miércoles, 11 de abril de 2007

VK a Nova York. 1a part.


Estimats tirafotedors, apreciats gerents, benvolguts tots, Nova York ja és història i la Ribera m’acull de nou.

I pensar que tot començà de la manera més ingènua del món:
-Xe, Josep per què no enviem un corresponsal als United States per a veure què es cou al melic del món.
Dit i fet...i el becari i les seues maletes cap allí.

Considere una bajanada pormenoritzar-vos el meu dia a dia a la Gran Manzana, alguns ja haureu estat i alguns altres possiblement hi anireu algun dia. Així que he optat per comentar-vos tot seguit (avui la primera part i el divendres la segona) les impressions i dubtes que m’ha causat el meu periple americà:

0. Una vegada ja ets a l’avió comences a adonar-te ben bé on vas i com és la terra que t’acollirà durant uns dies. T’afarten de menjar i de beguda com si tractaren de suavitzar la transició entre la dieta mediterrània que deixes enrere i la bateria de greixos i de salses que t’esperen amb els braços oberts. Ja a l’aeroport una hamburguesa i un hotdog et reben amb un cartellet: Sr. Visèkimé. Wellcome to USA.

1. Com és possible que en els banys dels hotels del país més avançat del món continuen utilitzant el paper de vàter monocapa? Quan evolucionaran i passaran al de doble textura emprat a Europa des de fa dècades?.

2. A NY malgrat ser com ací ja primavera i malgrat estar com ací a l’Hemisferi Nord fa un fred que pela, però com el mesuren amb graus farengeith sembla menys intens.

3. Per a un vianant és impossible creuar cap carrer quan està en verd ja que els ninotets que s’il·luminen als semàfors per a donar el pas no són com ací verds sinó blancs. Sense dubte una herència més de la segregació racial viscuda en aquest país durant tants anys.

4. La malaltia més patida pels novaiorquesos és amb total seguretat els problemes d’audició. Aquest fet explica que es parlen cridant, que els presentadors de televisió vocalitzen de forma quasi caricaturesca o que els conductors facen un ús més que abusiu dels clàxons.

5. Els preus són una mica elevats però a més, cada cop que fas ús d’un servei ( bé un taxi, menjar a un restaurant... ) és preceptiu deixar propina (que sol oscil·lar entre un 10 i un 20% del preu del servei emprat).Si aquest tipus d’almoina administrativa és obligatòria, per què no l’inclouen en el preu total, i si és de debò voluntària, per què no deixen que siga el client en funció de la satisfacció obtinguda o de l’atenció rebuda qui decidisca la quantia de la propina?

6. Després d’haver observat més o menys de prop i amb força atenció l’estàtua de la llibertat i d’haver-ho corroborat veient una i mil voltes les fotos realitzades, us ho puc assegurar: aquest simbòlic monument o és una maqueta en 3D o una projecció hologràfica, no em crec que siga de veritat. Serà obra del mateix que s’encarregà d’escenificar el controvertit viatge a la Lluna?

7. En la Meca (òndia quina paradoxa!), bo, en l’epicentre del consumisme i del liberalisme econòmic en cada illa de cases (o millor dit, de gratacels) hi ha edificada una catedral, esglesieta, mesquita o sinagoga. Ara això sí, pots triar a la carta, hi ha milers de temples i d’ un munt de confessions, ritus o credos diferents. Per a gustos, colors i per als americans, religions.

8. Els americans desconeixen l’accepció automobilística de l’adjectiu “utilitari”. Cap Seat Ibiza, ni Renault Clio, ni Peugeot 206, ni Ford Fiesta... tots els vehicles mida XXL: cadillacs, lincons, lexus, limousines i tot-terrenys. Clar, ací la gasolina la deuen regalar, tothom té garatge, no paguen assegurança, ni tenen zona d’ORA i si tigueren un vehicle xicotet amb la grandària que té la ciutat, a veure com collons troben on l’han deixat aparcat.

9. Després de tots els conflictes polítics que han provocat, amb Guantánamo encara funcionant, el munt de guerres que han declarat i el cas omís que fan de tots els acords i resolucions internacionals...com és possible que la sèu de l’ONU continua estant a NY?
10. Em vaig fartar de buscar pels establiments especialitzats la trilogia completa del Senyor dels Anells en anglés. No vaig tindre cap problema en localitzar la primera i la tercera part, la Germandat de l’Anell i el Retorn del Rei. Però després de patejar-me tot Manhattam em va ser impossible aconseguir la segona part, algú em pot explicar el perquè?
visèkimé

1 comentario:

Anónimo dijo...

VK ha tornat amb les bateries carregades i les maletes plenes de coses a contar. Sembla que no ha perdut el temps a Bushilàndia i darrere del vidre de les ulleres els seus ulls no s'han tancat ni per a dormir. Si segueix aquesta marxa el doctorat el té a girar de la cantonada. Un 10.