EL XIC SE'NS CASA

En aquesta data tan assenyalada no podia faltar la felicitació dels padrins blocaires. Hui VISÈKIMÉ és THE LORD OF THE RINGS.

EL BLOG SOM TOTHOM

A LA VISTA DE les nombroses -i complexes- indústries i tribulacions que comporta el canvi d'estat (vull dir, de fadrí a casat), de la difícil perípècia que experimentem els humans quan ens cauen les dents i hem d'esperar que ens isquen les de la tercera generació, de l'agenda tan apretada dels il·lustres anònims que hi participen (incloent-hi el polifacètic HOME DEL CARRER i l'imprevisible HOME DEL CARRERÓ), i sense oblidar els dubtes dels enigmàtics MAN***, ETOO, i un llarg etc. del qual no queda exempta la meteorologia adversa i diversa amb que ens està obsequiant aquesta procelosa primavera, els gestors més deventats d'aquest blog,

PROPOSEN programar la paella pendent per a primer cap de setmana del més de maig. Des d'ara mateix, aniran apareixent periòdicament diverses imatges de tal suculent plat perquè aneu mostrant les vostres preferències: de carxofes, paella d'estiu, de verduretes, amb safrà de bri, amb socarradet..., en fi, al vostre gust. A demòcrates no ens guanya ningú. I trobant-se tan a prop les eleccions, no deixarem que passe l'ocasió per a enviar sms (els ciris han quedat obsolets) als sants de la nostra devoció perquè s'acompliesquen, encara que siga en part, alguns dels nostres precs més ancestrals.

Amén.

LA FLAMA OLÍMPICA

Què està passant a Alzira? (així, en general, sense matisar massa)
Intentaré ser neutral encara que per a un algemesinenc no siga una tasca exempta de riscos.

Qui acostume a transitar pels carrers de l’Illa s’haurà adonat que el seu entramat urbà mereix des de fa uns anys comptar amb una prova del Mundial de ral·lis. Quanta corba, quanta rotonda, quin cabàs de canvis de rasant, bandes sonores a punta pala... tot allò que un pilot expert pot desitjar per perfeccionar la seua conducció..
I ara a més, comencen a decorar les rotondes.

De l’escultura de la Infanta Margarida (Menina) situada al començament de l’Avinguda de Santos Patronos no sé què comentar, encara que em resulta molt complicat establir quina relació hi pot tenir el personatge que ha propiciat l’escultura amb la ciutat riberenca; però bé, per a gustos, colors, i aquesta com a més és de tonalitat obscura i una mica xaparreta, doncs això, ni fred, ni calor.

Però ara ve allò bo, què em dius de l’escultura metàl·lica de la rotonda de Tulell?. Impossible no veure-la. 26 metros d’altura (uns deu pisos per a què es feu una idea), 10.000 quilos de pes i 36 sortidors d’aigua. Quina animalà!. El monument en qüestió s’anomena “Les fulles” i segons el propi dissenyador “la escultura es una planta que está en crecimiento, en expansión y sube en busca de algo importante, como Alzira”.

La primera vegada que la vaig contemplar vaig pensar, colló TeleRibera ha muntat un repetidor més gran que el de Televisió Espanyola; la segona vegada em vaig poder fixar una mica millor, no hi havia cap dubte, Elena Bastidas havia decidit apuntar la seua ciutat a la carrera aerospacial. Ara, una vegada han passat unes setmanes ho tinc més clar, Alzira acollirà les olimpíades de 2020 i ja ha començat a preparar-se, construeix a bon ritme un modern poliesportiu i ha enllestit un enorme peveter.

VK

PS. Per cert, segons l’alcaldessa, l’escultura ha estat sufragada per Promociones Sollana, agent urbanitzador de Tulell, i l’Ajuntament no haurà d’aportar ni un sol euro. Jo seré un bleda, però aquesta Sollana és una promotora o una ONG?.

QUIN SERÀ EL SEGÜENT?

Ja ho sabeu de sobres. Cada dia que passa supera l'anterior: precinten repetidors de televisió, veten periòdics, emisores de ràdio i altres mitjans de comunicació. Veure imatges del que cada dos per tres s'organitza a Madrid (sempre Madrid!) posa els pèls de punta. I això que estan en l'oposició. Som capaços d'imaginar què farien si governaren? La veritat és que sí, encara ho recordem. I ací, a casa nostra encara ho veiem cada dia. A mi tot açò em fa olor a un filo-nazisme beneït per la Conferència Episcopal en agraïment als regals (facultats de medicina on no s'ensenyarà a matar). Un podrimer de corrupció que cal acallar com siga i evitar que isca als mitjans de comunicació. Però, encara no s'han "forrat" prou tots els que havien entrat en política amb aquest fi? Quin animalada més ens espera? Quin serà el pròxim esperpent?

HEMEROTECA A 100

Hui em trobe com el pantà de Tous el 20 d’octubre del 82, desbordat. Tinc poc de temps i l’actualitat m’aclapara. SOS (l’arròs no, la demanada universal d’ajuda).
Així que ahí teniu, us propose uns quants titulars de la premsa de hui divendres, se’ls llegiu amb calma (us promet que tots són verídics), se’ls repartiu (visca el comunisme) i comenteu el que us vinga en gana (però no oblideu la vostra filiació tirafotedora).
Ací com en les cases riques podeu triar.

a) El arzobispo de Valencia critica las iniciativas para la recuperación de la memoria histórica
b) El Consell notifica a Acció Cultural que ha pedido al juez la orden para cortar ya TV3
c) Camps dejará unos meses el cuadro de los Reyes con el Papa en el Salón Dorado
d) Las familias del metro recuerdan al Consell que son tan víctimas «como las de ETA»
e) Alzamora alega que dijo imbécil a quien cuestione la unidad lingüística en un ámbito privado
f) Calp da luz verde a un hotel que tendrá 104 metros de altura y estará a sólo 6 del mar
g) Camps ve cumplido su «sueño» al inaugurar la muestra (Una exposición en el San Pío V reúne 156 piezas que rememoran un hito de la historia valenciana)
h) De España bloquea que las Corts accedan a las actas de la empresa pública de Terra Mítica
i) El PP anuncia un boicot a todos los medios del grupo PRISA
j) Los Rolling vuelven a España en verano

Gràcies per endavant a tots per la vostra desinteressada col·laboració.

VK

PS. No patiu per la paella, us promet que tira endavant. Josep no tardarà massa en informar-vos puntualment del dia, el lloc i l’hora. Enric, fes les paus amb la teua dentadura i espavitla que has d’arribar a temps i sinó vinet i farinetes.

QUIN QUADRO !

1707. Guerra de Successió. Batalla d’Almansa. Les tropes de Felip de Borbó (botiflers, castellans i francesos) derroten Carles d’Àustria, legítim successor. Els Borbons ocupen el poder i eliminen el Furs mitjançant el Decret de Nova Planta. Possiblement un dels episodis més coneguts d’aquest conflicte dinàstic fou el setge de Xàtiva. A la fi, la capital de la Costera, vençuda i socarrada. Com a recordatori i símbol d’aquesta derrota el quadro amb el retrat de Felip Vé encara penja cap per avall al Museu municipal.

2007. Es commemora el tres-cents aniversari de la derrota i posterior pèrdua dels drets forals. La Generalitat Valenciana encapçalada per F. Camps celebra aquest tercer centenari amb una mena d’acte de desgreuge borbònic. El Govern Valencià encarrega un quadre de la Família Reial junt a Benet XVI.

Tant s’hi val que la realització de retrats reials siga una pràctica en desús des de fa moltes dècades, no passa res que els historiadors destaquen que no existeixen precedents propers en el temps d’obres com aquesta, com tot allò que s’hi fa a València “a lo grande” (2,90 per 3 m) i a càrrec dels contribuents.

Considere que no va massa desencaminada Glòria Marcos quan afirma que Camps confon la Generalitat del S XVI amb una cort del S XVIII on la jerarquia i la monarquia estan per damunt de les necessitats dels ciutadans.

Aquesta aposta del Govern Valencià per esdevenir mecenes de Papes i reis clourà amb una petició formal per acollir el Vaticà?

Ja ho estic veient, la sèu deL Papat abandona Roma per traslladar-se a la Capital del Túria. El nou palau vaticà s’ubicarà al solar on estava prevista la construcció del nou Mestalla i en cas d’anunciar un nou Papa la “fumata blanca” es mostrarà des del campanar del Micalet.

VK

Al xicot de Zumosol l'importa un rave el seu cosí

Davant l’acte de prepotència i d’extralimitació administrativa que comporta la decisió del Govern Valencià d’evitar l’emissió de TV3 al País Valencià Eliseu Climent “masover” dels repetidors amenaçats ha decidit recórrer al Primo de Zumosol.
Climent ha demanat al Govern Central que intercedisca davant el Consell per a mantindre l’status quo actual. Però sembla que “nones”, a Madrid han rebut el bou de lluny i amb una sòbria “larga canvià” li l’han tornat cap als corrals.
El cap d’Acció Cultural exigeix al Ministre Clos (català, per cert) que acomplisca el pacte de cavallers que signà (almenys metafòricament) amb el seu antecessor i actual President de la Generalitat José Montilla (català nascut a Còrdova) gràcies al qual se garantia la recepció analògica de la cadena catalana en els receptors valencians.
Joan “Pilatos” Clos justifica passar de l’assumpte afirmant que el Ministeri no pot interferir en les competències autonòmiques i més encara (i ara ve el millor!) quan normalment els Governs autonòmics s’inhibeixen i permeten que les televisions i les ràdios emeten sense llicència.
És a dir al govern central li importa un rave si la llei s’aplica minoritàriament, a rotgles i amb un evident propòsit persecutori.

Imagineu com seria d’esperpèntic si la fallida llei de l’alcohol s’aplicara d’igual forma. Què passaria si estigueres tranquil·lament assegut en una terrassa prenent una cerveseta i la policia et cridara l’atenció per consumir alcohol en via pública mentre davant dels teus nassos un munt de joves practiquen aliens a qualsevol advertència pública el botellot?.
O ficats a somniar desperts, què ocorreria si el Govern aprovara una normativa lingüística i funcionaris, institucions i departaments dependents del mateix se la votaren a la torera i a més a més, es vanagloriaren públicament del seu valor per perpetrar sense cap temor aquest incompliment?

VK

PS. Si després de més de vint anys d’emissions regulars (havent superat fins i tot l’obstacle Barrionuevo) no ha hagut cap problema, per què s’actua ara de forma tan taxativa, ràpida i amb gran cobertura mediàtica?. Tal volta interessa més el titular periodístic que el mateix fet del tancament?.

Trobareu una bona resposta a l’article de hui de Jesús Civera en el Levante

Si voleu dir alguna cosa sobre la qüestió TV3

Els amics de Castelló m'envien un mail informant-me sobre la mateixa cosa que es comenta a l'entrada Tanca-la un altre cop, Camps. Pel que sembla, el senyor Camps té entre cella i cella suprimir les emissions de TV3. Doncs bé. Ací us deixe dues adreces per poder comunicar la vostra protesta (si voleu fer-la, clar, que amb això no anem a ser com altres). Es tracta de les bústies de reclamacions del Ministerio de Industria i de la Generalitat Valenciana.


https://registrotelematico.mityc.es/aplicaciones/infoabonados/InfoSia.aspx

http://www.pre.gva.es/val/buzon.htm

M'imagine (i no vull pensar malament) que ens faran el mateix cas que la sogra de Pinet; però, per si de cas...

Crònica d'urgència d'una cremà

23: 35 h. Amb el mos encara en la gola abandone amb un coet al cul (petard, masclet, tronador... o com es vulga dir, que no sóc cap especialista en la matèria) el pis on hospitalàriament m’han convidat a sopar per tal d’assistir a la meua primera cremà.

Estic una mica tens, nerviós, com un xiquet de nou anys disfressat de patró de vaixell el dia de la primera comunió. A més, per si no fóra poc, m’han repetit un milió de vegades que sóc un privilegiat, ja que no vaig a vore com es converteix en cendra un monument qualsevol, sinó el primer premi de secció especial, és a dir, com l´Óscar a la millor pel·lícula en la cerimònia de Hol·lywood en versió fallera de la Ribera, quasi res pinta el diari!

Submergit en les meues cabòries i després de vorejar la carpa blanca d’un immens hospital de campanya que deu haver muntat la Creu Roja Espanyola en aquest lloc tan cèntric de la ciutat, he deixat enrere la Plaça Major. I ja que passàvem, he intentat ni que fóra per un instant parar-me a contemplar la falla que allí es troba, però els meus acompanyants m’ha mirat de reüll com perdonant-me la vida — Però que fas? no perdes el temps, no veus que tenim pressa! — i d’un estiró m’han abocat al carrer Benito Pérez Galdós.

He enfilat el carrer cap amunt i de sobte he ensopegat amb un riu, no el Xúquer o el Verd, sinó de gent, olors, sorolls i colors. Hi ha de tot, com en les cases riques: llum, llum i més llum, que sembla la cavalcada de les Gaiates de Castelló (per cert, qui collons paga la factura! ), serà que tot és fosc, que no es veuran, però no!, més bé al contrari, que Santa Llúcia els conserve la vista!, perquè fins i tot hi ha una colla que ha passat pel meu costat que segur que almenys hi veien doble; la música a tot volum (ai déu meu!, si el mestre Serrano alçara el cap i escoltara els seus pasdobles per aquestos altaveus de macrodiscoteca), que jo pense: “els veïns, o són fallers (si no pots amb el teu enemic uneix-te a ells), o estan més sords que una tàpia (del defecte es fa virtut) o ja me’ls imagine a una tranquil·la platja del Carib desitjant que arribe prompte el dia 20, mentre assaboreixen un mojito”.

I del vestuari què em dius!, sembla els passeig marítim de Cullera una nit d’agost: hi ha els que llueixen ben orgullosos el seu uniforme de diari amb tantes xapes, insígnies i escutets que semblen l’home del paraigua que tots els anys seu a la primera fila en el sorteig de la loteria de nadal; també podem trobar els que han reservat la roba de “mudar” per a aquesta nit i la llueixen amb arte i salero ; hi ha els que van més informals, ja que amb els dos trajes a la rentadora, confien que amb el blusó ja cobriran l’expedient; també passegen els qui han optat per la discreció, antics components de la comissió que amb molt de dissimulo s’apropen per inspeccionar la falla mentre li prometen a la parella que l’any que ve segur que tornen a apuntar-se; i per suposat, el president, que com un dissenyador d’alta costura abans d’una desfilada, supervisa amb posat circumspecte tots els preparatius.

Observem de ben a prop com crema la falla menuda, després d’haver patit nombrosos atacs de dimonis de metre i mig aprenents de pirotècnic que somriuen maliciosament mentre et fan esclatar un petard entre les cames, buscant el rostre dels seus progenitors per dir-los quatres coses, xoque amb la cara d’autocomplaença dels seus pares que et miren volent-te dir:
— Què anem a fer, si són xiquets
“Que, què vas a fer?” — pense jo — “doncs engabiar-los, emmanillar-los i traure’ls a passejar nugats d’una corda”.

Dues, tres, quatre hores més tard ...encara continue palplantat allí enmig esperant al foc purificador. Ara que... més cremat que jo sabent que porte allí quatre hores, que són les tres del matí i que a l’endemà treballe, segur que no estarà la falla ni quan l’encenguen. Em fique molt desficiós, la població autòctona intenta tranquil·litzar-me:
— No patisques que no tardaran, però és que has de tindre en compte que la cremà d’aquesta falla és complicada i fan falta quatre cubes.
Quatre cubes, sí, la de Fidel i tres més!, serà possible. A mi no m’enganyen, açò és pur merchandansing, només es tracta de crear més expectació, guanyar audiència i gaudir uns minuts més d’una visió tan harmoniosa i colorista.

No m’ho puc creure, per fi arriben els bombers, i després resulta que la fama d’impuntuals se l’emporten pintors, fusters i fontaners... i aquestos què?, arriben tard, se fiquen el casc per a què no els reconeguen i com si foren xiquets comencen a banyar-se els uns als altres.

El soroll d’un traca que envolta el monument marca el principi de la fi, ràpidament pren el remat i comença la cremà...
(m’agradaria contar-vos tot el que succeí després, però s’ho haureu d’imaginar, perquè jo el que es veure no vaig poder veure res. No per ser baixet, no per estar tapat, no per estar entretingut xarrant amb el meu amic sinó simplement perquè no vaig veure res, gràcies en part a la fumarada densa que envoltà la falla i que m’impedí ni tan sols intuir que passava en el nucli del monument).

Acabe de travessar la Creu Coberta (com en casa en cap lloc), abans he hagut de caminar fins quasi la Sala Rex (la Natura) per retrobar-me amb el meu cotxe (és una sort poder aparcar on vols ací en Alzira), i mentre encenc l’intermitent dret recorde tot allò que acabe de viure per primera volta.

Em desperte a la matinada, encara entre somnis imagine Asterix i el dr. House com jo fa unes poques hores enmig de la multitud contemplant la cremà de la falla. El xicotet guerrer gal es dirigeix al popular metge i mentre amb el dit es colpeja el cap li diu:
—Estan bojos, aquests alzirenys.

A continuació i després d’adreçar-li una mirada de contrarietat, el peculiar doctor li contesta:
Res d’això, el diagnòstic és ben clar, no es tracta d’una alienació mental transitòria, estimat gal, sinó més ben d’un trastorn festiu compulsiu, fruit d’una inhalació excessiva de pólvora, d’una audició abusiva de pasdobles i música de xaranga, i de l’alt nivell de condensació etílica que flota en l’atmosfera. Però tranquil, no patisques per ells, demà tots curats, i l’any que ve més.

Visèkimé

PS. Per a la Falla Camí Nou que ha tingut a bé incloure aquest article al seu llibret, per a la Malva per la tasca ben feta i justament recompensada i per a tots aquells que no han tirat la tovalla i lluiten perquè el valencià (normatiu i viu) continue ocupant un lloc important i digne en aquesta festa.

TANCA-LA ALTRE COP, CAMPS

No em direu que no s'ho recelàveu! Hi ha tots els ingredients: eleccions, manifestacions per a derribar un govern, banderetes amb aguiletes, "santiago y cierra españa" insults i agressions dels ultres a autoritats democràtiques... Que més podíem demanar? Tot fa pensar que tonem als anys 70. O, fins i tot, més enllà.

EL MEU AMOR SPUTNIK

Hi ha moments en la vida de tot home (o ésser humà per extensió) que després de llegir una notícia al diari o d’escoltar-la en la ràdio del cotxe penses, jo havia d’haver estat allí.

A mi m’ha passat avui, després de llegir la següent notícia al diari:
MITIN EN MISLATA
Camps dice que la única propuesta del PSPV es convertir la C. Valenciana en un satélite catalán
Rus afirma que el votante del PP «primero comulga, luego vota y después lo celebra»

Com sempre, anem a pams. Feu-se la idea. Diumenge pel matí, oratge primaveral, eufòria en la graderia després de la pujà d’adrenalina que comportà la manifestació del dissabte i el PPúblic “entregat” a la causa.
I allà van els oradors, engrescats, victorejats i a sobre, jugant a casa.

En primer lloc, Camps (de regata) obri el bagul dels records i trau a passejar els fantasmes pancatalanistes, fet que com sempre li assegura, a més d’un grapat de vots blaus, un rotund èxit de crítica i públic. Avui, sembla que té la lliçó ben estudiada, rebla una mica més el clau, i estableix una comparança entre l’extinta URSS i els Països Catalans. Així, aprofundint en aquesta idea afirma que la intenció dels catalans és convertir-nos en un “satèl·lit”. Per tant l’associació d’idees és completa. O amb ells (PP) o prepareu-se, la Comunitat esdevindrà un estat subordinat, comunista i catalanista. La meitat dels assistents a l’acte encara no s’han recuperat de l’esglai, fins i tot es produí algun infart i almenys tres o quatre atacs d’ansietat. I Paco tan tranquil, l’auditori amb la pell de gallina i submergit en un oceà de tremolors i calfreds, però ell ni s’immuta. Objectiu acomplit: la gent amb la por al cos i ell a les portes de l’Òscar pel paper de Nostradamus.

Ara, allò que no acabà d’aclarir és a quin tipus de satèl·lit es referia. Només sabem pel que digué que l’esmentat aparell espacial comptava amb tecnologia catalana. Però del tipus, model i mesura de l’artefacte, ni mu!. Desconeixem si serà un satèl·lit militar, espia, de telecomunicacions, meteorològic, de publicitat.... I el nom, home si és català segurament s’ anomenarà el Pambtomàcat, el Tremoleuvalenciansqueaviatusenvairemsat o el Carodrovirasat.

Però la traca final, la cirereta del pastís, això que dius: ara, ara és quan l’auditori se’n ve avall, fou quan aparegué en escena (mai millor dit) l’inefable Rus (òndia, no havia caigut! Aquest paio de cognom és Rus, Rus és sinònim de soviètic...ja està!, ja hem establert la quadratura del cercle, veieu com tot és relatiu...només cal perseverar). Bo, com us deia, Rus s’acomoda en el púlpit d’oradors i amolla (recordem que era diumenge pel matí): «primero comulga, luego vota y después lo celebra»(referint-se a l'estereotip dels votants del PP).

El fet de combregar està clar, allò de votar no ho està tant perquè si es refereix als sufragis. aquests només són cada quatre anys i si són els religiosos que especifique (obediència, pobresa o caritat), però allò més incomprensible és “lo celebra”.

Celebra, el què? . Possiblement el privilegi de continuar vius malgrat l’imminent apocalipsi anunciat feia uns instants pel seu cap de files Paco Camps.

visèkimé

2 x 1

LÒGICA INVERSA
Premsa de hui dilluns:
Juzgan a un escritor mallorquín por llamar imbécil a quien niegue la unidad de la lengua
Declarará por un supuesto delito de injurias
El escritor balear Sebastià Alzamora deberá declarar ante el Juzgado de Instrucción número 20 de Valencia por un supuesto delito de injurias por unas manifestaciones durante un acto público en las que afirmó que, quien cuestione la unidad de la lengua, «o es un imbécil, o es un hijo puta». El juicio está previsto que se celebre el próximo día 22
Las diligencias son consecuencia de la denuncia interpuesta por el partido balear Agrupación Social Independiente, una pequeña formación de carácter extremista, que consideró que estos comentarios tenían un sentido difamatorio e injurioso. Aunque la denuncia se tramitó en Baleares, el caso se tramitará finalmente en un juzgado valenciano ya que fue en esta ciudad donde se desarrollaron los hechos.

Per tant, si jutgen a un escriptor mallorquí per insultar en sentit genèric qui qüestione la unitat de la llengua, d’igual manera però en sentit invers caldria judicar qui insulte o injurie a tot aquell que defense la unitat de la llengua. Unitat lingüística avalada a més de pel sentit comú, per nombroses lleis de rang superior(Tribunal Constitucional inclòs), tot el món universitari i fins i tot la RAE (entitat gens sospitosa de catalanofília).

Així que si apliquem aquest mateix criteri inculpatori no haurien de tardar gaire a passar a declarar alts càrrecs del PP (entre d’altres presidents provincials del partit i Caps de la Diputació Provincial), caps i militants de formacions polítiques pseudovalencianistes, organitzacions “culturals” subvencionades pel Govern Valencià, periodistes “amateur” i una filera interminable de gent que ha fet del secessionisme lingüístic treball, devoció i principal font d’ingressos.
Ara que després de llegir al diccionari la definició d’imbècil (Forma de frenastènia biopàtica deguda a tares degeneratives dels pares i menys greu que la idiòcia) també pense, pitjor haguera sigut si els haguera dit “idiotes”.

Notícia apareguda hui a Terra:
Luego fue indultado por el Rey 12-03-2007
El suicida de Casablanca fue condenado en 2003 por terrorismo
El terrorista que anoche se inmoló en un ciber-café del barrio de Sidi Mumen de Casablanca se llamaba Abdelfettah Raydi y en 2003 fue condenado a 5 años de prisión pero en 2005 se benefició de un indulto real.

Només una pregunta: Convocarà el PP i les seues plataformes mediàtiques el proper dissabte una macromaniofestació a Madrid de caire antimonàrquic per tal de protestar per la mesura absolutòria que promulgà el rei?
No ho dubtem, com tampoc dubtem que el manifest que es llegirà a la fi de la concentració acabarà amb un Visca la República.
A continuació tots plegats escoltaran ben emocionats l’himne de Riego.

visèkimé

QUI VE DE PAELLA?

Conten els que més saben que l'assalt de Tejero al Congrés pillà un intel·lectual llegint un llibre que portava per títol el nom d'un peix. Diuen que l'home a penes aturà la lectura per a, poc dalt o baix, amollar: "Els mateixos que ho han embolicat, ho arreglaran". I continuà llegint. A la vista de la raó que tenia i dels temps que s'aveïnen, aquest blog està disposat a seguir l'exemple del mestre i convocar una paella. Així que ja ho sabeu: apunteu-vos. Res de "anónimo dijo..." ni mariconades per l'estil. Poseu-hi noms i cognoms. Entesos? Doncs, comença la festa!

Talent

No em dóna la gana parlar de política. Això, si el que podem veure als noticiaris, llegir als diaris o escoltar a la ràdio es pot catalogar així. Però, un article de l'amic Emili Piera, Tip y Coll, publicat a Levante, em fa, quasi sense voler, meditar sobre la situació actual. Diu l'Emili:

Tip era instintivo, valenciano y de derechas. Coll era todo lo kafkiano y socialista que puede ser uno de Cuenca: les unió un inmenso talento.

O siga, que dos persones d'ideologies tan distintes, van ser capaços de treballar junts en un projecte comú perquè els va unir el talent... I u, que va estudiar sense massa gana allò del Barbara, Celarent, Darii, Ferio, Cesare, Camestres, etc. que plantajeva la Lògica, arriba a una conclusió que, d'altra banda, ja sospitava: a una bona quantitat dels nostres polítics els falta talent, això està clar; però, afigiria també, que els sobra burrera i ganes de mantenir-se en el poder.

Acaba Emili dient:

Cuando en este tiempo revuelto y sectario le inciten a morder a su vecino porque es «de los otros», piense que Tip y Coll le miran muertos de risa.

És possible, clar, però de moment, la mala llet no ens la lleva de damunt ni una quadrilla sencera de Tips i Colls.

Hi ha algun psiquiatra a la sala?

Hui promet ser breu, així que anem per feina. Notícia de hui dimecres:

El psiquiatra Luis Rojas Marcos borda el valenciano
El psiquiatra, profesor en la Universidad de Nueva York y sevillano ilustre Luis Rojas Marcos hizo gala ayer en Valencia, además de un conocimiento integral de la drogodependencia, de un excelente sentido del humor. Inició su intervención en un valenciano académico afirmando que «els meus amics m'havien recomanat no parlar en valencià per a no dir espardenyades».

Reflexions sobre la notícia en veu alta:
El valencià és una cosa de bojos?, o només de “rojos”?, o exclusivament de rojos bojos? És més, si Rojas fóra Asterix i els valencians l’exèrcit romà, gosaria dir allò d' “Estan bojos aquests valencians”?
Considera el doctor Rojas que cal ajuda psiquiàtrica? En cas afirmatiu, a qui i amb quina urgència?
Si un sevillà establit a New York amb una mica d’interés i vergonya s’anima a parlar-lo, per què no ho intenten els aborígens valencians que ocupen càrrecs públics ?
Tenir un excel·lent sentit de l’humor et facilita parlar el valencià? Doncs no en parlem més, Arévalo i Don Pío, acadèmics de la llengua.
El fet de tenir un coneixement integral en drogodependències facilita el diagnòstic i el posterior tractament? Caldrà incloure, per tant, la legalització del cannabis en les campanyes de normalització lingüística?
Sabem qui és “el académico valenciano” i què cobren per a no saber ben bé què fer, però, què és exactament el “valenciano académico”?
Si el Rojas diu espardenyades, els informatius de Canal 9 que són, “Calzados Mayordomo”?

Deures per a casa:
Tria el substantiu més adient per qualificar la situació sociolingüística al País Valencià. (Pots escriure una oració amb el mot elegit):
Aberració - alienació - bogeria - bojor - anormalitat - deliri - delírium trèmens - demència - desequilibri - desvari - enomania - erotomania - eixelebrament - esgarriament - follia - frenesí - follor - frenesia - fúria - furor - guilladura - imprudència - insensatesa - neurastènia - neurosi - irracionalitat - insanitat -mania - monomania - oradura - vesània - psiquisme - ximpleria

Com a premi per suportar tanta esquizofrènia, un vídeo del col·lectiu Ja en tenim prou, i ja en parlem: http://www.youtube.com/watch?v=PAArCOvNFkU

visèkimé

TERTÚLIA LITERÀRIA

Com podeu comprovar en la imatge que m'ha fet arribar un bon amic, no és que Sant Andreu llegira, sinó que a més a més era un dinamitzador cultural de primera.

Ací el trobem en animada conversa amb Sant Pere (patró dels bidells dels instituts) xarrant en un banc d'un parc celestial sobre l'ultima novel·la que ha arribat a les seues máns. Fins i tot sembla demanar-li al seu germà que pare atenció en un paràgraf que li ha suscitat un gran interés.

Sant Pere admirat per la voracitat lectora d'Andreu li diu: Tu explica, explica que tinc tota l'eternitat.

Sant Andreu li contesta: Quina creu! Deixa't ja els bestsellers i tria literatura de qualitat. Que així sempre et quedaràs a les portes de gaudir de debó amb la lectura.

Sant Pere l'acomiada: Quin martiri açò de tindre en la família un cultureta!

visèkimé

ANIMACIÓ LECTORA

Tot i que no vindria gens malament una ràpida intervenció celestial en aquest niu d’agitadors, la imatge annexa confirma la tesi que defensava fa uns dies: sant Andreu llegia. O aparentava saber llegir. I, a més a més, portava el llibre a la mà esquerre. El misteri és: què feia el germà de sant Pere concentrat a la lectura? Què llegia? La imaginació és lliure i no serè jo qui li talles les ales. Bonic està el pati, com per a posar-se a especular! Després de les troballes dels sarcòfags, a Jerusalem, a veure qui és el guapo que gosa badar boca. Sobretot, després que el director de cine, James Cameron (Titanic) s’ha arremangat i va a fer un documental. Què s'amagarà dins dels taüts de pedra? Estic segur que sant Andreu ho sap.

Valencia en fallas!

Per si algú a hores d’ara encara no ho tenia prou clar (Levante EMV de hui diumenge):
"Un locutor de Canal 9 transmite la «mascletà» con un pañuelo del PP"
El popular presentador de Canal 9 Julio Tormo, encargado de realizar las retransmisiones de la mascletà desde el balcón de la plaza del Ayuntamiento de Valencia, hizo ayer su trabajo ataviado con un pañuelo fallero sobre el que aparece impresa una gaviota, el símbolo del Partido Popular, junto al lema «Rita alcaldesa» y varios dibujos, entre los que resalta el de la propia Barberá. Se trata de un atuendo especial que el gabinete electoral del PP ha repartido desde el pasado 1 de marzo con motivo de las fiestas y que militantes y simpatizantes lucen a diario en el balcón consistorial durante la celebración de la mascletà.
Ens hauria de sorprendre una notícia com aquesta?. Jo crec que no.
En RTVV sembla que han decidit una vegada deixat enrere el carnestoltes llevar-se les caretes. Així, a pit descobert, sense cap tipus de dissimulació, amb premeditació i traïdoria.
Es troben tan convençuts del seu control absolut dels mitjans de comunicació públics que han decidit treure’ls tot el suc possible. La campanya electoral està a la volta de les falles, la majoria absoluta pot perillar i no cal anar estalviant recursos. Els de la gavina blanca deuen pensar que la finalitat justifica els mitjans i quin objectiu millor que perpetuar-se en el poder i continuar traient tot el profit d’una posició política tan avantatjosa?.
Des de l’1 de març el PP valencià ha traslladat la sèu del partit al balcó de l’ajuntament de València. Rita ha adoptat la posa de vermella amfitriona (quina contradicció cromàtica!) i s’afana com una mestressa diligent a controlar tot allò que passa a dintre de la casa consistorial. Llàstima que aquest edifici es gaudisca només en condició de règim de lloguer electoral perquè segurament la primera edil de la ciutat ja haguera realitzat mudança perpètua.
Canal 9 apareix al balcó de l’ajuntament i Rita els rep com qui acull un fotògraf contractat per realitzar el reportatge de comunió d’un fill.
- Passen, passen i acomoden-se. Que no es falte de res. Procure’m treure’m ben guapa. Que es note que la gent em vol, sí, sobretot ressalten que el poble m’aclama. Que la retransmissió gire el meu voltant. Zoom personal quan dits enlaire comence el compte enrere, pla general del balcó quan taral·lege les cançons del Titi i zoom compartit amb les falleres quan aplaudisca a la fi de la mascletà. Ah! accepten aquest present, un original mocador de l’única alcaldessa possible. Bo, els deixe que he d’atendre els convidats. Només dues advertències d’una alcaldessa popular a un presentador popular, com pot comprovar tot queda en casa: en primer lloc destaquen durant l’emissió com de bonica tinc la meua ciutat disposada a rebre milions de visitants, i compte!, a la Carmen Alborch ni cas, recorden qui els ha contractat, que si volen tele que se la paguen, on s’haurà vist!.

visèkimé

Sobre l'aranés i alguns polítics valencians

Rep un mail anunciant-me la publicació, per part de Pagès Editors, de la primera gramàtica aranesa, un manual confeccionat pel filòleg balaguerí i professor d'occità de la Universitat de Lleida Aitor Carrera. M'alegre de debò per allò de la recuperació de les llengües, però la cosa em cau tan lluny que poca cosa més puc comentar. Però, em fa reflexionar sobre un aspecte que, no per massa sabut, hem de passar per alt: de la mateixa manera que l'aranés, per desconegut, no em diu pràcticament res, supose que per a una gran quantitat de polítics valencians, castellanoparlants de tota la vida, els deu passar alguna cosa semblant quan es tracta del valencià. Com voleu que el senyor Camps, el senyor González Pons, la senyora Escudero, la senyora Noguera... (ja veieu que en aquest cas no mire pèl ni partits), defensen una llengua que no empren ni tenen intenció d'emprar? Cada vegada que aquestes persones, per necessitats del guió i dels vots, en diuen alguna en la nostra llengua, se'ls nota a quilòmetres de distància que ho fan d'una manera tan forçada que, fins i tot, fan patir l'auditori. Personalment, respecte l'aranés, tot i que no en tinc ni idea. Doncs bé. Bastants dels nostres polítics ni tan sols són capaços de respectar una llengua que desconeixen i que no practiquen, tot i ser, almenys teòricament, la seua. Clar que jo no sóc polític i no tinc cap interés pels vots. Afortunadament.

Enhorabona a la gent de la Vall d'Aran i un zero ben pintat de negre per als polítics valencians que es passen pel forro tot allò que tinga relació amb la nostra llengua. I ni tan sols són capaços de manifestar un mínim de respecte.

LÒGICA PIXANERA

Llig amb interés que segons sembla l’Ajuntament de València col·locarà només 200 urinaris per a les festes de Falles enfront dels 7.000 que disposà per a la visita del Papa.
Analitze fredament la notícia per traure alguna conclusió que oferir-vos, tot és pegar-li voltes a una decisió tan estranya i maldestra però com en l’art de la prestidigitació pareix que res és allò que sembla.
Vegem, la visita del Papa a València l’estiu passat no va satisfer les prediccions d’assistència més optimistes (en aquest punt pareix que coincideix tothom), molts creients es quedaren a casa i optaren per la via penitencial (seguir la retransmissió per Canal 9) i altres, fins i tot, rememorant l’èxode del poble d’Israel pel desert egipci decidiren recercar arenes més properes i passar els esmentats dies a la platja sota l’advocació de San Miguel.
Com ara ja han passat uns mesos i continuen sense aparèixer ni les dades oficials d’assistència ni les factures amb les despeses que provocà veure desfilar el Papamòbil pels carrers del Cap i Casal (per cert, d’on ve aquesta aposta pels vehicles de motor tunnejats) alguns dels resPPonsables de l’esdeveniment comencen a posar-se nerviosos (ací no val a dir allò de Manolo, apunta-m’ho al compte i ja liquidarem, perquè resulta que Manolo està fins els nassos i contesta: Joer, que la confianza da asco, primero las Tierras Míticas, después las Artes y las Ciencias, y ahora lo del Papa, que os creéis que ésto es el ayuntamiento de Marbella).
Així que han apostat per la següent estratègia: ara que vénen Falles col·locaran només dos-cents urinaris; el dia 20 de març algun mitjà de comunicació anunciarà que ens han visitat més d’un milió de turistes; ja només caldrà tirar mà d’una simple regla de tres. Si per a un milió de visitants han calgut 200 urinaris i en la visita del Papa hi havia 7.000 això significa que el juliol passat assistiren a la Trobada de les Famílies uns 35 milions de fidels. Èxit rotund d’assistència i de convocatòria i problema solucinat.
Deixant de costat les fredes matemàtiques, jo em pregunte àvid en la recerca d’una resposta més objectiva per a aquest assumpte, què justificà tal desplegament d’urinaris en la via pública l’estiu passat?
- Algun estudi que demostrava la capacitat miccionadora dels licors esperitosos.
- Tal volta l’encarregat de realitzar les previsions d’assistència i d’encomanar els urinaris és el mateix que calcula l’assistència a les manis del PP/AVT
- Potser els urinaris prement un botó es convertien en modestos confessionaris per si te venia enmig de tanta arenga mística un apretó penitencial.
I aprofundint una mica més, per què ara en Falles no es col·loquen tots?
Clar, podem pensar que com en les festes josefines no es consumeix gens d’alcohol no cal prendre cap tipus de mesura o fins i tot algú haurà pensat, què hi ha de més tradicional en les festes de carrer que pixar en un cantó, entre dos cotxes o al costat d’un contenidor.

Sí, home sí, que maneges tota la raó i més, primer ens toquen la moral limitant l’ús de la pólvora, després amenacen les mascletades, després impedeixen col·locar la il·luminació dels carrers i ara si els deixen també ens tanquen en un minipiso per a pixar. Doncs no, visca la revolució, tots al carrer de festa i si ens apreta la pròstata no cal mirar pèl, només a dreta i a esquerra, falcar les dues cames i procurar no esguitar.

visèkimé

Per al iaio feliç i per al blogguer compulsiu

A veure si vosaltres que sou més intel·ligents que jo, s'aclariu amb el que m'explica l'amo i senyor del blog-o bloc-, Tirantalcap. Diu l'home:

Hola, iaios feliços i blogguers compulsius, com va tot? L'altre dia Enric em preguntava com fer això dels enllaços en la barra lateral. Com que explicar-ho per correu electrònic seria una murga llarguísima i un embolic impressionant, un dia que vingueu per ací ho parlem. El que sí que volia dir-vos és que hi ha un parell de pàgines (no sé si les conegueu) que fan com de portal dels blocs, de manera que quan algú penja un apunt al seu bloc, ho fa saber a eixos "portals" i queda enregistrada l'actualització. Com que hi ha tants blocs, molta gent visita aquests dos portals per veure què hi ha de nou, i punxa en l'entrada al bloc que creu que li pot interessar o que ja coneix. Les pàgines són Catapings(www.catapings.cat) i Bitàcoles (www.bitacoles.net). Primer us heu de donar d'alta (algú d'eixes pàgines comprova que la vostra pàgina és en català, etc.) i després heu de fer el que es diu un "ping manual" cada vegada que vulgueu (quan feu una entrada nova). No sé si m'he explicat bé o parle en xinés. En fi, és una bona manera de "publicitar" (gratis et amore) el bloc. Más secretillos en próximas entregas. Salut! JC

I com que jo sóc més fava que manat a fer d'encàrrec, he tractar de seguir els passos indicats. Ha faltat ben poc per a traure'm un ull i trencar-me el ballador de l'anca. A més, això del ping... per a mi que està incomplet, perquè falta el pong i no trobe la paleta ni la la piloteta de cap de les maneres. I no us conte més perquè...Va, col·legues, vosaltres que en sabeu un ou i el rovell de l'altre, llanceu-se a la piscina.

Bon vent i barca nova!

Milers de veles blanques pentinaren el passat divendres el càlid ponent que travessà la nostra terra.

Una marea de banderes que cobriren la plaça de l’Ajuntament de València com a protesta contra la gestió de l’alcaldessa Rita Barberà. Cadascuna portava impresa no el logotip d’una empresa multinacional sinó resumides queixes sobre el projecte d’interés general (almenys per a promotors i polítics) del nou Mestalla i l’elevat preu de l’habitatge, a més de sintètiques reivindicacions de més i millors dotacions per als barris.

Rita & cia encegats per la possibilitat de transcendir i guanyar-se un estrella al passeig de la fama de l’avinguda del Mar han cregut veure en el lluminós sol mediterrani un immens focus que il·lumina un miratge en forma d’oasi on el glamour i els euros a grapats vinguen a passejar-se.

Amb forces renovades (estem en precampanya) s’afanen a convertir la ciutat en un immens plató de cartró pedra on tinguen lloc grans superproduccions estrangeres amb estrelles d’una altra galàxia. Mariners de vaixells d’alta tecnologia financera, bòlids que fan esclatar mascletades en els seus motors, caps d’estaments eclesiàstics...tots instal·len les seus caravanes luxoses sota l’auspici panxacontent dels polítics valencians, tristos “gorrilles”, que es maten per aconseguir-los el millor lloc a canvi d’unes poques monedes de vots.

Mentre, els ciutadans assisteixen a aquesta posada en escena farcida d’efectes especials enlluernats per la brillantor d’aquests efímers astres del seté art immobiliari i especulador mentre s’agenollen, junten amb força les mans i alçant la mirada al cel preguen amb totes les seues forces poder esdevindre ni que siga per un instant figurants d’aquest espectacle magnànim.

Per sort, encara hi resten col·lectius que defugen les superproduccions i que aposten a doble o res pel cinema de baix pressupost, temàtica social i en valencià.

visèkimé