀSCARES


Dues màscares

es donaren la mà.

La mort com a fi

i la mort com a mitjà.
(Josep Lozano)

lunes, 1 de enero de 2007

Tirant al cap



Cada vegada que entre a aquest blog m'entra un complex que no em cap dins de la pell. D'on traurà tanta informació J.C.? Tindrà espies repartits arreu del món? Tindrà connexió directa amb el Mossad, amb la CIA i amb algun membre de l'antiga KGB? Tindrà relacions amb la xarxa vaticana? Serà membre d'alguna organització secreta? Per si en faltara alguna cosa, presenta un nivellasso expressiu que ja el voldria tenir el més pintat, incloent-me jo mateix, clar. Ara que, personalment, em salva el fet d'haver nascut al costat de la marjal en l'època en què els taurons encara criaven pèl i d'haver estat educat, des que alçava un pam de terra, amb un cató de pedra amb inscripcions ibèriques, amb la qual cosa em puc permetre el luxe de dissimular, més o menys, les meues deficiències expressives. Però..., a veure quin jove té pilindongos suficients pot poder mullar en el blog- o bloc- de J. C. sense que li entre tota una col·lecció de complexos!

sábado, 30 de diciembre de 2006

COMUNICAT URGENT


S’admeten suggeriments, textos, imatges, etc., per a tancar l’any 2006 en aquesta pàgina. A més de veure publicada en aquest blog —o bloc?— la seua aportació, honor a l’abast de pocs mortals, el guanyador o guanyadora rebrà com a premi una subscripció anual i gratuïta al TIRANT A FOTRE, l’espai cibernètic per a la pràctica de la llibertat d’opinió i d’expressió. Entre d’altres avantatges, també hi figura el de poder conversar amb “anònims” il·lustres", o el de presenciar en directe la retransmissió de la troballa d’un tresor amagat en la prestatgeria d’una casa en Algemesí. Sabíem que la literatura produïa guanys abundantíssims (generalment en diners negres), però que intentaren blanquejar-los proclamant als quatre vents que són diners procedents de PAIs, requalificacions urbanístiques i altres martingales, no fa sinó confirmar el que ens temíem: definitivament, la circulació de diners negres ha superat ja a la de diners blancs.

jueves, 28 de diciembre de 2006

No busqueu més...
Hui ho he descobert. Després de llegir el que comentava l'amic Josep Millo sobre l'espai destinat als llibres, m'he dedicat a redescobrir els que tenia en les prestatgeries més altes. Doncs bé. A més de la pols i de l'exèrcit armat amb baioneta de peixets de plata, m'he trobat un volum del padre Mariana, un exemplar de Carmen amb il·lustracions de Mingote, El litoral valencià, volum I, de Vicenç Rosselló (haguera jurat mil vegades que me l'havien demanat i no me l'havien tornat), Grans personatges de la literatura catalana, d'Antoni Comas i algunes cosetes més que em fa vergonya confessar. Al fons de l'última prestatgeria, paret mitgera amb el sostre, he vist sis capsetes de sabates, una al costat de l'altra, ordenades com un esquadró d'infanteria...I en obrir-les, m'he quedat de pedra. Estaven plenetes a caramull de bitllets com els que veieu en la foto. I, de sobte, m'ha entrat un calfred. Caram, acabava de descobrir que l'únic beneficiat dels xollos de corrupció, dels PAIs i de tota la pesca, que apareixen dia sí dia també als mitjans de comunicació, era el menda! Ara tracte de recordar en quin port tinc el veler, on he amagat les claus dels dúplex que m'he comprat, quin tipus de combustible emprarà el meu descapotable i, el que em resulta més seriós i problemàtic, on collons viurà la meua amant. I tots aquests problemes, ja ho veieu, per culpa de Millo i de la falta d'espai per als llibres. Després dirà que és amic i no sé quantes coses més.

miércoles, 27 de diciembre de 2006

LLIBRES I FAHRENHEIT



Intuint que la nòmina de parroquians fidels d’aquest blog —o bloc?—, és encara reduïda, aprofitaré l’avinentesa per a fer una confessió pública: hui he fet de Guy Montag amb els meus propis llibres. Recordeu el personatge? El tal Guy era el protagonista de la novel·la Fahrenheit 451, escrita i publicada per Ray Bradbury el 1953, i portada a les pantalles per François Truffaut el 1966. Guy Montag era un bomber que no se dedicava a apagar focs, sinó a provocar-los, a cremar llibres, perquè segons el seu govern llegir entrebancava la felicitat i creava angoixa: llegir fa que les persones siguen diferents, quan en realitat el que interessa és que tothom siga igual. En el meu cas, i supose que en el d’alguns de vosaltres, el problema se presenta quan hi ha una prestatgeria de llibres que fa més de trenta anys que no visites, el temps els ha cobert de pols i les pàgines han esdevingut l’aliment ideal per als peixets de plata que les habiten. I a més a més, hi ha nous candidats repartits per allà on pots, davall del televisor, l’ampit d’una finestra o el rebost i que reclamen, amb tota justícia, un lloc digne. Què fas, aleshores? Quin procediment d’eliminació causarà menys problemes de consciència? Un expurgo? Un regal? L’hospital del llibre vell? O el fred i recurrent contenidor? No ho sabria precisar amb exactitud. Però del que sí estic segur és que no empraré el mètode inquisitorial del foc 451, temperatura a la qual crema el paper.

sábado, 23 de diciembre de 2006

Bromera, 20 anys i Catalunya.

Bromera: atenció, ens envaeixen els valencians!
Falsa alarma. No crec que Bromera organitze cap invasió. No crec, tampoc, que els Cristos del gran poder editorial del Principat ho permeten. Però, és un bon símptoma (allò de la normalitat) que una editorial valenciana celebre els seus vint anys al melic de l'univers literari en la nostra llengua. Ja veurem què passa a partir d'ara. Tractaré d'actuar de cronista i d'espia dels efectes positius d'aquesta presentació. Fins ara, a les grans llibreries de Barcelona, calia anar amb una lupa per tal de veure llibres d'aquesta editorial. Si de cas, a l'última prestatgeria, allà on els peixets de plata plantaven les tendes de campanya, en podies trobar algun.

viernes, 22 de diciembre de 2006

III Trobada d’Escriptors de la Ribera







Seguint amb la tradició, l’amic Josep Lozano convoca l’aplec que cada any reuneix un bon grapat d’escriptors de la nostra comarca. Les escriptores, evidentment, també estan convocades, però, ai las! no solen acudir (i mira que n’hi ha d’escriptors guapets!). El primer encontre va ser a Cullera, amb visites al castell i a l’estany, i l’any passat va ser a Benifaió, amb visita guiada a les torres i explicacions magnífiques i ben documentades. En aquesta ocasió, la trobada serà a l’Alcúdia. La data, com també és tradicional, serà a primers de febrer, concretament el dia 3, dissabte, festivitat de sant Blai. El programa previst començaria amb una visita a la Casa de la Cultura —cúpula i obra pictòrica i escultòrica de M. Boix—, visita a la masia de la Casa dels Frares —edificació del segle XVII, propietat de la família de l’escriptor falangista Samuel Ros—, visita a l’Hort de Manus —construcció del segle XV rehabilitada—, dinar al restaurant del poliesportiu i, si ens queden forces i ganes, visita a una zona recuperada del riu Magre. La convocatòria, tornem a dir-ho, és oberta a totes les escriptores i escriptors.