lunes, 28 de mayo de 2007

Benvinguts a Polinyà

Des del mateix moment en què anit es conegueren els resultats electorals la centraleta de l’ajuntament de Polinyà del Xúquer no parà de traure fum.
Els empleats municipals que aqueixes hores encara es trobaven al consistori local acabant de desmuntar les meses electorals i els electoconfessionaris desplegats per a l’ocasió no donaven l’abast.
Telefonades, emails, telegrames, senyals de fum des de l’altra banda del Xúquer..., fins i tot caravanes de gent muntades corrents.
Milers de militants socialistes, del bloc i d’esquerra unida (i republicana, que sembla que hi ha algun) es presentaren a les portes de l’ajuntament polinyaner exigint de forma immediata sol·licituds d’empadronament entre plors, laments i gemecs.
Després d’assegurar-se que els resultats als comicis locals eren ben certs (EU:ACORD: 5; PSOE: 4; PP:2), fins i tot més d’un els immortalitzà amb la càmera del seu mòbil, demanaren parlar amb l’alcalde José Daniel Martí.
Els nouvinguts (alguns encara portaven banderes, pegatines i carpetes d’interventors) exposaren l’obligació moral que tenia l’alcalde d’acollir-los després de la desfeta protagonitzada per les seues formacions a la Ribera, la província i la resta del País.
Alguns dels militants socialistes abjuraren públicament de Joan Ignasi (el pocachicha) i de Carmen (la moderna) i es mostraren disposats a abandonar els seus respectius municipis (hi havia alzirenys, algemesinencs, suecans, xativins i d’altres pobles de la contornà) i a empadronar-se ipso facto en Polinyà.
L’alcalde encara sorprés ha muntat temporalment un coberta amb plàstics de melonar al camp de futbol mentre intenta mobilitzar alguns dels treballadors de l’ajuntament per tal d’habilitar una zona d’acampada que aculla com cal els milers de militants i simpatitzants progressistes que s’esperen en els pròxims dies.
La població local que assisteix aclaparada a l’arribada massiva de personal que demana asil polític comenta esglaiada la seua por a què es produïca el temut “efecto llamada” i militants d’altres indrets d’Espanya (sobretot madrilenys que encara ho tenen més agre) agarren els bàrtuls i canvien la Meseta per la fèrtil Ribera del Xúquer.

visèkimé

Es convertirà aquesta simpàtica vila de la Ribera del Xúquer en una nova reserva espiritual de l’esquerra riberenca i per extensió del País Valencià?
PS. Per a Paco (l'amfitrió) i per a Pau (el nouvingut)

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Aleshores, les pasteres que he vist hui pel Xúquer, riu avall, no eren de gent sub-sahariana? Ostris, tens raó, V.K. Ara que ho pense, tenien la pell massa blanca, duien banderes plegades davall del braç i m'ha semblat que cantaven allò de "A las barricadas"! Segurament, a hores d'ara ja hauran arribat a Polinyà. Creus que els retornaran per no tenir papers? A peu?

L'observatore a la romana

Etoo dijo...

Efectivament, escric des de Polinya. El meu estimat d. Francisco Rocher m'acollirà amb els braços oberts i la taula plena, segur.
Això sí, estigam en Polinya o on siga, però el mal de panxa continua. I el que te rondaré morena...
Quin desastre!! I a més segur que va per a llarg!! Com als concursos de cantar i ballar: el poble ens ha nominat, i amb les idees roges i el pensament social, ens anem cap a Polinya, el darrer reducte roig.
La lluita comença ara, però encara no hi ha ànims...

GR dijo...

Curiosa també la reacció dels votants en pobles afectats per PAIs immediats, com ara Cullera. El PSOE cau e picat a Algemesí i el Bloc perd els seus dos regidors.
Una autoreflexió per a la gent que és, ha sigut o serà nacionalista i/o esquerrana. La majoria absoluta és boja?

Vejam. Quina de les tres següents és l'obligació moral dels ideòlegs i/o intel·lectuals d'altres tendències?

A. Integrar-se en el sistema conformat per majoria absoluta, fer del mal un mal menor, lluitar des de dins contra els extrems cap a la dreta, aportar a la tendència de la dreta sensatesa i treball. Acceptar bonament la majoria ideològica dels nostres conciutadans, gent del carrer, gent normal, pares i mares de família amb valors igual de bonns que els nostres.

B. Maleir i enfrontar-se al món de la dreta. Ressucitar a base d'òsties l'entesa i el ja en tenim prou. Abraçar-se fort amb tots els esquerrans, esquerrosos, nacionalistes i socialistes del país.

C. Empadronar-se a Polinyà.

No em convenç del tot l'opcíó A.

Si hem d'abraçar-nos amb un PSOE hereu de velles corrupcions, de la caseta del gos de amb calefacció i la mansió de Boyer... Uf!

Polinyà és un bon poble doncs.

Anónimo dijo...

Notícia: si tirem riu sec amunt ens poden acollir també a l'Alcúdia. O siga, quatre alternatives:
a) Polinyà.
b) Riola
c) l'Alcúdia.
d) Més enllà del Sénia.
Clar que, per a la quarta, cal travessar la ciudad de las flores, de la luz y del amor...

Anónimo dijo...

Lo papele, cohone! és la primera cosa que m'han demanat a penes he travessat el Xúquer. Pel que sembla, la llista d'empadronament en Polinyà està saturada. Provaré a l'Alcúdia...Ja m'han dit la contrasenya. Preguntaran:
Mi mare tié un barco, mecachis en la mar.
I vosaltres heu de contestar:
El yate de la mamà.

VK dijo...

Atenció oferton, oferton:
" Ets d'esquerres...i estàs trist, no pots soportar que el blau popular s'haja apoderat del teu poble, de la teua província, del teu país;no patisques...ben a prop de tu...entre la Ribera, la Costera i la Safor existeix la vila dels teus somnis...Barxeta (EU:4; BLOC:3; PP:2)...perquè tots no hi cabeu a Polinyà, Barxeta on podràs eixir al carrer...on podràs continuar enlairant la quatribarrada...on podràs dir que ets d'esquerres sense que et miren com a un alienígena...Barxeta, la Ítaca valenciana, ben a prop de tu"
més informació a www.barxeta.com

Anónimo dijo...

I si pacta el psoe amb el pp perquè no governe EU, què fareu?

Un incrèdul,

Bernarda dijo...

Aguarda açò:

MISERIAS DE RTVE

J. V. YAGO

Cualquiera puede verlo. Está «colgado», para público regocijo, en el conocido portal informático YouTube: un vídeo en el que Luis Fernández, presidente de RTVE, hace mofa de la crisis que atraviesa la cadena estatal. Parece ser que la cuchufleta fue grabada para cachondeo privado, pero sus artífices no tuvieron en cuenta lo dificultoso que resulta mantener un secreto en este país de cotillas. Es evidente que se confiaron, y el vídeo pasó del pequeño círculo de confianza de los directivos a la multitud entrometida y maliciosa. El caso es que todo el mundo sabe ahora que la propia dirección de RTVE se burla sardónicamente del funcionamiento de la entidad. Esto ha generado enfados monumentales, como el de CCOO, indignado por las ironías que se permite Luis Fernández mientras la emisora que dirige “pierde audiencia —ha bajado hasta el 15%—, tiene a los prejubilables sin irse a su casa, a los contratados doblando jornadas y cobrando un salario inferior al que les corresponde, la producción en manos externas y un malestar creciente en los informativos”.
La intuición popular no se ha fiado nunca de los contenidos de RTVE. Más bien los ha considerado —con bastante acierto— como instrumentos al servicio de una propaganda más o menos explícita del Gobierno de turno. Ahora, con el vídeo de YouTube, no es que se confirmen tales barruntos, pero al menos queda claro que ni los propios directivos toman el ente público en serio. Esto puede significar la puntilla para su credibilidad comunicativa.
No sería justo, sin embargo, atribuir el pitorreo de Fernández y sus adláteres a una simple falta de profesionalidad. Es más ecuánime sospechar que obedece, siquiera en parte, a una falta de motivación, a un desencanto. El vídeo que se ha filtrado puede interpretarse como imagen de una plantilla quemada por la frustrante manipulación gubernamental.