Quan arriben aquestes dates a qualsevol se li fica el ventre agre tan sols en pensar que s'apropa l'hora de fer la declaració. Fins ara, a més de castigar-me, fer-me allò que es diu "paral·leles", donar-me pel sac amb l'IVA durant tres anys seguits, ventar-me'n a dreta i esquerra, etc., ho he suportat tot amb paciència franciscana. Això sí, he posat una ratlleta a la pantalla (aproximadament al 32% de la llargària) per tal de recordar quina part d'allò que faig s'emporta Hisenda sense fer una llapisserada. En fi, he suportat també (amb menys paciència, això sí) veure com la meua part corresponent s'inverteix sovint en paranoies de polítics i administradors en general. Que deia jo que, si pague en funció d'una activitat cultural casolana(com molts dels meus companys i companyes), alguna part s'hauria d'invertir en cultura casolana també i no en parafernàlies culturals que beneficien, tan sols, uns quants espavilats. Doncs bé. També això ho he suportat quasi amb estoïcisme, quasi amb indiferència envers el dolor que em provoquen les punyalades en forma de declaracions. Fins i tot, el comentari que he escoltat sovint, aquell que diu "paguem a nivell escandinau i tenim serveis tercermundistes", a força de repetir-lo, em sona a música celestial. Ah! Però, ahir mateix, en escoltar una notícia (que després vaig confirmar en premsa) em vaig posar d'una mala bava que em té preocupat: els futbolistes de primera línia, aquells que guanyen un ou i part del rovell de l'altre, paguen un màxim d'un 22% dels ingressos. A veure, a veure. O siga que nosaltres, jo en aquest cas, que faig més hores que un rellotge, pel fet de desenvolupar una activitat diguem-ne cultural, pague un 32 % i encara els sembla poc, i els futbolistes paguen un màxim d'un 22%? De mala bava, repetisc, m'he posat de mala bava i estic barrinant seriosament a fer-me objector d'alguna cosa, no sé de quina, però relacionada amb aquesta Agència Tributària que, a més de criminalitzar la cultura sacralitza el futbol. Sí. És veritat. Haver-te apuntat a futbolista, direu. Doncs no. Ni tinc edat ni condicions; però, pel que sembla, tampoc ell en tenen per a fer el que jo faig i paguen bastant menys que jo a la maleïda Hisenda.
4 comentarios:
Clar, és el que es diu progressivitat impositiva. Només que en aquest país l'apliquem al revés: més tens, menys pagues (veure enllaç, lo de les SICAVs no té nom).
Per cert, (i sabent a qui li ho estic dient) on estan els paràgrafs? Això de predicar en l'exemple ja no s'estila?
Mil perdons per allò de la distribució del text en paràgrafs. Segurament ha estat per causa de l'estalvi d'espai, per pròpia incapacitat o jo què sé.
[Paràgraf]
De tota manera, la meua intenció no era altra que manifestar el meu desacord amb un sistema.
[Paràgraf] Una altra vegada, mil perdons.
Hola gestor de Tirant a fotre, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
HISENDA SOM [QUASI]TOTS...
[Procuraré respectar els paràgrafs]
Això dels impostos del "furbol" i dels "furbolistes" és una mosca que fa temps rondina per les orelles dels contribuents de base. La llei Beckham, crec que li diuen. Ja té collons la cosa! El paio aquest, a més de vestir-li Armani el paquet de l'entrecuix i de refregar-se sobre l'escarransida Victorieta (segons la qual el nostre país fa olor a all), ara, a més, dóna nom a una llei incompresible.
Cada any, poc abans de presentar-te davant del fisco a declarar els pecats laborals (és a dir, les hores que t'has passat treballant i els xavos que t'han pagat), ho fas amb uns símptomes d'úlcera estomacal incipient que t'avisa del que et pot passar. Quan t'alces de la cadira, els símptomes són més que evidents i dubtes si anar al metge o al psicòleg. Finalment, decideixes anar al psiquiatra per veure si mates dos pardals d'un tir. Però quina no serà la teua sorpresa quan l'home, desconsolat et conta que ell també és una victima del sistema, com tu.
Què fer? A qui acudir? Desorientat, impotent, sentint-te indefens davant de l'apisonadora de AEAT, arribes a casa i escrius un post al teu blog, l'únic luxe que et queda a l'abast després de pagar el 60% del primer termini de la "declaració".
L'HOME DEL CARRER DELS ESPOLIS I ATRACAMENTS PER SISTEMA.
Publicar un comentario