martes, 18 de marzo de 2008

Per culpa teua tinc el cor encés en flama

Dilluns 17 de març.
Deu minuts abans de les 2 del migdia.
A la tele de casa els meus pares, Canal 9 (pilot automàtic d’una gran part dels televisors valencians). Un mena de magazine matinal previ a la mascletà ocupa la pantalla .

Salomé entrevista a Javier Vila, un cantant valencià que sembla que és conegut pel gran públic arran de la seua aparició en un programa de la televisió valenciana que s’emeté fa alguns anys.

El motiu de la seua presència és doble. Per un costat, promocionar el seu nou disc “A Valencia con amor” (que només conté 4 cançons i totes de temàtica fallera, ja tardeu a descarregar-se’l !). I per una altra banda, rendir un merescut homenatge als cantants valencians que l’han precedit en les últimes dècades.

Jo pense, ja era hora que la televisió pública dedicara alguns minuts a gent com Raimon, Ovidi Montllor, Els Pavesos, Lluís El Sifoner, Paco Muñoz...

Clar! Com la Junta Central Fallera a proposta del Bloc havia comunicat que apostaria per la música valenciana a les falles...doncs canal 9 ha decidit col·laborar-hi.

De fet aquesta campanya ha estat ben rebuda pel públic i la gent a la Plaça de l’Ajuntament ja taral·lareja de memòria les contundents lletres d’Obrint Pas, les sentides trobes de Feliu Ventura o esclata en una tancada ovació cada volta que sona pels altaveus la coneguda tornada del Tio Canya d’Al tall.

Doncs no, el llistat de músics homenatjats com a la “flor i nata” de la música valenciana comença irremeiablement amb El Titi, continua amb Vicente Ramírez i clou amb Pepe Marqués. Quasi res a l’aparato...

El millor de tot és que l’esmentat Javier Vila (cantant, sociòleg i etnòleg) no té pèls en la llengua a l’hora d’afirmar que “eixe tipus de cançons és l’autèntica música valenciana (és a dir, que és conscient que hi ha una altra de blasfema i apòcrifa); i ho és perquè la gent vol coses senzilles, en la llengua del carrer (ja m’explicareu de quin, perquè si és la del carrer Colón, serà el castellà) i que li toquen el cor i, a més a més, anima a les institucions per tal que augmenten la seua promoció, ja que és una part fonamental de la nostra cultura (Clar, el Tirant, la Muixeranga, el Sexenni de Morella, el Misteri d'ELx i ...Vicente Ramírez)"

Així que ja ho sabeu, agafeu “l’artista de la família” li enllestiu una bona lletra (la essa sonora, per exemple) que barrege amb gràcia els mots València, flores, hermosa i fallas, li endosseu una tonadeta ben apegalosa i a triomfar, a fer un grapat de bolos de falla en falla, sota l’auspici de les institucions i amb l’espenteta mediàtica dels de sempre.

Si la idea de promocionar la música en valencià en aquestes falles era aquesta, sincerament, pagava la pena no meneallo.
La nit de Sant Josep, de l'àtic, només en restaren les cendres

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Què fort tios! Heu llegit els comentaris a l’entrada anterior? No tenen desperdici.
No passeu de llarg.
L’Esp.

Anónimo dijo...

Amics del blog, crec de deurieu plantejar-se clausurar aquest blog, ja que com podeu apreciar en els post anteriors ( si heu entrat en la pàgina de sinblancapo... ) aquesta gent podria ser perillosa.

Sinblancaporelmundo dijo...

Los castellanos no tienen ni idea.

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/22/vosotros-los-castellanos-no-teneis-ni-puta-idea-de-espana/

Etoo dijo...

El TITI també és cultura!!! Estic encantat que s'aposte per aquest tipus d'autors. Realment, no ho oblidem,son el reflexe de la nostra VALENCIANA societat.

Anónimo dijo...

elautentic valenciá de tota la vida ja sel han carregat.Per aixo preferisc mil vegades mes el castella de javier vila abans que unes de les cançonetes de alguns grups que nhi han anomenats al pricipi que lo que fan es introduir un poc mes si cap el catala.seria bergonyos escoltar per els altaveus de la plaça del ajuntament musica en catala xd