miércoles, 15 de agosto de 2007

Llenya al foc!

Sembla que una vegada superada (o almenys en part) la sorprenent autoadjudicació de sous per part dels components del nou govern local, una nova polèmica ve a animar l’àrida actualitat estival d’Algemesí.

La primera “actuació” popular fou l’ampliació del cementeri amb la construcció de nous nínxols (comentada ja en una entrada anterior) i la segona ha estat la tala d’una bona part dels arbres situats a banda i banda dels principals carrers de la localitat.

Aquesta mesura taxativa ha estat justificada adduint justificacions com que molts veïns s’havien queixat (aleshores podríem qualificar la mesura de “populisme”), que els arbres en qüestió ennegreixen el sòl (ja, així que “muerto el perro se acabó la rabia) o fins i tot que els vegetals produeixen algun tipus d’al·lèrgia (doncs si és així, que vagen retirant tota la pols del poble!).

L’oposició òbviament no ha dubtat a respondre i a fer allò tan castellà de “hacer leña del árbol caído”: Los socialistas critican la tala ‘‘indiscriminada’’ de árboles del PP

Xe!, oposició local en general, i socialista en particular, tranquil·litat!. Cal veure més enllà. El fet d’endur-se per davant unes quantes desenes d’arbres segurament és una acció llargament meditada, assessorada i que indubtablement comportarà grans millores per a la població. Jo (com la major part dels habitants) les desconeguem de moment, però jo apostaria per alguna d’aquestes tres:

1.Repartir la llenya dels arbres tallats entre els cadafals per tal de fer un pla “renove” a la plaça de bous i ajustar-la així a les noves disposicions legals en matèria de seguretat. Així la substitució de la fusta tindria un cost zero (com el nou mercat) per a les penyes ja que aniria a càrrec del consitori.

2. Elaborar una balsa de troncs per a navegar pel Xúquer (tipus rafting) i comprovar així les actuacions que la Generalitat i les poblacions riberenques han aplicat al riu. Cal recordar que l’alcaldessa d’Alzira en la presa de possessió prometé que Alzira anava a encapçalar la regeneració del Xúquer.

3. Elaborar una gran foguera com la de Canals per tal d’ampliar la ja per si carregada oferta lúdico-festiva d’Algemesí i guanyar un major protagonisme en les fires de turisme que la Diputació organitza arreu del món.

Jo per si de cas ja he amagat els cossiols que tenia a la terrassa no siga que li agafen gustet i després d’endur-se per davant la vegetació pública comencen per la privada. I és que saps quan comences en açò de la destrucció dels arbres però mai quan acabes. Com diria Groucho Marx: “Más madera, es la guerra”.
VK
PS. Per a Pau que segurament anirà una mica confús amb aquest assumpte.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Si continua aquesta afició per la desforestació urbana, caldrà doncs anar replantejant-se la nova retolació de carrers i places? Com anomenarem l'antic carrer del Arbres, l'antic carrer Figueres o l'antiga Plaça Tres Moreres?

Bernarda dijo...

PREMIOS GOYA

J. V. Yago

Cuando la Academia del Cine Español intentó inscribir la denominación ‘Premios Goya’ en la Oficina de Patentes y Marcas, halló que había sido registrada seis meses antes por la Asociación de Fotógrafos Profesionales de Zaragoza. Comenzó entonces un pequeño rifirrafe judicial que, al cabo de los años, ha finalizado con la victoria del gremio fotográfico. La verdad es que no había motivo para la disputa: los fotógrafos habían pillado antes el nombre para sus premios, y así lo ha reconocido el Tribunal Supremo; de modo que los del cine no han tenido más remedio que rebautizar apresuradamente su ridícula imitación de los ‘Óscar’. El nombre que han elegido, como corresponde a su condición de parche improvisado, resulta bastante soso: ‘Premios Anuales de la Academia’ no tiene chispa, suena interino e insípido, defecto que —también es casualidad— comparte con las películas españolas de los últimos tiempos.
Nuestro cine se hunde a pesar de la subvención gubernamental. No se puede tapar con dinero la falta de aptitud, y el problema radical del cine indígena es, precisamente, la escasez de talentos y el exceso de caraduras que, sabiéndose negados para la interpretación, se obstinan en ser actores. Aquí sobra mucho sarao farandulesco y falta producción de calidad. Resulta sintomático, al respecto, que todavía sean los protagonistas de la filmografía de postguerra quienes marquen la diferencia de la credibilidad interpretativa: son alguien distinto en cada película, mientras que los otros, los comediantes de moda y subvención, faltos de cualidades dramáticas, ofrecen siempre al espectador una mala versión de sí mismos.
Los «maletas» de la cinematografía española se han quedado, por decisión judicial, sin título para su premio más emblemático, aunque la estatuilla continuará siendo la misma. Bien mirado, la sentencia del Supremo es muy justa: devuelve a los fotógrafos zaragozanos lo que les corresponde y, de rebote, dificulta que la industria fílmica española realce sus chapuzas con el nombre de Goya.
El genio aragonés les viene grande como trofeo.

Etoo dijo...

En primer lloc, molt ben escrit, d. VK. Estimat, com que Pau no està, et contesta Samuel Etoo: confos seria poc. No me deixa de impressionar vore amb la tranquil·litat amb la que s'arranca una cosa que tarda tant en creixer. Més que res perquè a més d'embrutar, provocar al·lergies al 99,99% dels ciutadans que patiem aquests arbres i permetre l'entrada indiscriminada de lladres a les cases, a més de tot áçò, també el·liminen en CO2 de l'atmòsfera, que crec que és un poc mal per als humans, inclosos els veïns d'Algemesí. Però estic pensant que son moltes coses negatives contra una sola cosa positiva, així que a fer la ma!!! Fora els arbres!!!! És més, vaig a arrancar les plantes que tinc a casa!! Però ho faré a l'estiu i de nit, per a que ningú em puga vore. SSSShhhhhhhhhhh, silenci, s'arranquen arbres!!!!!!

Bernarda dijo...

Aquest article ha eixit publicat a la premsa valenciana. I la veritat és que té raó.

TROBADA

J. V. Yago

Lo llaman Trobada d’Escoles en Valencià, y lo revisten de una completa faramalla trenzada con apariencias de reivindicación autóctona, pero no es más que un acto propagandístico urdido por la falange subalterna de la política valenciana, un día de puertas abiertas organizado por ese nuevo fascismo de izquierdas que se compone a partes iguales de ingenuidad intelectual, subsidiariedad ideológica y relativismo. La cosa va de sumergir a la más tierna juventud en un baño de adulteración sociolingüística, de aprovechar el candor infantil para inocular en las nuevas generaciones el germen de la tergiversación. Es un encuentro de colegios «profundamente» valencianos que reivindican la TV3; un «homenaje» a la idiosincrasia indígena verificado a base de imitaciones del folklore catalán; una jornada escolar entreverada de consignas políticas; una pura contradicción. Dicen que Sueca —una de las tres poblaciones donde había Trobada el domingo pasado— recibió veinticinco mil personas; pero por el bulto que hacían, y teniendo en cuenta que la cifra equivale a todo el censo de la ciudad, es más probable que no pasaran del millar. Los niños no cuentan, porque van engañados: les prometen juego y diversiónes, y realmente se los dan, pero sólo como vehículo del adoctrinamiento. Es el método totalitario, la manipulación encubierta, la propaganda en su versión más ruin. La Trobada d’Escoles en Valencià no es una celebración lúdica ni un ensalzamiento de la identidad propia, sino una reunión de adictos al sofisma, de prosélitos del egoísmo nacionalista que inculcan su obsesión a las mentes vírgenes. Hasta la camiseta oficial —ese gusto por el uniforme, tan propio del fascio— manifestaba la mentalidad excluyente: “el futur es nostre”, rezaba la serigrafía. No «de tots», o «l’hem de fer entre tots», sino sólo “nostre”. Está claro que la convivencia y la pluralidad no son conceptos demasiado gratos para esta gente. Bien mirado, la suya es una mentalidad españolísima: tan intransigente como cualquier otra.

VK dijo...

Altra volta pum.
Quan un "periodista" inicia un article d'opinió afirmant de forma tan taxativa que les Trobades no són més que "un acto propagandístico urdido por la falange subalterna de la política valenciana, un día de puertas abiertas organizado por ese nuevo fascismo de izquierdas que se compone a partes iguales de ingenuidad intelectual, subsidiariedad ideológica y relativismo" perd tota la seua credibilitat perquè la seua visió parcial i partidària de la realitat li impedeix realitzar un judici just i ponderat d'allò sobre el que pretén escriure.

Si a més aquest "periodista" opina sense haver assistit a cap "Trobada" i únicament a partir d'allò que un altre de la seua "lliga" han opinat abans que ell, l'escrit esdevé, a més, demagògic i tendeciós.

De totes formes per a rebre una millor informació sobre el perquè i per a què de les Trobades només cal apropar-se a:
www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=12

Si després es continua en desacord amb aquesta associació no passa res que per a això estem en un país lliure.És com si a mi que sent passió per "tir i arrossegament" sense haver assistit mai em pegara per escriure un article incendiari contra aquesta activitat tradicional i esportiva. Doncs si no t'agrada, no hi participes i punt, que crec que l'assistència a les Trobades no és obligatòria.
I jo que pensava que Reyna només hi havia hagut una i ara resulta que només fan que aparéixer"infantetes".

Vicent Samarroni dijo...

En realitat, les que tenen una visió parcial i partidària de la realitat són les Trobades. Són l'instrument adoctrinador d'un col·lectiu minoritari que, davant la impossibilitat d'obtindre prosèlits amb raons convincents, busquen obtindre'ls amb la implantació de 'modes' entre la joventut més ingènua. Allò que Fuster anomenava "meninfotisme" de la societat valenciana és, en realitat, pura i senzilla indiferència envers uns 'problemes' que no considera com a tals. Les trobades formen part d'un empeny marginal que no troba terra on arrelar. ¡Ai!

VK dijo...

D'instruments adoctrinadors a la nostra terra hi ha una cabàs (Canal 9, la jerarquia eclesiàstica, els polítics populistes...).
Així que deixem que cadascú fent ús de la seua llibertat trie (si li ve en gana) sota quin paraigua ideològic vol trobar aixopluc, però que no hi pretenga que vaja al darrere tothom.
Per cert, crec que aquest Fuster és el mateix que en un altre lloc no dubtà a afirmar:"Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".

Anónimo dijo...

És difícil saber quan una persona parla una llengua per pròpia voluntat o obligat. Ho dic per l'article que Bernarda inclou com a comentari, que res té a veure amb la notícia publicada. Però ja que hi es posa... doncs opinaré. Un xiquet, efectivament, va on els pares van i estudia en els coles que els pares volen, parla la llengua que ells els ensenyen i tindrà de major el TRELLAT que veja a casa. A mi, l'article, em sembla un míting, ple de parrafades incomprensibles tretes d’un fitxer de frases fetes d’eixos que gasten els “negres” (escriptor a sou d’un altre) i no un article d’opinió. Però el que més en crida l’atenció de l’article és... que no té TRELLAT.
L'espectador.

VK dijo...

Estimat Espectador,quan abans entrecomillava el substantiu periodista per a referir-me a l'autor de l'article, compartia plenament la teua visió de l'assumpte, tal volta de forma més subtil (per allò d'actuar d'amfitrió), però la compartia.

Les tres persones que elaborem aquest blog (que entenem com a lloc de trobada lúdico-festiu-riberenc (i més enllà si cal)), pensem, parlem,ensenyem i escrivim (els meus dos companys per cert magníficament) en valencià, per tant, crec que la nostra opinió respecta a les Trobades (que coneguem de primera mà) i les activitats paralel·les com el Sambori està prou clara.

Així que canviem de tema i deixem els assumptes seriosos per a aquell que entenga, que hui és divendres i estem en agost.

Bernarda dijo...

Així, així... encastilleu-vos a la vostra intolerància. Mostreu-la ben clara perquè tot el món la puga veure. Els vostres arguments són tots iguals: ximples, tancats, irritats... absolutament gregaris. ¿Com pot ser que tots penseu igual? Això que digueu de l'Església i de Canal 9 és el clixè més passat de moda que hi pot haver. I encara us doneu aires d'intel·lectuals. Us recorde que els nazis també estaven tots tallats pel mateix patró.

Anónimo dijo...

Els teus dos companys escriuen de categoria, ja ho sé, però tu també; així és que no et fases l'estret VK.
L'espectador

Lletra dijo...

Acabe d'entrar al bloc i em trobe que, "sin comerlo ni beberlo", de manera subtil i indirecta, una tal Bernarda m'ha qualificat de ximple, tancat, irritat... absolutament gregari i...nazi. Ostris! I jo "con estos pelos..." Li deixe algun diccionari, senyora Bernarda, i amplia el llistat d'adjectius o ja en té prou amb els que ha posat?

Anónimo dijo...

Creo que se riza un poco el rizo, por que creo que el medio natural de un árbol sigue sin ser el asfalto, contaminación variopinta,etc. No obstante, como ornamentación,.....
¿Alguien se ha dado cuenta de la amplitud que tenían estas calles?
¿Alguien se ha dado cuenta de lo efectiva que resulta la iluminación nocturna sin la sombra de los árboles?.Sin ánimo de justificar esta tala, creo que algún beneficio nos va a reportar seguro.