domingo, 11 de mayo de 2008

Això em passa per llegir el diari

Rita Barberá: "los valencianos van a pelear hasta la última gota de agua" (Levante)

Altra volta pum!. Que una persona amb un càrrec polític important utilitze els mitjans per fer soflames de tipus bel·licista: pelear, hasta la última gota... està malament, és immoral i diu ben poca cosa del tarannà de qui les profereix. Però allò que vertaderament em molesta és la tendència de molta gentola a la generalització, o parlant en plata, eixe ús i abús del “los valencianos”.

Quins “valencians”? Tots? Potser ens ho han preguntat? O només és una intuïció?
Val, d’acord, no anem a ser malpensats, m’ho crec. Anem per feina. Sóc valencià, així que almenys que ens ho fiquen fàcil. De quin tipus de conflicte bèl·lic estem parlant? Guerra de guerrilles, de trinxeres o només fent harca? On cal allistar-se? Estem tots obligats o hi ha un mínim per família? I un cop aconseguim l’última gota de l’aigua catalana i ens quedem sense arguments polítics, què fem? Ens n’inventem uns altres? “Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres” (Groucho Marx dixit)

Llàstima (ho he pensat més d’una vegada) que l’Ebre no passe per València i que els catalans no siguen els qui ens reclamen els transvasaments, perquè més d’un ensenyaria l’orella. Ja m’imagine quin seria el sentiment majoritari d’aquesta gent: “Primer me la bec jo tota fins que m’ofegue o els renyons em suren que els done a eixos una gota. Que comencen per l’aigua, continuen per la llengua i d’ací dos dies penetren per l’Albufera per tal de conquerir-nos”.


Des que es féu pública la notícia tres carros d’aques ja porten hores descarregant llenyaa a la plaça de bous de València. La foguera inquisidora estarà enllestida demà al matí. Només cal que la policia valenciana atrape al tal Tresserras i després d’un juí sumaríssim li siga aplicada la pena capital. Unes declaracions tan irreverents, un atac tan furibund a la idiosincràsia valenciana, mereixen un càstig públic i exemplaritzant. O no li serví d’escarment el tancament dels repetidors de TV3. Hi ha pecadors que no escarmenten.


O siga que fins fa quatre dies els caps de la rajola es forraven i repartien solidàriament tots els seus guanys entre tota la societat prioritzant els sectors socials més desfavorits. I ara és clar, com que ja no bufen bons vents i els beneficis han minvat i no els eixen els comptes pretenen que en contraprestació per tot allò que han aportat a la societat de forma altruista se’ls retorne en forma de lleis, ajudes, contractes, etc. Doncs, encara els passa poc!
Rajoy dice que tendrá colaboradores del PP valenciano "muy cerca" de él, como González Pons (Levante)

Si tot el procés de refundació popular consisteix a substituir les velles joies del govern Aznar per personatges com González Pons serà (m’imagine) per alguna oculta raó. Però pensant-ho bé se me n’ocorren algunes:

1. Considera que tot l’estat espanyol és tan mesinfot com País Valencià que ho acceptem tot i permetem any rere any continuar governats per la matixa troppa. Perquè no ens enganyem, el mèrit del PP valencià és relatiu, és molt fàcil esdevenir un davanter sensacional si tot l’equip juga per a tu, i el rival, a més, opta per jugar amb les cames nugades i prescindir del porter.

2. Rajoy està ben enfadat amb el PP i les seues plataformes mediàtiques pel tracte que li han dispensat en el tema successori i ha decidit rotllo kamikaze destruir tot l’aparell amb ell a dintre.

3. Rajoy cobra de PRISA o bé ZP li ha promés una ambaixada en algun país del Carib.

4. Per tal d’augmentar el seu carisma ha decidit posar en pràctica la dita “en el país dels cecs el borni és el rei” i ha optat per envoltar-se de tipus més grisos que ell per així destacar ni que siga una mica.

DE totes formes advertim a Rajoy que la fórmula González-Pons no li garanteix l’èxit: perquè RTVE no és Canal 9, l’”agua para todos” no li permetrà recuperar vots a Catalunya, País Basc, Aragó, Andalucía i en altres territoris on els resultats no li han estat favorables i , per sort, tot l’Estat no pateix la síndrome del “Vestit nou de l’emperador” que tan arrelat està a València.

Així i tot, gràcies per emportar-te algunes “penyores” cap a la Vila y Corte (podria fer un pack: per cada 2 adquisicions li regalem un tercer assessor) perquè ens estalvia haver de patir-los només ací i perquè així s’evidencia ben a les clares les ànsies boges que molts d’ells tenen per abandonar la seua estimada terra valenciana i fer les amèriques prop de la Castellana.

VK

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ixe s'en vol botar foc

ei... el problema es que els valencians mos estavellarem amb ell...

Anónimo dijo...

Això mateix li deia jo a un amic, de dretes per cert: “Gràcies per emportar-vos alguns personatges a Madrid” I ell tot flegmàtic em respongué: “ No patiu que en cara ens queden més.”
Vull dir que... ja m’enteneu, no?
L’Espectador