Emocions perifèriques

Más de 9 millones de espectadores apoyaron al Getafe (Levante-EMV)
España sufrió con el Getafe (Marca)

Sense menystenir el mèrit de l’equip madrileny considere que els mitjans de comunicació (tan generalistes com esportius) se n’han passat tres pobles. Sembla que cal fabricar herois quasi que a diari ja que ajuden a vendre més diaris o a guanyar espectadors.

Però fins i tot la hipèrbole té límits. Llegint la premsa o escoltant les notícies de hui divendres pareix com si anit el Getafe haguera guanyat la Champions League. Negar l’evidència seria un error, i cal reconéixer que només la mala sort i un arbitratge dolent evità els madrilenys passar de ronda. Però allò flagrant del cas apareix a l’hora de comparar, gestes i tractaments ben properes en el temps.

Només fa uns anys un humil equip valencià, en la seua primera participació en la màxima competició continental, arribà, després de desfer-se d’un grapat de favorits, a les semifinals. De fet, només una pena màxima errada per Riquelme a cinc minuts de la fi, privà el Vila-real d’enfrontar-se al Barça en la final. Aquesta gesta esportiva fora de les fronteres de la nostra Comunitat a penes tingué repercussió.

Si comparem, Getafe compta amb uns 200.000 habitants, Vila-real crec que amb poc més de 50.000. L’equip madrileny anit jugava els quarts de final de la UEFA; l’equip groguet, llavors disputava la semifinal de l’antiga Copa d’Europa.

Però ahir al Coliseu Alfonso Pérez pareix que s’aplegaren gran part del poder reial, polític i mediàtic de l’estat i amb aquests, més de mitja Espanya. Pel que es veia i s'escoltava, en eixe partit es decidia el futur immediat del país.

Analitzant-ho tot plegat pareix que pel que fa a les lleis que regulen les emocions i els sentiments d’aquest estat, l’única força que continua imperant és la centrípeta.

VK