viernes, 9 de mayo de 2008

LA BONA SORT

Eren les 9: 45 h del matí, des de les 9 del matí realitzava un examen en una classe de 2n d’ESO. Quedaven pocs minuts per a què la sirena donara per acabada l’hora. Alguns alumnes, a mesura que acabaven, anaven lliurant-me l’examen. Tot seguit s’asseien i treien llibretes, es repassaven l’agenda, i fins i tot, algun agosarat s’atrevia a exhibir públicament algun llibre que semblava estar llegint-se. La major part d’aquest últims optaven pel llibre de lectura recomanada (visca l’eufemisme!) corresponent a aquesta tercera avaluació.

Força encuriosit m’he apropat a un alumne que llegia amb força interés un llibre que sorprenentment no coincidia amb la lectura recomanada, amb cap de la sèrie de Harry Potter, ni amb cap obra de terror. Amb un moviment de celles li he demanat permís per conéixer el títol del text que tantes expectatives li pareixia haver despertat (a més, un punt de lectura situat més enllà de la meitat del llibre mostrava ben a les clares que ja li havia dedicat unes quantes hores)

Ell, ben orgullós, m’ha mostrat el títol que hi figurava en la portada: LA BUENA SUERTE. Las claves de la prosperidad.

No sé per què, però en tot el dia no he pogut desfer-me d’un rostre d’evident perplexitat.
VK

2 comentarios:

moz dijo...

Potser ho fa que la bona sort no existeix realment?

per baix la 1a planta dijo...

VK, aquest llibre és de religió...

o no saps que "la Sort és el pseudònim de Dèu quan no vol signar"?

...o potser l'intrigà del que parlava Lluís Llach a la seua cançò...

qui sap?
Els camins de l'adol.lescent sòn innescrutables.