Encara que amb uns dies de retard, ens arriba des de la República Progressista Riberenca de Polinyà una instantània que reflecteix com de dolç pot ser el sentiment nacionalista per aquelles contrades.
Sabem de molt bona font que aquest pastís serví de brillant punt i seguit a tot un dia de celebracions en un hort del terme protagonitzades per un grapat de bons amics del matrimoni “masover”. Ingredients per animar el “cotarro” no en faltaren: cançons reivindicatives, xerrades, degustacions gastronòmiques, i per suposat, el tradicional ball i cordà amb què clogué l’esdeveniment.
Segons ens ha confirmat el mateix amfitrió i alma mater de la festa, hagué de pleitejar una mica amb el pastisser que elaborà el pastís ja que aquest es mostrava incisiu a l’hora de reclamar el blau per a la bandera. Però el nostre protagonista es mostrà inflexible en aquest punt, tirà de repertori popular per tal d’aclarir-li a l’artesà xocolater que “qui paga mana” i que ell volia la quadribarrada i que l’únic blau que toleraria eixe 9 d’octubre a la seua caseta, seria el blau del cel.
VK
4 comentarios:
Perquè aquestos incults d’Albalat no deuen de parlar el baix llatí ( llatí amb veu baixa) perquè sinó sabrien que la senyera portava una gallina al mig.
L’Espectador.
De Polinyà, anònim, de Polinyà. O siga, terra silvestris però amb una clarividència a prova de bombes.
I és que la gent de Polinya sempre ha tingut un punt diferencial, per a bé, de la resta, encara que siguen mestres de matemàtiques. Un abraç per al rebel de Polinyà.
EL BLAU MOLAAAAAAA
http://www.maemeua.tk/
(estos de Sueca estan com una cabra !!!)
molt bonica la tortà
Publicar un comentario