Estimada Unió Europea :

Ahir alguns mitjans de comunicació es feien ressò de la notícia que els ciutadans podran adreçar-se a les institucions europees en català, gallec i èuscar.

El diari Levante titulava aquesta notícia així: Los ciudadanos podrán dirigirse a la Unión Europea en valenciano.

Allò ben curiós era que en el cos de la notícia esmentava quatre vegades el nom de la llengua amb un resultat d’empat a 2: dues vegades catalán/valenciano i dues més, només valenciano. Els balears, per cert, sembla que s’han tornat tots muts o directament ja han adoptat l’alemany com a llengua pròpia.

Però bé, allò que m’interessa no és constatar la notícia, que independentment del guirigall onomàstic, és sens cap dubte molt positiva, sinó analitzar els comentaris que realitzava la gent i que podríem agrupar en quatre grups:

En primer lloc, una minoria que consideraven que el següent objectiu ha de ser aconseguir que el català siga llengua oficial de la UE.

En segon lloc, possiblement el grup més nombrós, que carregava contra el redactor de la notícia tot afirmant que el text no parla en cap moment del “valencià” o almenys del. valencià que ells senten com a propi. Aquests comentaristes feien les seues manifestacions, com de costum, en castellà o en el registre “valencià MCMC” (valencià de ma casa i del meu carrer) i tiraven mà de la típica retòrica idiosincràtica.

Però possiblement les aportacions més interessants, almenys des del punt de vista sociolingüístic, són les següents:

Les d'aquells no se n’alegren gens de la notícia perquè argumenten que la llengua que ens representa al món és el castellà i que, a més, adverteixen del perill que pot provocar la introducció de “las lenguas vernáculas en Bruselas, ya que se armarà otra Torre de Babel”. Ja m’imagine jo què pot ocórrer la primera vegada que algú adrece un text en valencià a la UE. De sobte el cel esdevindrà fosc i tot seguit ens caurà un càstig diví damunt que riu-te tu del decàleg de plagues egípcies.

Per últim hi ha el grup “liberalista” que considera que una organització internacional no es pot permetre perdre el temps amb tanta bajanada, així que considera que només cal emprar l’anglés com a única llengua oficial en aquests organismes.

Simplement i tenint en compte la data d’avui 25 d’abril considere que encara que la notícia és molt bona, allò que cal fer és, alhora que s’aconsegueixen èxits internacionals, incidir en els avanços locals, tot començant per intentar contrarestar amb arguments aquest “autoodi” que tant minva les possibilitats de normalització de la nostra llengua. Desgraciadament el suport institucional és escàs i amb remordiments, i fins i tot ,en casos com el (no) tracte que dispensen a un moviment tan vertebrador com són les Trobades esdevé esperpèntic. Possiblement la notícia que molts valencians esperem és: “Els polítics valencians podran utilitzar el valencià en les seues intervencions públiques”.Fins i tot, sembla que algun diputat ja ha amenaçat en iniciar una vaga de fam per tal d'aconseguir aquest objectiu.

Mentre esperem asseguts, hui per tal de contrarestar notícies favorables com les d’ahir, ens despertem amb la constatació que la meitat dels col·legis no oferta programes d’ensenyament en valencià o amb el tractament quasi heroic que la premsa “progressista?” atorga a uns pares de Xàtiva que han aconseguit constituir un grup de castellà en un centre de línia en valencià. Ja tarden a erigir-los un monument!

VK