El meu segon nét, Arnau

Va nàixer dilluns, més o menys, a l'hora en què els vampirs comencen a disfressar-se amb tots els atifells que calen per començar la ronda. Segurament, el primer soroll fort que va poder escoltar va ser el d'un masclet d'una falla que queda a uns cinquanta metres de l'hospital de La Salut, on va nàixer. Mira per on, amb l'escassa afició familiar, al nanet li pega pel cap nàixer en aquestes dates. Espere que no siga cap pronòstic; però, si és, benvingut siga. Al meu nou nét li diuen Arnau, pesa 3 quilos llargs i, si no passa res, tractaré que també em diga "iaio", tot i estar assabentat que és una denominació, diguem-ne infantiloide. Tant se'm dóna. Ah! No he ficat cap foto perquè, a banda que no dispose de la meua càmera, no sé si sabria incorporar-la sense l'ajut d'alguna persona "tècnica" en aquests menesters. Però, qui conega el meu nét major, Pau, us diré que és com ell, però plegable, menut i embolicat amb seixanta corfes de tela. D'altra banda, també em sent molt satisfet pel fet de guanyar per 2-1 a l'amic Millo. Ja era hora que el derrotara en alguna cosa, no?