Després de la moguda del mes d'abril i dels primers dies de maig, les aigües tornen a la mare, almenys pel que a xarrades, fires, presentacions i coses semblants es refereix. Al llarg d'aquests dies he constatat:
1) Que els companys de bloc continuen missings. Tem que els haja entrat un ataquet o alguna cosa semblant.
2) Que alguns polítics desbarren cada vegada més i, fins i tot, hi ha qui s'ha convertit en filòleg per la via ràpida i ofensiva. El cas del senyor Rus en podria ser un exemple del que no hauria de fer un representant elegit pel poble.
3) El PSOE, a nivell autonòmic, és cada vegada més PSOE i menys PSPV.
4) Els professors d'Universitat van arpa a la grenya per qüestions de denominació de la nostra llengua. Quina barbaritat. Em comentava un amic que es nota que hi ha una plaça a l'AVL i els aspirants tracten de mostrar-se "moderats i flexibles", per si de cas els cau la loteria.
5) El BLOC, també a nivell autonòmic, continua el festeig amb CIU. Ara que, vistos els acords entre partits, aquest projecte matrimonial no hauria d'estranyar.
6) La crisi galopant enfosqueig els pensaments i no hi ha manera que els polítics es posen d'acord a l'hora de trobar solucions conjuntes. País, com deia el Forges!
7) Serrat i Raimon, cadascú des de la seua manera de ser i de fer, continuen cantant tan bé com sempre.
8) El PP, també a nivell autonòmic, intenta bandejar els problemes que se li amunteguen.
Mare, com està el pati!
1 comentario:
Ja ho deia la cançoneta: "El patio de mi casa, és particular..." I tant! L'autor de l'article, el mestre Lletra, fa un "barrido" de la situació i, sense necessitat de citar la malparida crisi ni la Conferència Episcopal, ens presenta una visió esquemàtica de la situació actual. I encara hi ha qui diu que la pandèmia de la grip A pot acabar amb molts de nosaltres... Pense que si la grip es retarda una mica, quan hi arribe tindrà la meitat de la feina feta. I clar, de seguida et ve al cap la pregunta: I què he fet jo per a meréixer tot açò? El treballador que acudia diàrimanet a la faena, de sobte es troba amb un monstre que se l'empassa inexorablement, l'avisen de l'arribada d'una grip pandèmica i torna a escoltar les veus sacrosantes de la CE rouquista adoctrinant la plebs i amenaçant-la amb càstigs divins i humans.
Òstic, nano! Quines pandèmies més letals!
L'HOME DEL CARRER DELS ESCÈPTICS DILETANTS
Publicar un comentario