domingo, 21 de septiembre de 2008

Per on anirà la cosa?

Per on anirà la cosa?

Des de la meua quasi total ignorància sobre assumptes polítics, llig amb certa atenció les maniobres entre els distints aspirants a secretaris generals del PSPV-PSOE (o PSCV-PSOE). Sembla que les úniques candidatures clares van a ser, si a l'última hora no hi ha canvis espectaculars, la de Ximo Puig i la Jorge Alarte. El primer, crec, pretén un partit amb més calat de PSPV que de PSOE, és a dir, una mena de PSC a la valenciana; el segon, bastant més fidel a les veus de Madrid, està més en la línia del PSOE que del PSPV (i si m'apureu, del PSCV). Àbalos ho ha deixat córrer i ha fet bé, perquè dubte que poguera aconseguir els avals necessaris. I, mentrestant, Ana Noguera i Francesc Romeu es troben en una cruïlla de difícil solució perquè, si encerten amb el recolzament al candidat adient, la cosa els anirà bé; però, i si fallen a bastos? Suposem que recolzen Ximo Puig i guanya Alarte... Uf! Suposem que recolzen Alarte i guanya Puig...Un altre Uf! La pregunta és bastant senzilla: no sabien que, a la fi, quedarien dos candidats únicament i l'assumpte se'ls complicaria? Aleshores, per què es van presentar? O, realment, pensaven a guanyar? En essència, crec, els dos candidats representen les dues idees més fortes dins del partit: la línia d'un PSOE fort i centralitzat, tirant al centre, sense cap intenció "nacionalista", representada per Alarte, i la segona tendència, més independent del PSOE de Ferraz, més "nacionalista" i més progressista, de Puig. Tres Uf!!! seguits. No voldria xafar-me cap dit, però crec que el socialisme de capital, l'oficial, està més al costat d'Alarte; el socialisme de poble, potser més humil i senzill, recolza Puig. La solució, a final de mes.

5 comentarios:

Etoo dijo...

Francesc Romeu és el gran tapat. Ja ho voras.

Poble Lliure dijo...

Potser siga el moment de separar allò que mai es deuria d'haver ajuntat, el PSPV amb el PSOE.

On ha quedat aquell grup d'acció i reflexió del País Valencià? On està l'esperit del valencianisme d'esquerres? Que fa l'esquerra política valenciana separada? Que si ERPV, que si Bloc, que si PSPV... Així res de res.

Ufff... ja me n'estic anant del tema, en fi, siga com siga, la victòria sempre serà de la classe política.

Lletra dijo...

Potser, tingues raó, poble lliure, Crec que les barreges quasi sempre són dolentes i acaben fent perdre el gust de l'ingredient minoritari.
Una abraçada

Lletra dijo...

A l'amic etoo.
Ens juguem una paelleta a que guanya Alarte o Puig i que Romeu, al final, opta per unir-se a Alarte para mayor gloria del PSOE de Ferraz?

Anónimo dijo...

Em sap molt greu haver de desviar la conversa i el tema, però vull aprofitar les circumstàncies per donar un abraç (virtual) molt fort a Fina i Enric, dos dels millors mestres que he tingut mai.

Signat: ex-alumne albalatenc.