jueves, 24 de abril de 2008

Una inesgotable Font de surrealisme

Abandone el meu retir momentani ( hui camine per l'Alcalatén, demà per l'Alcoià, diumenge qui sabrà...) per arreplegar, rotllo Picú, una petició d’un bon amic.

Abans però, ja que m’hi fique, no puc si no fer-me ressò de dues notícies també apareudes avui a la premsa:

Per un costat, El Levante encapçala una notícia amb aquest titular La discapacidad en primera persona i tot seguit la il·lustra amb una fotografia de Rita Barberà amb els ulls embenats. Sense comentaris. O tal volta, sí, un guardó al redactor per la seua subtilitat.

La Acadèmia aprueba una definición de valenciano que avala la unidad de la lengua
Una definició a prova, a prova de què? A prova de bomba, a prova de secessionistes o a prova fins que se’ls ocórrega una altra de més ambigua i més farcida de subterfugis. Però aquesta gent que utilitza, criteris científics, assemblearis o de rendibilitat econòmica?

I ara sí. Anem amb la NOTICIOTA d'aquesta primavera:
Us reproduïsc pel seu ingent valor documental una notícia apareguda al Levante. La història va així: un meteoròleg compareix davant la premsa per tal d’anunciar el pronòstic de l’oratge per a la pròxima setmana. Però l’especialista en solets i núvols comença la seua comparecència afirmant que la paella que fa sa mare no està gens malament però que per a bons plats, la fideuà que feia la seua àvia. Tot seguit un periodista, una mica estranyat, li demana que què hi ha de l’oratge?. El metereòleg li contesta que com prendre’s un all i pebre a l’Albufera no hi ha res. Un altre periodista, visiblement mosquejat, li amolla si no pensa dir ni pruna de l’oratge. Molt sorprés l’home del temps, li tira en cara que com gosa menysprear així la gastronomia valenciana, per tot seguit, abandonar força enutjat la sala de premsa, abans, però, encara té un segons per acomiadar-se de tots els presents amb un lacònic: BON PROFIT!

Doncs això és, si fa no fa, el resum de la intervenció del conseller d’Educació avui a la sessió de control. Però no us avance més, llegiu, llegiu...

Font de Mora pide el trasvase como solución para el fracaso escolar o las Trobades
El conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, comenzó ayer todas sus intervenciones en la sesión de control al Consell reclamando el trasvase del Ebro, que "mejoraría la situación socioeconómica para mejorar todas las políticas" reclamadas por la oposición en materia de fracaso escolar, adscripción de centros de primaria a los de secundaria y el apoyo a las Trobades d'Escoles en Valencià.
A la pregunta del socialista Sanmartín sobre la adscripción de colegios de primaria en centros de secundaria, el conseller destacó la "importancia que el trasvase del Ebro tiene en un tema como el que nos ocupa, porque de producirse ese trasvase tendríamos un mejor estatus socioeconómico y por tanto, tendríamos más centros públicos y concertados y podríamos distribuir mejor nuestros recursos". Y lo mismo hizo cuando le preguntó sobre el fracaso escolar. Eso, y sostener que el fracaso escolar en la Comunitat "no se incrementa, sino que disminuye".
La misma receta del Ebro dio a la pregunta de Enric Morera (Compromís) sobre la colaboración con las Trobades. Font de Mora dijo: "Si la fuente de mi apellido pudiera paliar la carencia de agua de la Comunitat, ya me daría por satisfecho, pero hace falta el trasvase, porque con ese trasvase, mejoraría nuestra posición socioeconómica y tendríamos más dinero" para estas políticas. Sanmartín criticó el deterioro de la educación y Morera las "irrisorias" ayudas a las Trobades.
VK

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Què bo que ets, VK! Et trobava a faltar, i has reaparegut amb un post genial. Això de l'educació-transvassament és tan simptomàtic...

Ricard dijo...

Gràcies per recollir la petició. La notícia ho mereixia.

Anónimo dijo...

Doncs a mi em pareix que no entengué la pregunta. Com el morera parla en “polaco” . L’Espectador.

Anónimo dijo...

El monsieur conseller( o millor "sir", per allò de l'Educació per a la Ciutadania en anglés?) contesta com escrivia aquell poeta: de los pájaros que vuelan, el que más me gusta es el cerdo.

L'home del carreró que té el cap com un bombo.