jueves, 8 de marzo de 2007

Talent


No em dóna la gana parlar de política. Això, si el que podem veure als noticiaris, llegir als diaris o escoltar a la ràdio es pot catalogar així. Però, un article de l'amic Emili Piera, Tip y Coll, publicat a Levante, em fa, quasi sense voler, meditar sobre la situació actual. Diu l'Emili:

Tip era instintivo, valenciano y de derechas. Coll era todo lo kafkiano y socialista que puede ser uno de Cuenca: les unió un inmenso talento.

O siga, que dos persones d'ideologies tan distintes, van ser capaços de treballar junts en un projecte comú perquè els va unir el talent... I u, que va estudiar sense massa gana allò del Barbara, Celarent, Darii, Ferio, Cesare, Camestres, etc. que plantajeva la Lògica, arriba a una conclusió que, d'altra banda, ja sospitava: a una bona quantitat dels nostres polítics els falta talent, això està clar; però, afigiria també, que els sobra burrera i ganes de mantenir-se en el poder.

Acaba Emili dient:

Cuando en este tiempo revuelto y sectario le inciten a morder a su vecino porque es «de los otros», piense que Tip y Coll le miran muertos de risa.

És possible, clar, però de moment, la mala llet no ens la lleva de damunt ni una quadrilla sencera de Tips i Colls.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Fas bé, amic, quan et negues a parlar de política. No s'ho mereixen. Es mereixen altres coses, però no que perdem el temps intentant explicar allò inexplicable. Porten tapons de cera i lacre a les orelles. Ja veuràs del que són capaços de muntar demà, a Madrid. Porten dos anys calfant motors per a la mani de demà. I els "kefes" repartint floretes pels llocs de la ciutat on hi va haver un atemptat. "Si la mare canta, el fill ballador". Esperem que no se'ls escape de les mans i puguen controlar els ultres que s'hi ajuntaran. No, no, volem parlar de política. Però és que açò, com pots veure, ja no és política. És una altra cosa. I comença a fer tan mala olor...

Anónimo dijo...

TALENT I..... TALANT. Les dues coses escassegen bastant.