lunes, 24 de noviembre de 2008

diumenge i bon dia

Advertiment previ: Si per gaudir dels encertats comentaris d'Enric he de romandre "missing" una temporadeta més, promet restar en silenci, aquest mutisme estarà més que justificat. Per cert, aquesta nova tasca que has encetat de croniste no oficial d'actes de reconciliació i desgreuge amb la terra que ens acull considere que és impagable i, sobretot, necessària.

Ahir diumenge mentre practicava un dels meus deports (recreació, esbarjo…Lacreu dixit) dominicals favorits, un dels meus amics amb qui compartia taula i cervesa comentà que per la vesprada havia de fer via cap a València ja que la Muixeranga de què forma part tenia una actuació.


Com les Muixerangues són la selecció nacional del meu poble, una mena d’albiceleste per als argentins, m’hi vaig interessar pel ets i els uts d’aquest nou bolo. Tot seguit m’explicà que actuaven en un telemarató que havia preparat Canal 9 per tal de recaptar diners per a la millora del diagnòstic del càncer. Omitiré qualsevol comentari perquè el tema és força seriós i qualsevol col·laboració és poca, però irremeiablement em passaren pel cap bòlids de F1, caríssims vaixells, televisions que balafien pressupostos milionaris en programes de 2a i personatges de 3a, cortines de fum, tones de cinisme...També m’aclarí que partien cap a les 6 i que a partir de les set eixirien en antena.


Així que còmodament ja aposentat al meu sofà, a partir de les 7 vaig anar fent zapping, tot alternat l’emissió del partit del Barça amb la telemarató de Canal 9.


1r intent: La filla de Concha Piquer vestida de fallera cantant la Maredeueta. Per a desistir.

Gol del Getafe. Valdés com sempre, mal col·locat. Disgustat.


2n intent: Rappel en pantalla com a voluntari agafant cridades telefòniques. Irremeiablement em vingué al cap el famós acudit

- Buenas noches, es ahí la Maratón.

- Buenas noches, efectivamente, soy Rappel me puede indicar con quién hablo.

- Pues será usted muy solidario pero como adivino es un desastre.


3r intent: Conversa telefònica amb Cristina Tàrrega. Si aquesta és un de les presentadores estrella de Canal9, com seran les que descarten?


4t intent: L’artista castellonenc Ripollés que sembla que ara està a sou del PP. Coherent, per fi pinta algo.


Les entrevistes en plató s’alternaven amb actuacions en directe amb el Palau de la Música. Actuaren els Porrots de Silla, com jo sabia que després actuarien els meus conciutadans, per un moment em va desconcertar aquesta aposta del canal autonòmic per la cultura tradicional valenciana. L’aparició posterior d’un grup de ballarines amb un look hindú interpretant una coreografia rotllo Bollywood em féu pensar ja en una espècie d’homenatge a l’Aliança de Civilitzacions de ZP.


Finalment aparegué la Muixeranga.


1r gol: en prime time i en ple Palau de la Música sona a toc de tabal i dolçaina la Muixeranga. Moment històric.


2n gol: en l’entrevista prèvia, a peu de gespa al Mestre de la Muixeranga, aquest, en ser preguntat per l’origen d’aquestes torres humanes els cola un gol per tot l’escaire intercalant en la seua resposta un “ País Valencià” pronunciant ben alt i clar. Moment censurat si arriba a emetre’s en diferit.


El hat trik estigué a punt d’arredonir-se quan amb els cinc pisos ja aixecats el xiquet que coronava la torre es disposava a desplegar una banderola. Per uns instants vaig pensar: si ara se’ls ocorre desplegar una quadribarrada, aquests de Canal 9 i part de la parentela es caguen damunt. Però no, el logotip del programa sobreimpressionat sobre el cartell em retornà a la realitat.


Finalment el Barça aconsegueix l'empat.


VK

3 comentarios:

Lletra dijo...

Ja era hora, pirata V.K., que ja em rondinava que te n'havies anat a vendre botiges a Madagascar. La veritat és que trobava a faltar les teues entrades i la teua gràcia a l'hora d'escriure-les. Esperem ara a dom Giuseppe? O continuarà fent malifetes allà on Itàlia s'acaba en punta?

Anónimo dijo...

Es una llástima que sigues del Barça,... em pareixen molt encertats els teus comentaris

El Ex-alumne de "C.P. Cervantes"

VK dijo...

Tio, ho sent...però espere que t'agraden (això d'encertats o no, és massa matafísic i subjectiu) els meus comentaris independentment de la meua adscripció futbolera.

A més,això de ser del Barça va ser "quasi sense voler" i "quasi per obligació", és una llarga història que potser explique més endavant en alguna entrada.

Si et val d'excusa, t'avances que tenia 9 anys i poc de coneixement; l'edat, irremeiablent és l'única de les dues coses en què he aconseguit progressar.