Bon dia i bona setmana.
Hui mentre caminava cap a casa abans de dinar he tractat de mirar d'assajar alguna entrada per aquest blog que últimament (per motius de feina) tinc una mica abandonat. Finalment he parat esment en quatre situacions paradoxals que m'agradaria compartir amb vosaltres.
Hui mentre caminava cap a casa abans de dinar he tractat de mirar d'assajar alguna entrada per aquest blog que últimament (per motius de feina) tinc una mica abandonat. Finalment he parat esment en quatre situacions paradoxals que m'agradaria compartir amb vosaltres.
La primera.
Hi ha una mena de dita que afirma que si vols saber vertaderament com és una persona, només has de donar-li poder. Realment quan es recorre a aquest proverbi es fa sempre amb la intenció, no de ponderar una actuació, sinó de criticar-la obertament. Doncs, observant el kaos popular propagat intencionadament a bombo i platerets, caldria reformular aquesta sentència per tal d'aplicar-la a la dreta espanyola: Si vols saber vertaderament com és una persona de dretes (reformista o no) només has de llevar-li el poder (econòmic, polític i mediàtic) del qual gaudia fins no fa molt.
La segona
Lligada amb l'anterior. El PP espanyol sembla una cabina marxista (tranquils, no russa sinó la famosa cambra dels germans Marx), i el PSOE sembla estar vivint una època de serenor i bonança. Però a casa nostra el PP valencià continua ben segur dels seu domini total i a més es creu peça indispensable per acabar de resoldre el trencaclosques popular a nivell estatal. Espanya és diferent i València és diferent a Espanya. Algun nacionalista ja estarà pegant bots d'alegria.
Anem a pams:
1a hipòtesi de treball: el PP valencià és menys dolent que el PP nacional (la rebutgem directament perquè el PP valencià és el més nacional de tots)
2a hipòtesi: el PSOE valencià és més dolent que el PSOE estatal (ah, però hi ha PSPV?)
3a hipòtesi: ací continuem sense enterar-nos de res, Benvinguts a Mesinfotland!
4ahipòtesi tenim una classe política de 2a regional. Govern mediocre i oposició virtual.
Sincerament crec que es tracta d'una barreja de tot plegat.
La tercera
Sobre el fenomen Chikiliquatre. Decididament, la vida amb tots els arxius que porta adjunts (família, feina, preocupacions...) és una cosa massa seriosa com per a no prendre-se-la a broma. La gent necessita sovint no-pensar, deixar-se dur i simplement gaudir-ne; recerca vàlvules d'escapament i el bon humor és una de les més barates, simples i eficaces.
La quarta
Aquestes últimes setmanes per motius de treball he hagut de fullejar alguns dels últims exàmens del nivell mitjà de la JQCV. Dues conclusions:
- Per què no opten directament per canviar el nom de la Junta pel de Tribunal de la Inquisició? I de cap de la tribu al tio que dissenya les proves, perquè pitjor és impossible fer-ho.
- Si pretenen promocionar el valencià així, que ho deixen estar...només estan afavorint la desafecció lingüística; i si aquesta plataforma juntament amb C9 forma part d'una programa que té com a objectiu que els valencians avorrisquen la seua llengua, enhorabona! Indubtablement han encertat el camí.
VK
1 comentario:
Sí monsieur V.K. Tot i que derrotat, fet pols de la vida, desfet a micones, no he pogut evitar llegir el post. D'acord en tot i, sobretot, en el comentari sobre la JQCV. Això mateix vam comentar a qui corresponia fa uns quants anys i ens enviaren allà on Peret envià sa mare. Dissortadament, molta gent que també estava teòricament en desacord decidí continuar dalt del carro de les proves ( o processos inquisitorials) de dissabtes a canvi de trenta monedes (o unes poques més, tant se'n dóna.) Possiblement, si aquestes persones hagueren estat conseqüents amb el que deien i creien, ara mateix la JQCV no funcionaria com funciona...Però, aquest és un país on, a canvi de pasta, bastant gent és capaç de tragar rodes de molí i, si ve al cas, el molí sencer. I et parle de gent que milita activament en formacions polítiques d'allò més nacionalistes; però, els caps de setmana d'activitat de la JQCV no té cap problema en emprar el "genuí", el "venesiano" o qualsevol altra barbaritat d'aquesta organització que, com molt bé apuntes, potser tinga com objectiu últim desintegrar la llengua de la manera més subtil.
L'home del carreró on queda tan sols un fanal perquè la menudalla s'ha fet amb la resta a pedrades.
Publicar un comentario