miércoles, 18 de marzo de 2009

El meu segon nét, Arnau

Va nàixer dilluns, més o menys, a l'hora en què els vampirs comencen a disfressar-se amb tots els atifells que calen per començar la ronda. Segurament, el primer soroll fort que va poder escoltar va ser el d'un masclet d'una falla que queda a uns cinquanta metres de l'hospital de La Salut, on va nàixer. Mira per on, amb l'escassa afició familiar, al nanet li pega pel cap nàixer en aquestes dates. Espere que no siga cap pronòstic; però, si és, benvingut siga. Al meu nou nét li diuen Arnau, pesa 3 quilos llargs i, si no passa res, tractaré que també em diga "iaio", tot i estar assabentat que és una denominació, diguem-ne infantiloide. Tant se'm dóna. Ah! No he ficat cap foto perquè, a banda que no dispose de la meua càmera, no sé si sabria incorporar-la sense l'ajut d'alguna persona "tècnica" en aquests menesters. Però, qui conega el meu nét major, Pau, us diré que és com ell, però plegable, menut i embolicat amb seixanta corfes de tela. D'altra banda, també em sent molt satisfet pel fet de guanyar per 2-1 a l'amic Millo. Ja era hora que el derrotara en alguna cosa, no?

9 comentarios:

ginjol dijo...

Enhorabona, amic. Benvingut siga Arnau.

Begonya dijo...

Enhorabona, iaio doble.

Anónimo dijo...

La grata notícia m'arribà al mòbil, via missatge multimèdia, a les 00.00 de la nit del naixement. En aquella hora, en què tant el "iaio" com jo continuem pengant-li a la tecla, aparegué la careta un minyonet a la pantalleta i m'alegrà definitivament la nit. He d'agrair-li a Fina la generositat de compartir la bona nova. Felicitats als pares!!

PS. Sortosament, la criatura no s'assembla físicament al seu iaio -conegut pel sobrenom Dos-a-Un, el Gran-,la qual cosa és una virtut afegida i una vàlua considerable.

EL IAIO Un-a-Dos, el Menut.

Anónimo dijo...

Collons quans nanos.
I tots Arnaus?
L'Especator

Anónimo dijo...

El "compte" Arnau: 2-1

Enhorabona als pares, als avis i al seu germanet Pau, qui ja apunta les bones maneres del seu pare amb el baló als peus.

VK

Anónimo dijo...

A escriure de valent, iaio.
Enhorabona!,també a la poetessa Fina i com no a la mare-pare de la criatura.

A veure si seguim fent País...

Salut i força!

Una companya

Anónimo dijo...

A escriure de valent, iaio.
Enhorabona!,també a la poetessa Fina i com no a la mare-pare de la criatura.

A veure si seguim fent País...

Salut i força!

Tirant al cap dijo...

Moltes felicitats, iaio Enric!

Lletra dijo...

Gràcies, perles!
Tractaré de convércer els pares per tal que continuen amb la noble feina de donar-me néts.