ALTRA VOLTA PUM

El passat cap de setmana es commemoraren els 25 anys de l’aprovació de la LUEV (la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià) una fita històrica que hauria d’haver servit per tal d’avançar amb pas ferm en el procés de normalització de la nostra llengua. Una iniciativa que juntament amb altres que s’esbossaren més tard, com la creació de la RTVV , haurien d’haver afavorit que el valencià sortira de l’atzucac en què es trobava després del període de la dictadura.

Per cert, arribat aquest punt he d’afegir que sovint, quan els alumnes em pregunten com és que el valencià compta amb un nombre de parlants tan escàs, jo els convide a replantejar-se la pregunta, és a dir, que tenint en compte els avatars político-socials que ha patit el nostre País en els últims segles, allò que caldria qüestionar-se és: Què ha fet possible que, malgrat tots els entrebancs que ha hagut de véncer, encara quede algú que el parle.

Però bé, com deia, allò que més em va sorprendre d’aquesta jornada de celebració va ser la roda de premsa que Bonnie and Clyde perpetraren per tal de dir-ne la seua al respecte. Jo el primer que vaig pensar tenint en compte la situació actual de l’educació valenciana i la filiació professional del Conseller va ser que aprofitarien l’avinentesa per certificar en “vivo y en directo” la defunció de la nostra llengua. Però no, la “parella de moda”, eixa que ha aconseguit mobilitzar i traure al carrer a més gent que les gires d’OT o les victòries del València ens oferí una funció digna dels germans Marx. Entre els titulars que destacà la premsa de l’endemà hi ha unes quantes perles:

- Sembla que la Generalitat està disposada a impulsar la nostra llengua “sin tapujos ni timidez y con orgullo". Ja, per això, predicaren amb l’exemple i en un data tan simbòlica i per a parlar del valencià, ho feren, coherentment en CASTELLÀ. Aleshores qui actua “con tapujos, con timidez y sin orgullo”?

- S’aprofità per llançar una nova campanya que sota el lema “Junts. En valencià, naturalment!” pretén "sensibilizar a la población del uso del valenciano como algo natural sin limitaciones, con libertad y sin imposiciones y en convivencia con el castellano". Junts implica companyia, i gent que realment s’hi dedica com Escola Valenciana ja porta anys caminant tota sola ben conscient que, hui per hui, a l’Adminsitració ni està ni se l’espera. a més, els parlants que ja ens expressem en valencià ja ho fem de forma natural i si ensopeguem amb alguna limitació que atempte contra la nostra llibertat és habitualment per la poca sensibilitat d’organismes i institucions que depenen de la Generalitat. I per descomptat en convivència amb el castellà!. És clar, no siga que se’ls se’n vaja la mà i tinguen que aguantar de part dels seus coreligionaris atacs per la impossibilitat de poder educar els seus fills en castellà.

- S’esgrimí com un dels arguments que havia de fer matisar l’aplicació de la Llei, "la espectacular ola inmigratoria", encara que advertí que "la integración es posible también con la lengua valenciana". Sense comentaris. Molts dels nouvinguts mostren major interés i predisposició envers la nostra llengua que molts dels nostres polítics dirigents que, malgrat portar tota la vida ací i omplir-se la boca amb la defensa de les nostres senyes d’indetitat, només són capaços de cantar l’Himne regional (almenys en versió karaoke) i cridar “Xe, que bo”(amb o tancada).

- El Conseller també se’n vanaglorià que des que governa el PP s’han produït “avances” i que cada dia hi ha més gent que entén, parla i llig en valencià. Caldria que haguera afegit: fet força estarany malgrat el nostre desgavell en matèria de política lingüística i la nostra total manca de voluntat. El grup d’estudiosos en sinologia que recentment han visitat València per parlar del Sant Calze haurien pogut també tractar de trobar alguna explicació a aquest fenomen.

- Per últim, sembla que no pogué evitar-ho, tragué pit de l’”èxit” de l’AVL. M’imagine que serà la mateixa AVL que ell assaltà per la força, rotllo “todos al suelo” i pressionà de forma desproporcionada per tal d’evitar un dictamen sobre la definició i adscripció dialectal del valencià.

Després d’aquesta posada en escena només recomane a C9 que recupere l’emissió de Sainets i que els oferisca protagonitzar-ne un, perquè pel que sembla, de taules per aquests “saraos” en tenen més que a la fàbrica de Talesa.

VK