La franquícia mesetària

Bona vesprada. M’imagine que espereu que dedique aquesta entrada vespertina a comentar els resultats electorals d’ahir.

Doncs lamente decebre-vos però no serà així. I no perquè no tinga ni idea de política, fet imprescindible per a poder parlar-ne amb fonament, sinó perquè des d’ací mateix aprofite per a encomanar-los aquesta tasca als dos components de la CEHVU. Sí, no em mireu (o millor dit no em llegiu) així, no tenim peles per a pagar a IPSOS, Sigma 2 o Demoscòpia, així que he decidit que siguen els nostres dos tertulians de guàrdia (la Coalició d’Éssers Humans de les Vies Urbanes) els encarregats de fer l’anàlisi. Restem expectants.

Allò que volia contar-vos és un fet que he patit hui mateix. Tinc una imatge que em bull en el cap i necessite exorcitzar-la.

Caminava cap a casa per a dinar quan (com quasi sempre) he fet escala en l’aparador (tot ell envidrat) d’un bar que hi ha de camí. I no, el motiu d’aquesta rutinària parada no ha estat fer-me una cerveseta, de fet, ni tan sols he entrat, sinó recollir alguna de les perles lingüístiques amb què sol delectar-me (m’imagine) el seu propietari.

Encara resta en un costat de l’aparador de manera perpètua un cartell amb el menú del del dia (cite tal qual):
Ansala valensiana o entre mesos (falta que explicite quins, tal volta entre juny i setembre)
Lenteges o sopa
Peix o carn
Postres y cafens

La novetat però, m’esperava en la porta d’entrada que es situa tot just al costat de l’aparador.

Us avise que ja la porta en si mateixa ja és un museu de l’horror ortogràfic. En el vidre superior hi figuren dos cartells: un d’aquests en retolador negre sobre full de llibreta a ratlles: EL DUMENCHE NIA SUG DE ANGUILA; l’altre, un pam més amunt, en bolígraf: ES FAN DESPEDIDES Y CUMPLEAÑOS. Impagable, veritat?

Doncs bé, com us deia, i per si encara algun dels clients no ho tenia prou clar, en el marc metàl·lic de la porta, entre un full i un altre, a mitja altura (per a què fóra impossible no ensopegar amb ell), hui apareixia apegat ben orgullosament tot un clàssic dels adhesius blavers, eixe que ens adverteix amb fons quadribarrat creuat per una franja blava que NO MOS FAREU CATALANS. Ja, amb una resistència tan ferotge és per a plantejar-se dues vegades la imminent conquista.

Així que d’acord, molt bé, si no voleu ningú us clavarà en una centrifugadora ideològica creada per Pujol i administrada per ACPV, però, i si ens unim (ni que siga ho intentem) per a fer fora l’analfabetisme.

L'àtic és una república assembleària i jo el seu coordinador general

PS. Ho lamente, però no puc acabar sense fer-hi esment. Després d'observar durant uns instants el mapa autonòmic de majories electorals, només puc afegir que lamente que València esdevinga cada cop més mesetària i que la Ribera es consolide com a la perifèria de Madrid.