CARTES AL DIRECTOR (Levante-EMV, dissabte 21 març 2009

Amb mi no compte, Sr. Camps

El passat dijous 5 de març, el president
Francisco Camps, imputat
en el cas Giirtel pel jutge Garzon,
deia en aquest mateix diari:
«Mis amigos son los 5 millones de
valencianos».
Mire Sr. Camps: L’amistat és
un do que es fan les persones. Un
do gratuït i recíproc! Al llarg dels
meus 98 anys Sr. Camps, he tingut
molts bons amics, alguns
dels quals ja han faltat Joan Fuster,
Vicent Ventura, Vicent Andrés
Estelles, Sanchis Guarner,
Innocenci Signes, Joan Garai,
Francesc Ferrer Pastor ... D'altres,
per sort, encara estan vius:
Francesc Burguera, Josep Iborra,
Josep Garcia Richart, Joan F.
Mira, Agustí Ventura ... L'amistat
es possible, perquè hi ha entre
les persones una relació, un lligam
de sensibilitats. I en l’amistat,
com que es un regal, ningú
no es pot arrogar la capacitat de
ser amic, si no hi ha una correspondència
per l’altra part. Per
tant, en el meu cas, ni vosté ni
cap altra persona es pot arrogar
la facultat de trindre'm d’amic, a
no ser que entre eixa persona i
jo, hi haja una relació de confiança,
d'afecte i d'aficions. I com
comprendrà, no es vostè una
persona que jo puga tindre d’amic.
Ni pot ser-ho, ni ho vull que
ho siga. De la mateixa manera
que vosté tria el seus consellers,
jo també trie el meus amics. I de
cap de les maneres no l'he triat
a vosté d’amic. Ni li tinc confiança,
ni afecte, ni simpatia, ni empatia.
Ni compartim aficions, ni
gustos Literaris, ni idees.
Deia el filòsof Aristòtil (384-
322 aC) «Alguns creuen que per a
ser amics, n'hi ha prou en voler
ser-ho. Com si per a estar sa n'hi
haguera prou en desitjar la salut
». No Sr. Camps, ni som amics,
ni crec que ho pugam ser. Per
tant, no compte amb mi que s'arroga
la idea de tindre 5 milions
de valencians com amics. Dels
altres 4.999.999 valencians, no li
puc dir res. Però pel que fa referència
a mi, no em compte com
amic seu.-Josep Lluís Bausset
i Ciscar. L’Alcúdia.