Homenots

Francisco Asensi

A Paco Asensi el vaig conéixer fa més de cinquanta anys (i ja en són, d'anys) en casa de la meua iaia Pepa Ramona (realment, pronunciàvem Parremona), a l'ombra d'una figuera que tractava de rascar la panxa dels núvols, mentre ell, Paco Camarasa i el meu oncle José Maria, aleshores tots tres seminaristes, tractaven de afaitar-se la coroneta amb més o menys gràcia. El recorde com és ara: amb poca carrosseria i tirant a baixet. I sempre amb un somriure entremaliat i disposat a la broma i al bon humor. Recorde que tots tres es feren rectors i, pel temps, tan sols el meu oncle ha perseverat al servei a l'Església. Paco Camarasa (Paco Cassoleta) se n'isqué, es va casar i va tenir quatre o cinc fills i filles. Va morir fa tres anys, crec; Paco Asensi (Paquito, per allò de l'aparença) exercí de Rector d'un Col·legi Major Universitari, també se n'isqué i també es va casar. Bastant temps després, em vaig assabentar que havia publicat el seu primer llibre, La Sibila de Delfos: asesinato en el cónclave (Ediciones del Bronce, 1996). Tres anys després, va publicar Sombras sobre el Vaticano (Plaza&Janés, 1999). Des d'aleshores ençà, ha publicat, que jo sàpia, dues novel·les més: El diablo tiene nombre (Plaza&Janés, 2000) i El secreto de Sant' Angelo (Puzle editorial de libros, 2006).

Els tres últims els he llegit i us assegure que resulten, si més no, molt interessants. L'autor domina els temes que tracta i està molt ben documentat. Sí, sí, tots en castellà, perquè Paco Asensi no va tenir l'oportunitat d'aprendre a escriure en la llengua que parla. Al llarg del temps hem coincidit algunes vegades i sempre ens hem alegrat de veure'ns. Ens hem preguntat per les nostres activitats literàries i hem recordat algunes de les anècdotes d'aquella època que, gairebé, s'amaga entre la boira del temps. Paco Asensi manté aquell somriure de sempre, jo estic bastant més descapotable. Des d'ací, humilment, voldria retre-li un homenatge com a persona, com amic i com a novel·lista del meu poble, que és com dir, del millor poble del món: Algemesí. Potser, algun dia, el nom, el seny i l'obra literària de Paco Asensi tinguen el reconeixement que mereixen.