La recerca de la dignitat

Indubtablement per a molts aquest matí no ha estat un matí qualsevol. Per a mi, tampoc. M’he alçat encara una mitja marejat i sense saber ben bé a qui havia d’odiar amb més intensitat: al poble nipó, perquè segur que foren ells qui inventaren el despertador, al cabronet del quad més sorollós del món que totes els dies pega tres o quatre passades pel meu carrer (possiblement fins que està ben segur d’haver despertat a tot el veïnat) o a Eva (no a la meua muller, des d’ací un bes, xata) sinó a la primera fèmina que habità sobre la faç de la terra i a la seua ancestral afició per la fruita fresca.I és que, encara que semble mentida, fins i tot, per a un col·lectiu amb tanta mala premsa en aquest assumpte com el meu, s’acabaren les vacances.

VK