jueves, 4 de junio de 2009

Una mala nit

Va i resulta que anit vaig anar a prendre café i l'amo del bar m'informà que hi havia un debat a cinc bandes sobre les properes eleccions. I va i resulta que m'entrà la temptació i vaig engegar la tele. I va i resulta que sí, que hi havia un debat amb cinc representants de cinc partits polítics. S'havia de parlar d'economia, de l'àmbit social europeu, en fi, del present i del futur d'Europa, segons ho veia cadascun dels representants...Doncs bé. Allò, almenys fins que ho vaig poder suportar, va ser una mena de concurs a veure qui era menys efectiu, tenia més defectes, havia enganyat més el personal o tenia una història més tèrbola. Fins que vaig desconnectar, no vaig escoltar massa coses que tractaren d'Europa en el sentit que estava anunciat, sobre el futur de les nacions, sobre la possibilitat de funcionar junts amb la resta de les nacionalitats. No, no. D'Europa, poc. Es tractà d'una tirallonga, llistat o com vulgueu dir-li, de les coses que cadascú havia fet malament des de l'època d'Adam i Eva. "Tu favaloi i lladre". "Tu més encara". "Tu mentider." "I tu en dius de tan grosses que no les salta un cangur amb una perxa". Depriment. Des d'ara, quan algú em diga que hi ha un debat televisiu, agafaré la gossa i em donaré una volta per terme. Potser, conversant amb ella o senzillament escoltant lladrucs, traga més entrellat que escoltant barbaritats sense sentit.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Després de llegir-te, em venen unes coses al cap que...
Podríem acabar amb la conclusió que els polítics quan fan debats a cinc bandes borden?
Potser el verb bordar fa referència a que els que discuteixen en un debat acaben comportant-se com veritables bords?
Sempre em fas reflexionar, casundena!
Ah! No! Que és demà quan es reflexiona..., això!
Pep Castellano

Anónimo dijo...

M'agrada el joc que dóna la paraula bordar i la seua més que probable confusió amb la paraula brodar. Molts polítics "borden" o "broden"? De segur que n'hi ha bastants que "borden" públicament, peró també en deu haver algun que "broda" en la intimitat, quan es troba lluny dels objectius i les càmares. Per no parlar d'altres intimitats que aquests dies podem veure a El País procedents d'Itàlia: és evident que els fotografiats ni bordaven ni brodaven...
Ara bé, a mi, les votacions que no me les toquen. Diumenge aniré a votar. Primer buscaré la papereta amb els candidats italians. Mira, què vols? Em fa gràcia com s'ho munten allà: desdramatitzant les coses, fent-les com més lúdiques. Ah! Que no hi haurà paperetes amb candidats italians? Per què? Açò quina broma és? No som una Comunitat? No som una Unió? Doncs, no ho entenc, no entenc per què un ciutadà europeu d'ací no pot votar un candidat europeu d'allà.
I ara què hi faig? A qui vote jo demà?
L'HOME DEL CARRER DE LES URNES SEGRESTADES.

VK dijo...

Seguint el teu raonament, el meu vot seria per a algun candidat suec.Per què?

- Perquè aquests de debò sí que encapçalen tots els rànquings de benenestar i d'infelicitat. No debades són els que millor viuen i alhora, els que més es suïciden

- Perquè un país la primera empresa del qual és IKEA, és sens dubte, un país pràctic i que va per feina, sense ornaments ni focs d'artifici.

- Perquè són a la novel·la negra, el que el Barça al futbol, una cosa sublim.

- I, sobretot, perquè per fer-se els suecs, els polítics d'allí no cal que dissimulen,, ho porten als gens.

VK

Anónimo dijo...

Amb tota la humilitat i els perdons que calguen...,és pot votar pel Rayo Vallecano o pel Cadis? Mira, les coses com siguen, em cauen simpàtics aquests equips i quasi segur que, si ens representaren a Europa ho farien tan malament com els que hi vagen. I, almenys, de tant en tant ens distraurien jugant al futbol.

L'homenet que s'escapa del carreró fosc perquè s'acosta la Lluna plena.