Pans i peixos

El presupuesto del Consell «parla poc en valencià» (Levante-EMV)

Una vegada s’han fets públics els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent podem constatar una vegada més que al govern popular la promoció del valencià li interessa entre molt poc i gens.

Com si es tractara d’un funcionari més a qui l’antiguitat els impedeix fer fora, la dotació assignada només augmentarà l’equivalent a l’IPC. Si fa no fa, el mínim per a evitar que la nostra llengua continue perdent valor adquisitiu.

Però si examinem aquesta partida pressupostària de manera global, observem que aquest ridícul augment és un 56% inferior al que experimenten la resta de comptes públics. És a dir, que ni la grossa de nadal (que ja sabem a què es destina) ni tan sols la “pedrea”. Només li tornen els diners i l’any que ve a tornar a provar sort.

Per allò més curiós és la forma com s’hi va a repartir aquesta subvenció. Una bon pessic per a les Universitats per a promocionar-lo a l’estranger, en imaginem que en forma de cursos de postgrau dins l’epígraf de “Llengües ibèriques mortes”.

Si continuem amb aquest repartiment dels pans i dels peixos (el marisc i els dolços se’ls emporten altres) observem que per a l’edició de llibres van a parar quatre duros (ens imaginem que arribarà a Bromera una cartereta del Vidal amb segell de la Generalitat i quatre euros a dintre i un paperet amb l’advertència “Qui guarda quan pot, gasta quan vol”).
Ara que els que ja poden anar muntant una associació de damnificats són els dobladors (de pel·lícules, sèries i documentals) i la gent del teatre valencià (que si damunt treballen com a dobladors, ja és per a morir-se).

I qui s’emporta la pasta, doncs? Molt senzill, els amics de l’”ecònomo”: entitats culturals i veïnals afins al règim, la Ciutat de les Arts i les Ciències (serà per anar tapant forats?), comissions de festes per als llibrets de falla i “altres publicacions que exalten la idiosincràsia festera del poble valencià” (o siga que tots els “xiringuitos” de la Malva-rosa rebran ajudes per retolar els cartells de “se sirve paella de verdura, pollo y conejo o marisco a elegir” en valencià)

Per cert, (i açò no és cap broma), un col·lectiu tan necessitat d’incentius econòmics com el dels notaris també s’emportarà duro per pesseta per a què escripturen i alcen acta en valencià.

Sí, ja ho estem veient, milers i milers de notaris fent cua a les llibreries del Cap i Casal esgotant totes les existències de diccionaris, vocabularis i flexions verbals.
Ara, una vegada és fiquen mans a l’obra, que comencen per alçar acta de tot aquest desficaci...

VK