domingo, 3 de diciembre de 2006

Rita Marzoa

Rita Marzoa posa de manifest el desconeixement entre els diferents territoris de parla catalana

En un acte emmarcat en el cicle 'Els dijous de l'Òmnium', la periodista Rita Marzoa va reivindicar la necessitat de coneixença entre les diferents zones dels Països Catalans, i va fer evident el desconeixement de realitats històriques, polítiques i socials que fan més difícil la unitat i la cohesió territorial. Marzoa va explicar que la majoria d'habitants del Principat no sabem quines són les dates històriques que es commemoren a la resta de territoris o que no tenim notícia de molts herois locals que van lluitar per la defensa de la cultura catalana. Segons Rita Marzoa, aquesta situació d'ignorància respon a diferents factors, com per exemple la dispersió social o les polítiques aïllacionistes i repressives que històricament hi ha hagut sobre els habitants de parla catalana. Va destacar alguns fets corresponents a la realitat política que han contribuït a l'aïllament de cada territori català: la dispersió exercida pels mitjans de comunicació, l'ús de la llengua com a arma de divisió o la manca de regulació lingüística a la Franja d'Aragó, a la Catalunya Nord i a l'Alguer.

4 comentarios:

E. Lluch dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
E. Lluch dijo...

Estic d'acord amb el que comenta Rita Marzoa i, a més, afegiria que, massa vegades, Barcelona i les seues capelletes multicolors es consideren el melic del territori. Reconec que València (ciutat, clar) no està, en general, per a ser-ne capital de cap cosa relacionada amb la llengua; però, el País Valencià és bastant més ample que la capital. En resum: caldria que començàrem a conéixer-nos d'una manera seriosa i deixar-nos estar de capitaletes, capelletes i altres favadetes per l'estil.

Manolo dijo...

Doncs això també ho crec jo, Enric. Encara que també pense que, a més de les estratègies del centralisme ranci que ha propiciat eixa ignorància, caldria assenyalar el posicionament dels valencians progressistes cada vegada menys nacionalistes, potser per haver arribat a la convicció de que és improbable, si no impossible, una unificació cultural i per suposat política.

E. Lluch dijo...

Manolo té més raó que un sant.