Algunes anotacions.
He estat uns quants dies per les terres de Lleida. He comprovat, una vegada més, que pel fet de ser valencià no m'han marcat a ferro viu i m'han llençat cap escopinyada física ni psicològica. Més encara, m'han tractat com sempre, amb gentilesa i educació exquisida. En aquesta ocasió, mentre jo marxava, m'he trobat al J.C. que tornava d'allà amb la mateixa sensació que apunte. He comprovat, a més:
Que cada vegada hi ha més valencians que treballen per aquelles terres i, tot i que troben a faltar les arrels, estan encantats amb els recursos que tenen i la facilitat per desenvolupar les seues tasques.
Que les biblioteques escolars cada vegada estan més dotades i més actualitzades.
Que el tarannà general els impedeix veure'ns com enemics i, sovint, tracten de consolar-nos per la nostra situació.
Que es parla castellà i català (o a l'inrevés) i cap de les persones va marcada pel fet d'utilitzar les dues llengües.
Que les mongetes i el caragols a la llauna, si estan ben fets, és cosa seriosa.
Tot i això, tenia gana de tornar a casa per tal de seguir, ben al prop, aquestes eleccions i saber, d'una vegada, si he d'exiliar-me més enllà del Sènia o puc viure en un país en què es respecten altres maneres de pensar. També, per poder participar en aquest bloc que, per una cosa o per una altra, tenia bastant abandonat. Encara com que els dos co-propietaris, seriosos i treballadors, omplin les meues "fallanques".
Ah! Tasteu l'oli de les Garrigues, col·legues. Uf, boníssim.
sábado, 8 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
No és perquè jo sigui un autòcton (que també), però et dono tota la raó. Crec que a Ponent la convivència és més pacífica que a la resta dels Països Catalans.
Salut i enhorabona per la descoberta de l'oli garriguenc ;-)!
Eixa bona impressió que explicites és perquè no t'has fixat bé, clar! no et demanaren el passaport a l'entrada de les comarques tarragonines i vas baixar la guàrdia.
Però que no t'enganyen, sota eixa carassa de pacifisme i bon rotllo s'ocultava tota una host de lleidaetans pancatalanistes anhexionistes disposats a furtar-te cadascuna de les paraules que gosares pronunciar en lo nostre idioma.
Per sort tornes sa i estalvi; així que no pastiques que ací a la caverna tornes a estar ben protegit.
atics boys mira tinc 25 anys i per diverses raons de la meua vida conec molts catalans i vullgues o no, catalans i valencians som cosins germans i parlem el mateix que un altra cosa siga que a valencia ho parlem correctament.
I per cert jo avanç preferisc el pasaport catala, que l´espanyol ja que de segur tu seras el primer que es canvie d´idioma i es baixe els pantalons com bon espanyol, mentre que amb ells et pots expressar de la mateixa manera com ho fas a casa.
Riberaguerrillera, torna a llegir el meu comentari, perquè alguna cosa em porta a pensar que no has captat la vertadera intenció del mateix, això, o que possiblement jo no em sé explicar ben bé, fet aquest darrer, molt més plausible.
Siga d'una manera o d'una altra no hi ha cap excusa (almenys en aquest blog) per a adreçar-se despectivament a ningú, encara que tingues 25 anys i comptes amb una gran nombre de cosins.
Per cert, jo no crec en els passaports, les fronteres acostumen a ser mentals i això de desertar lingüísticament a aquesta alçada del partit ho tinc un poc agre, perquè d'anglés només els verbs irregulars i de castellà, el nivell principiant.
Ah! i per estimar alguna cosa (i a més pretendre donar lliçons) és prou recomanable abans (que no avanç) conéixer-la.
No puc quedar-me callat davant dels comentaris, una mica pujats de to, més per al·lusions que per conviccions, i em dic: “Si dos que pensen igual es “mosquegen” per una xicoteta qüestió de matisos, què serà si es cola al blog algú tirant a blaveret.
L’Espectador.
Publicar un comentario