VK a Nova York. 2a part

Continue hui amb un breu resum dels pensaments que em suscità l’antiga Nova Amsterdam...(per cert, davant la quantitat d’informació acumulada anuncie una 3a i última part de les meues aventures per NY en l’edició dominical d’aquest blog).

11. El primer que et sorprén, abans fins i tot d’entrar al país, són les rigorossímes mesures de seguretat a què sotmeten a tot el passatge: controls, duanes, registres, escàners, detectors de metalls, escorcolls, interrogatoris...que uno pensa, si jo que sóc un honrat ciutadà de la UE he de passar tots aquells entrebancs, els presoners de Guantánamo, s’ho estaran passant poc agre...

12. Possiblement per tal d’explicar l’excentricitat i peculiar idiosincràsia dels americans hauríem d’acudir al jet-lag. El canvi horari permanent en què viuen els fa anar de bòlit. Quan els europeus ja fa hores que dormim els ianquis encara estan a taula sopant ( o pel carrer menjant una hamburguesa) i clar, l’endemà ho acusen i fins el migdia europeu aquests són incapaços de deixar el llit. Però mira, malgrat aquest panorama horari tan negatiu continuen sent la primer potència mundial.

13. Un dels fets més sorprenents, i més si com jo intentes orientar-te amb un plànol, és que la majoria dels carrers no tenen nom sinó que se’ls identifica mitjançant números (jo pensava que açò només passava a les pel·lícules per fer-se els xulos). Probablement l’encarregat de posar-hi els noms o era de ciències o tenia poca imaginació i menys ganes de calfar-se el cap. Davant aquesta manca d’idees haguera pogut telefonar el seu homòleg espanyol que segurament li haguera recomanat el sistema onomàstic emprat per ell, un mecanisme senzill i homogeni: tirar mà del santoral.

14. La Zona Zero (no la primera filera de la meua classe on estan asseguts els alumnes amb pitjors qualificacions sinó el solar on abans s’aixecaven les Torres Bessones), salvant les distàncies i el seu tràgic passat, sembla la M-30 de Madrid: grues, tanques i carrers tallats.

15. Hi ha moltes banderes americanes per tot arreu. Conta la llegenda que George Washington quan fundà la ciutat encomanà banderes per tal de celebrar-ho però sembla que se’n passà en l’encomanda i encara hi resten milers en stock, per donar-los eixida cada any se’n reparteixen dos o tres per a cada americà.

16. Aquesta gent desconeix què és l’aigua mineral, com sembla que detesten tot allò sa i natural, l’aigua sempre ha de ser amb gas i si et negues no tenen cap problema en omplir-te el got de la cuina. Així almenys aconsegueixen que tinga gust mineral, el del ferro de l’aixeta.

17. Per cert, us promet que no és cap efecte especial, he pogut comprovar que és completament real: en molts carrers ix fum del clavegueram. No és perquè davant les restrictivíssimes mesures antitabac els fumadors americans hagen trobat aixopluc sota el paviment sinó pels continus trencaments que pateix el sistema de calefacció del metro, molt deteriorat i antic.

18. Per què els anomenen minories si paquistanís, hindús, xinesos, àrabs, hispans, afroamericans...constitueixen ja la majoria de la població nord-americana?

Ah, i com en les telesèries americanes: TO BE CONTINUED

visèkimé