jueves, 18 de diciembre de 2008

300 b

300 b

Ahir mateix, em va telefonar.
-Què fas?
-Doncs...., fent l'indi.
-Passe per tu i ens fem un café al Garrofera.
Però, mira per on!, que el Garrofera estava tancat i haguérem d'anar a la cafeteria d'enfront. Durant una bona estona parlàrem de feina, és clar, de projectes mig enllestits i de terminis. Parlàrem, també, de preus de dentistes, de llibres llegits i per llegir, d'ànecs a la sal i de la millor (i única) manera d'arribar a ma casa sense perdre's. Després, mentre caminàvem pel carrer Lluís Vives, li vaig deixar caure l'advertència de V.K. sobre el post número 300. Em va contestar:
-I de què parle?
-Això és el teu problema.
-Et promet que he intentat escriure alguna cosa, però aquesta és l'hora que...
Vaig entendre que es faria el longuis fins que jo donara el primer pas i actuara de teloner. Doncs bé. Ja està. Aquest és el post 300 b. El 300 a, el bo, l'haurà de fer ell.
El problema és sobre què parle. No ho faré sobre política local, perquè el vestit em ve ample, no no m'abelleix i, damunt, no tinc elements objectius per tal d'entrar al capot. I, en aquesta ocasió, no faré cap crònica. O, almenys, fins dissabte que ve, perquè fins aleshores no tinc "saraos" relacionats amb la música o la cultura (cultureta, diria V.K.) O siga, que la cosa està xunga. Podria parlar sobre les espectatives del possible viatge a Tijuana o sobre el concert en record de Joan Baptista Humet (dit al pas, nascut a Navarrès) o, també, sobre les darreres lectures recomanables...
A la fi em decidisc per recordar, per allò que s'acaba l'any, uns quants esdeveniments que, d'una manera o d'una altra, m'han deixat una petjada entre els filaments de les neurones:
1. Els premis i reconeixements als meus amics, a Urbà Lozano, a Manolo Baixauli, a Vicent Borràs, a Josep Lozano (no, no és família d'Urbà encara que tinga el mateix cognom i siga també d'Alginet), a Francesc Gisbert, a Antoni Prats, a Paco Muñoz, a Agustín Fernández Paz (premi Nacional LIJ)...
2. Les primeres publicacions com Déu mana, d'altres amics i amigues ben estimats, sobretot V.K. i Jara Gil.
3. L'últim disc de l'amic Paco Muñoz (La meua terra), una mena d'acomiadament, procés del qual en forme part amb molt d'orgull.
4. El fet de participar en els Itineraris de Lectura, que m'han permés conéixer millor com es pot promocionar la lectura amb una organització, seguiment i continuïtat quasi perfectes. (La il·lustració del Webnegre que encapçala el post pretén donar una imatge del que no hauria de ser.)
5. El fet d'haver pogut viatjar amb gent meravellosa i haver conegut gent entranyable. La ruta del romànic d'aquest any amb el Club el Pilaret (el temple d'Etxano encara em lleva la son), el viatge a Mèxic i a Argentina, les nombroses eixides a Barcelona..., en podrien ser uns bons exemples.
6. La publicació del poemari de la meua dona (Poemes de diumenges i dies faeners), que m'ha omplit d'orgull i de satisfacció.
7. Moltes altres coses que ara mateix no en vénen al cap, però que han fet d'aquest any de crisi, un any plenet de moviment i d'activitats.
Considere que, per a ser una 300 b, la cosa no ha acabat de donar el pes; però, l'objectiu de fer de teloner del post 300 a està més que complit.




2 comentarios:

VK dijo...

En primer lloc, constatar que moltes de les coses que contes a la teua entrada són veritats com a punys:
- Confirme que només existeix una manera d'arribar en cotxe a ta casa i sembla que la solució a eixe itinerari laberíntic només la deveu conéixer el regidor d'urbanisme i els de ta casa.
- Jo també em pregunte per què ja no ens abelleix parlar de política, alhora també me'n felicite de no fer-ho.
- Crec que els dentistes cobren prou tenint en compte que es dediquen bàsicament a fer-te patir.
- També em dóna la sensació que Josep es fa una mica el longuis en açò d'enllestir la seua entrada.
- L'altre dia em vaig enrecordar de tu quan a la tele, a la secció de "Sucesos" comentaren que Tijuana és la segona ciutat amb major nombre d'assassinats de Mèxic (i sembla que ocupar aquest lloc en aqueix país, hui per hui, té prou de mèrit).Així que ja saps, si ta'agraden les emocions fortes...

En segon lloc, en el teu recordatori en set punts d'aquest 2008 que ja acaba trobe un denominador comú. Tots tracten d'amics, llibres o viatges. Fins i tot en alguns en algun dels apartats hi convergeixen. Quina enveja i quina sort!I un desig, que pugues continuar gaudint-ne.

Anónimo dijo...

Però falta dir que, moments abans del café, passàrem per les runes de l'antic mercat. Ja sé que ets una persona extremadament prudent, però hauries pogut reproduir el que se'm va escapar: "Ostic! Quina mena de bomba ha caigut ací? Si sembla la Porta de Brademburg després de la II Guerra Mundial! I tu xafant-te la llengua, sense voler fer mala sang. "Ei, què vols que fem? Les coses vénen així..." Després entràrem a pel café que, val a dir-ho, estava ben bo; ara que, de veritat, aquell que ens férem al Garrofa el matí de la Processoneta era insuperable.

L'HOME DEL CARRER