El rànquing de situacions enutjoses o “marrons imprevistos” per aquesta tipus de gent està encapçalat per:
1.Una trobada casual en un ascensor amb un veí amb qui encara no has intercanviat ni un sol mot des que fa cinc anys et traslladares a viure. A les reunions de veïns ni sols participar i si ho fas mostres la teua aprovació amb aplaudiments o desaprovació amb forts colps de palmell sobre la taula. (Aquesta crec que és la pitjor de totes, et veus espentat “per educació” a improvisar una conversa d’uns segons amb una persona amb qui seuries al seua costat al tren i no li diries ni pruna. Però ell sap perfectament que el rumor que has fet córrer per l’escala per evitar relacionar-te amb ningú, que ets sord-mut, no cola).
2.De camí a casa entropesses novament amb la dona del teu veí . Com ja en vas tenir prou amb el seu marit, intentes esquivar la seua companyia dient-li que abans has de passar pel supermercat, però el tir et sol eixir per la culata, perquè és precisament aleshores quan la teua acompanyant recorda que no li vindria malament comprar uns iogurts i llavors et veus obligat a xarrar amb ella per partida doble: de camí a casa i a la cua de la carnisseria.
3.Una visita al centre de salut. Allí no fa falta trobar-te amb cap conegut. Només pel fet de ser-hi, la gent es creu en el dret de contar-te que el seu fill està en l’atur, que sol estiuejar a Cullera (ella, el fill no, que està a l’atur i no s’ho pot permetre encara que algun cap de setmana es deixen caure per menjar paella i nadar a la piscina) i que el doctor Ferrer és un bon professional però ai!, com la doctora Roig, cap ni una, que eixa si que tenia bona mà i no mendica en la prescripció de fàrmacs, que sembla que Ferrer les haja de pagar de la seua butxaca, en recepta poques i quasi tots genèrics.
Per cert, estimades autoritats sanitàries, sí, eixes que es passen la vida aconsellant, per què en un indret públic on està prohibit l’ús de telèfons mòbils i s’aconsella parlar amb veu baixa, la gent sent la imperiosa necessitat de muntar als passadissos una taula redona sobre grips, fàrmacs i plans de millora de la sanitat valenciana i, fins i tot, hi ha parents dels malalts que hi intervenen via telefònica?.
Doncs bé, aquestes persones que defugen les relacions interpersonals i que consideren que l’empatia és un concepte que caldria eliminar dels diccionari, estan d’enhorabona. De fet, hi ha tres moments de l’any en què el seu mal humor muta i, fins i tot, aconsegueixen que un tímid somriure es dibuixe a la seua cara.
El primer és l’arribada de l’estiu i de les altíssimes temperatures que l’acompanyen. El segon és la tardor, especialment els mesos de setembre i octubre, quan acostumen a caure pluges torrencials. El tercer és precisament per aquestes dates, l’arribada del fred, de les primeres neus i de les temperatures en algun indret sota zero. En aquests tres períodes de l’any no els importa gens ni mica quedar-se atrapats a l’ascensor, coincidir de camí cap a casa amb algun veí o passar-se hores i hores a la saleta d’espera de l’ambulatori. Per què? Doncs perquè tenen tema de conversa. Heus ací, com en aquestes èpoques de l’any solventen les situacions compromeses que els mosquegen durant la resta de l’any:
Comentari si es troben a la primera situació: Quina calor? Eh? Açò deu ser causa de l’efecte climàtic o del canvi hivernacle. Amb una ponentà com aquesta paga la pena quedar-se a casa i tancar les finestres i encendre l’aire condicionat.
Comentari si es troben a la segona situació: Quina aigua? Eh? Açò deu ser causa de l’efecte climàtic o del canvi hivernacle. Amb una gota freda com aquesta paga la pena quedar-se a casa i tancar les finestres i encendre la televisió.
Comentari si es troben a la tercera situació: Quin fred? Eh? Açò deu ser causa de l’efecte climàtic o del canvi hivernacle. Amb una gelor com aquesta paga la pena quedar-se a casa i tancar les finestres i encendre la calefacció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario