sábado, 8 de marzo de 2008

Per les terres de Lleida

Algunes anotacions.
He estat uns quants dies per les terres de Lleida. He comprovat, una vegada més, que pel fet de ser valencià no m'han marcat a ferro viu i m'han llençat cap escopinyada física ni psicològica. Més encara, m'han tractat com sempre, amb gentilesa i educació exquisida. En aquesta ocasió, mentre jo marxava, m'he trobat al J.C. que tornava d'allà amb la mateixa sensació que apunte. He comprovat, a més:
Que cada vegada hi ha més valencians que treballen per aquelles terres i, tot i que troben a faltar les arrels, estan encantats amb els recursos que tenen i la facilitat per desenvolupar les seues tasques.
Que les biblioteques escolars cada vegada estan més dotades i més actualitzades.

Que el tarannà general els impedeix veure'ns com enemics i, sovint, tracten de consolar-nos per la nostra situació.
Que es parla castellà i català (o a l'inrevés) i cap de les persones va marcada pel fet d'utilitzar les dues llengües.
Que les mongetes i el caragols a la llauna, si estan ben fets, és cosa seriosa.

Tot i això, tenia gana de tornar a casa per tal de seguir, ben al prop, aquestes eleccions i saber, d'una vegada, si he d'exiliar-me més enllà del Sènia o puc viure en un país en què es respecten altres maneres de pensar. També, per poder participar en aquest bloc que, per una cosa o per una altra, tenia bastant abandonat. Encara com que els dos co-propietaris, seriosos i treballadors, omplin les meues "fallanques".
Ah! Tasteu l'oli de les Garrigues, col·legues. Uf, boníssim.

5 comentarios:

moz dijo...

No és perquè jo sigui un autòcton (que també), però et dono tota la raó. Crec que a Ponent la convivència és més pacífica que a la resta dels Països Catalans.
Salut i enhorabona per la descoberta de l'oli garriguenc ;-)!

Atic's boy dijo...

Eixa bona impressió que explicites és perquè no t'has fixat bé, clar! no et demanaren el passaport a l'entrada de les comarques tarragonines i vas baixar la guàrdia.
Però que no t'enganyen, sota eixa carassa de pacifisme i bon rotllo s'ocultava tota una host de lleidaetans pancatalanistes anhexionistes disposats a furtar-te cadascuna de les paraules que gosares pronunciar en lo nostre idioma.
Per sort tornes sa i estalvi; així que no pastiques que ací a la caverna tornes a estar ben protegit.

Riberaguerrillera dijo...

atics boys mira tinc 25 anys i per diverses raons de la meua vida conec molts catalans i vullgues o no, catalans i valencians som cosins germans i parlem el mateix que un altra cosa siga que a valencia ho parlem correctament.

I per cert jo avanç preferisc el pasaport catala, que l´espanyol ja que de segur tu seras el primer que es canvie d´idioma i es baixe els pantalons com bon espanyol, mentre que amb ells et pots expressar de la mateixa manera com ho fas a casa.

Sé que no calen explicacions dijo...

Riberaguerrillera, torna a llegir el meu comentari, perquè alguna cosa em porta a pensar que no has captat la vertadera intenció del mateix, això, o que possiblement jo no em sé explicar ben bé, fet aquest darrer, molt més plausible.

Siga d'una manera o d'una altra no hi ha cap excusa (almenys en aquest blog) per a adreçar-se despectivament a ningú, encara que tingues 25 anys i comptes amb una gran nombre de cosins.

Per cert, jo no crec en els passaports, les fronteres acostumen a ser mentals i això de desertar lingüísticament a aquesta alçada del partit ho tinc un poc agre, perquè d'anglés només els verbs irregulars i de castellà, el nivell principiant.

Ah! i per estimar alguna cosa (i a més pretendre donar lliçons) és prou recomanable abans (que no avanç) conéixer-la.

Anónimo dijo...

No puc quedar-me callat davant dels comentaris, una mica pujats de to, més per al·lusions que per conviccions, i em dic: “Si dos que pensen igual es “mosquegen” per una xicoteta qüestió de matisos, què serà si es cola al blog algú tirant a blaveret.
L’Espectador.