sábado, 2 de junio de 2007

Tres i mig.


Tres i mig
No és que m'haja plantat jugant al set i mig, no. És que el meu nét acaba de fer els tres mesos i mig i la meua nora, que per a això de la fotografia és una number one, m'acaba d'enviar aquesta foto. I és que sap que em cauria la bava i em llevaria, almenys un poc, la migranya post-electoral. Això de veure el nét d'u amb un llibre entre mans és cosa seriosa, de veritat. I conste que no ha tret massa de la meua genètica personal. O siga, és preciós, li agrada l'aigua, no té por a les barques i es veu que "entén" de música perquè, quan plora, calla en sec en escoltar un burret que deixa caure tonadetes. Però, això sí, agafa els llibres de plàstic amb les dues manetes i es queda mirant les imatges com aquell que veu un miracle en viu i en directe. Em consta, a més, que escolta les cançons de Paco Muñoz, les de la seua iaia i les de sa mare, suporta amb paciència els pessics a les galtes del pare i alguna que altra barbaritat que li conta el seu iaio, és a dir, jo mateix. Us assegure que això de tenir un nét, de tenir l'ocasió d'acaronar-lo, li esborra a qualsevol les desfetes, els dolors de cap i els problemes que, de vegades, et porta la vida diària.
Ja sé que aquest bloc no està per a massa cursilades. Però, de tant en tant, alguna que altra pot servir per a desfogar el personal.

3 comentarios:

Etoo dijo...

Aire fresc al blog!!!!!!!!!
M'agrada més aquesta anàlisi de la situació actual, realment més profunda, més detallista, carinyosa, sinzera,tendra... Si el xiquet ja porta un llibre baix del braç, per eixa regla de tres, ho senc d. Enrique, però no seras res al seu costat... je, je,...

Anónimo dijo...

Con rasón endespués nos salen vivos i torsíos los críos pues que haseís entrehando al muchacho libros infantiles que eso ni es literatura ni es nà.

I puestos a dulsificarlo con finas melodías mejor optar por músicos valencianos de verdà, el Titi, Visente Ramírez o algunas de las coplas de Rosita Amores. Que PAco Muñoz, ni ocho cuartos, que ese nomás que canta en catalán i no se l'entiende.

PArese mentira con tanto docente en la familia que decuidéis así la formación del nano.

Al menos el nene ya navega (algo hemos avansao), a ver si me paso por su hogar i le traigo unos buenos palos de golf al crío pa que practique i nadie le bufe la oreja de mayor.

Membre de l'AVL

Anónimo dijo...

Senyor membre de l'AVL:
Això de la barca no té res a veure amb l'America's Cup o com es diga això en pitinglis. Si m'ix amb aficions com aquestes, el desherete a la primera de canvi. I això del golf...Home! Alguna cosa haurem de fer si ens sembren els camps amb clotets. O el golf o traguem les boletes...de ferro o vidres, clar.

Ex-membre de quasi tot.