Balcons interiors

Hui he dinat a casa dels meus pares i com allí tenen el costum de tenir el televisor encés, doncs no n’he tingut un altra que seguir l’emissió de cua d’ull.

Primerament he escoltat amb atenció una tertúlia d’eixes d’actualitat política que feien en una televisió privada. La decisió de Rajoy de seguir al capdavant del partit i les hipòtesis sobre de quina gent s’envoltarà per opositar durant aquesta nova legislatura han centrat el debat.

Tots els periodistes coincidien en què una de les potes sobre les quals es recolzarà el proper projecte popular serà el PP valencià. Paco Camps serà sense cap dubte la seua mà dreta, Costa dirigirà el grup parlamentari al congrés i (pràcticament amb total seguretat) González Pons substituirà Zaplana (mireu per on van els tirs) com a portaveu al Parlament; això si Esperança (més desesperançada que mai), no acaba per imposar a Pizarro per ocupar aquest càrrec.

Ara que, amb aquesta parella de showmans a l'hemicicle, ja m’imagine en els seus torns de rèplica la versió valenciana del Duo Sacapuntes (GonzálezPons/ Martínez Pujalte) fent de les seues:
- Dime, dime, Llanterna, cómo estaba la Castellana el sábado durante la manifestación contra el gobierno?
- Qué cómo estaba me preguntas? Pues estaba abarrotà!
- I la gente, y la gente con sus pancartas, cómo se sentía?
- Qué cómo se sentía me preguntas? Pues se sentía encabronà!

Ja assegut al sofà, i una vegada el simbolet de Canal 9 ja ocupava el racó inferior de la pantalla, m’he disposat a rellegir el diari del diumenge.

De sobte, un: marededéu quina tropa! m’ha fet centrar la meua atenció en allò que ocorria a la pantalla.

Doncs es podeu fer una idea: Eren les 2 menys uns minuts, connexió en directe amb la Plaça de l’Ajuntament per assistir a una nova mascletà, i presidint aquesta cerimònia pagana de soroll i fum: Rajoy, Camps, Rita i Valcárcel. Per a pegar a fugir!

Es tractava sense cap dubte d’una estudiada posada en escena, d’una demostració de poder i de gratitud per la magna contribució valenciana als resultats electorals obtinguts pel PP. Una manera d’evidenciar que l’eix Madrid-Múrcia-València esdevindrà el nucli dur del contraatac, una mena de darrera trinxera, una evidència de l'amb nosaltres no podreu o del molt duodinàmic: Resistiré!

Repetisc: Madrid-Múrcia-València, i nosaltres som els que no volem subordinar-nos a ningú, els del “no mos fareu catalans, però populars i mesetaris , ja tardem!.

I com a esclat final d’aquesta arravatadora passió popular, l’anunci amb bombo i platerets que el proper Congrés del PP es celebrarà en juny i a València, així que aneu preparant els cobertors per col·locar-los al balcó, les banderetes, les bandes de música, la pólvora i el major desplegament mediàtic de Canal 9 en la seua història.

Com deia Karina, no, no somos ni Romeo ni Julieta, ni estamos en la Italia medieval, però la superstició, la por, la ingenuïtat, la curtesa de mires, el faraonisme encisador, la piconadora televisa... han provocat que València haja esdevingut un feu, un latifundi nobiliari, a força d’exigir-ho els nous vassalls que proclamen amb força les innombrables obres i miracles dels seus senyors.

El xicon de l'àtic creu que el pitjor de tot és que l'esquerra i el nacionalisme valencià encara no han tocat fons i que en eixa caiguda constant al buit estan arrossegant una bona part de la societat valenciana que tardarà molt (moltíssim) a refer-se'n

PS. Ah, per a l’Home del Carreró: i sí, fas bé, que després de les autonòmiques recomanava exiliar-se a Polinyà, però ara, que fins i tot en aquest poble ha guanyat el PP, doncs això, només ens resta agafar els trastos i fer les Amèriques. Bon vent i barca nova!