domingo, 7 de diciembre de 2008

Crònica de la FIL

La F.I.L. de Guadalajara (Jalisco)
Una representació de valencians, relacionats d'una manera o d'una altra amb el món del llibre, hem estat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic, estat de Jalisco). Ha estat una experiència d'allò més interessant i bonica per diverses raons. La primera, per les persones que hem format la colla, cadascuna d'una manera de ser i, potser, de pensar, però totes i tots amb un tarannà tan flexible que ha fet possible uns dies de convivència total sense cap problema. La segona, per l'organització del viatge i de l'estada, realment increïble i exacta, com els millors rellotges suïssos. La tercera per les nostres intervencions, que jo catalogaria d'encertades, agradables i professionals. La quarta, per la mateixa fira, de proporcions que no es poden descriure, i per la quantitat innombrable de gent que l'ompli des de bon matí fins la nit.
L'objectiu del viatge era donar a conéixer la LIJ valenciana a Mèxic i al mercat internacional. He de dir que l'objectiu ha estat més que complit. La primera intervenció, sota el títol de "Cinco escritores valencianos de LIJ hablan los unos de los otros", va tenir el recolzament total del nostre grup i, oh, meravella!, de públic d'altres nacionalitats (fet i fet, els representants de la Fira de Tijuana ens han demanat la nostra presència). Va ser una "passada" en el millor sentit de la paraula. Crec que els assistents s'ho van passar d'allò més bé i, alhora, s'assabentaren que a la nostra terra es fa una Literatura tan digna com es puga fer en qualsevol racó del planeta. I això està bé perquè, fins aleshores, es desconeixia la nostra tasca i, si m'apureu, de quin racó del planeta veníem. Les intervencions individuals (al saló d'autors i amb "chamacos" i "chamaques" mexicans) van resultar, si més no, agradables, interessants i divertides. I, com no!, comptaren amb la presència de tota la colla d'acompanyants. Hi hagué altres moments, clar, amb activitats més formals (la recepció al pavelló d'Espanya amb l'Ambaixador en Mèxic i amb la presència dels peixos grossos de les principals editorials, per exemple), però també hi hagué moments per passar-ho bé, dinar i sopar en confraria (uf, aquella gent menja foc i beu tequila com si fóra aigua) i, fins i tot, per fer alguna escapada al centre de la ciutat i a un poblet (no em feu repetir el nom perquè diria alguna barbaritat) per tal de conéixer l'artesania i poder comprar algun record per a la família.
La llàstima és que Guadalajara estiga tan lluny (dotze hores fins a Mèxic D.F. i una hora més fins arribar a Guadalajara engabiats dins dels avions). La resta, ja us dic, perfecte. Tant de bo aquesta iniciativa continue l'any que ve (i no sols a Guadalajara) per tal d'obrir els nostres escriptors i escriptores a la resta del món. Anècdotes hi ha per a parar un tren de mercaderies. Personalment, em quede amb la senyora mexicana, amb un grapat de "chamacos", a qui li vaig regalar i dedicar un llibre. No he vist tanta alegria i agraïment dins del cos d'una persona.
Aquesta informació, bastant a la "remanguillé" (encara porte el marejol del jet lag o com es diga això, que set o huit hores de diferència en són un bon grapat) es pot completar visitant el bloc de l'amic Pep Castellano http://pep-castellano.blogspot.com/ que, som sempre, s'ha avançat. I és que és una màquina, el Pep!

2 comentarios:

Pep Castellano dijo...

Ei Enric! Quina crònica, figura! T'estava llegint i ho tornava a viure. Gràcies

Andreu!.. dijo...

Interessant haver descobert aquest blog, de veritat. Jo també somie en algún que altre viatge epr terres americanes...

Salut!
eldivendres.blogspot.com