Una mala nit

Va i resulta que anit vaig anar a prendre café i l'amo del bar m'informà que hi havia un debat a cinc bandes sobre les properes eleccions. I va i resulta que m'entrà la temptació i vaig engegar la tele. I va i resulta que sí, que hi havia un debat amb cinc representants de cinc partits polítics. S'havia de parlar d'economia, de l'àmbit social europeu, en fi, del present i del futur d'Europa, segons ho veia cadascun dels representants...Doncs bé. Allò, almenys fins que ho vaig poder suportar, va ser una mena de concurs a veure qui era menys efectiu, tenia més defectes, havia enganyat més el personal o tenia una història més tèrbola. Fins que vaig desconnectar, no vaig escoltar massa coses que tractaren d'Europa en el sentit que estava anunciat, sobre el futur de les nacions, sobre la possibilitat de funcionar junts amb la resta de les nacionalitats. No, no. D'Europa, poc. Es tractà d'una tirallonga, llistat o com vulgueu dir-li, de les coses que cadascú havia fet malament des de l'època d'Adam i Eva. "Tu favaloi i lladre". "Tu més encara". "Tu mentider." "I tu en dius de tan grosses que no les salta un cangur amb una perxa". Depriment. Des d'ara, quan algú em diga que hi ha un debat televisiu, agafaré la gossa i em donaré una volta per terme. Potser, conversant amb ella o senzillament escoltant lladrucs, traga més entrellat que escoltant barbaritats sense sentit.