Ha mort Paco Caldera.

Paco Caldera era una persona anònima, un desconegut, un senzill esporgador de Montserrat. Tan sols això. Però, de vegades, aquestes persones necessiten que algú, també amb senzillesa, els recorde ni que siga una vegada.

M'ho ha comunicat via e-mail l'amic de l'ànima, Paco Muñoz: La veritat, Enric, és que estic afectat perquè divendres- ja ha descansat-, es va morir el meu amic Paco Caldera.

I m'ha vingut al cap l'anècdota.

Anava a començar Lluís Llach un concert quan s'adonà que el piano quedava massa a la vora de l'escenari. Així que va demanar ajuda. Pujaren Paco Caldera i el tio Conrado i entre els tres, empentaren l'instrument. Uns anys després, tornà Llach i, en acabar el concert, Paco Caldera se li apropà i el saludà com si es tractara d'un amic de tota la vida. Lluís, tímid de naixement, se'l va mirar un tant estranyat. Aleshores, Paco Caldera li va dir:
- Que no em recorda? Si tocarem junts el piano!
Uns dies abans de morir-se, li va comentar a Paco Muñoz:
- Digues-li al teu amic que es va a quedar sense pianista...

Ja sé que tan sols és una simple anècdota. Però, què voleu? A mi aquestes coses em toquen la fibra.