jueves, 22 de marzo de 2007

QUIN QUADRO !

1707. Guerra de Successió. Batalla d’Almansa. Les tropes de Felip de Borbó (botiflers, castellans i francesos) derroten Carles d’Àustria, legítim successor. Els Borbons ocupen el poder i eliminen el Furs mitjançant el Decret de Nova Planta. Possiblement un dels episodis més coneguts d’aquest conflicte dinàstic fou el setge de Xàtiva. A la fi, la capital de la Costera, vençuda i socarrada. Com a recordatori i símbol d’aquesta derrota el quadro amb el retrat de Felip Vé encara penja cap per avall al Museu municipal.

2007. Es commemora el tres-cents aniversari de la derrota i posterior pèrdua dels drets forals. La Generalitat Valenciana encapçalada per F. Camps celebra aquest tercer centenari amb una mena d’acte de desgreuge borbònic. El Govern Valencià encarrega un quadre de la Família Reial junt a Benet XVI.

Tant s’hi val que la realització de retrats reials siga una pràctica en desús des de fa moltes dècades, no passa res que els historiadors destaquen que no existeixen precedents propers en el temps d’obres com aquesta, com tot allò que s’hi fa a València “a lo grande” (2,90 per 3 m) i a càrrec dels contribuents.

Considere que no va massa desencaminada Glòria Marcos quan afirma que Camps confon la Generalitat del S XVI amb una cort del S XVIII on la jerarquia i la monarquia estan per damunt de les necessitats dels ciutadans.

Aquesta aposta del Govern Valencià per esdevenir mecenes de Papes i reis clourà amb una petició formal per acollir el Vaticà?
Ja ho estic veient, la sèu deL Papat abandona Roma per traslladar-se a la Capital del Túria. El nou palau vaticà s’ubicarà al solar on estava prevista la construcció del nou Mestalla i en cas d’anunciar un nou Papa la “fumata blanca” es mostrarà des del campanar del Micalet.
VK

2 comentarios:

Xàtiva i Progrés dijo...

Gloriós comentari, si senyor!

Anónimo dijo...

Després de contemplar tanta meravella junta i de sentir una vergonya absoluta, crec que sóc més anticlerical i més antimonàrquic. Més anti PP ja és impossible, perquè fa temps que em trobe en les seues antípodes.