V Encontre

V encontre (Crònica d'urgència.)

Seguint la tradició, dissabte 14, ens trobàrem a Alzira, entre la màquina de tren i l'escola de l'Alborxí. "Aparca al descampat, col·lega, que la resta és zona blava", és la primera advertència de l'amic Fluixà. Després, les salutacions (osti, el Paco Machirant, a qui ja tenia ganes de recordar-li "l'embolao" que em va organitzar a L'Eliana!), Norbert, que desapareixerà misteriosament després de la visita al MUMA, Francesc Vera i la seua Canon... Primera feina, el café. Queda clar: paga Tobies Grimaltos. Urbà, Vicent Nàcher, Toni Prats i jo, ens posem la gorra. L'any que ve, em toca a mi, a Castelló de la Ribera, que Tobies ofereix millor proposta pel seu poble que jo pel meu. Ara que, d'ací dos anys, a Algemesí ( a no ser que em tomben una altra vegada per una altra proposta millor.) Passe llista de memòria. Falta Millo, que ha d'anar de bodorrio i, a més, porta tota la col·lecció sencera de virus i no és cas que ens els encomane. La resta, a peu de canó. Ah, no! Falten, també, algunes escriptores que debutaren l'any passat. Exacte, per exemple, Virgínia, tot i que Fina repeteix i me n'alegre. La mare que va! Arinyó ve vestit com si anara a desfilar per Cibeles. Una estona després, ho entenc. Porta un Mercedes negre, novet de trinca. D'on traurà la pasta el xicon de l'oli? Després, li ho preguntaré, si me'n recorde, clar. Isidre! Ha vingut Isidre Crespo, amb les piles carregades i amb ganeta de parlar. Tractaré de pensar en algun tema que no domine. I ja serà difícil, ja. Visita al Museu d'Alzira. Ens rep el regidor de Cultura. Breu i clar: no hi ha pernils, però sí algun detallet. Ens acompanya el director, Agustí, un autèntic setciències, caguelou, que aquesta gent jove sap més que les enciclopèdies. A mitjan explicació, Urbà i jo (i qui més?) fem un parèntesi i prenem aire barrejat amb el fum d'un cigarret, que ja no ens cap més informació, la processó és llarga i el ciri curt. Seguim. Ens projecten dos documentals (un en castellà i en l'altre com Déu mana). Ens acompanyen a les sales permanents de pintura (Boix, Michavila, Armengol, Solbes...) i a la sala on s'hi conserva un bon fragment de pintura d'època islàmica. La construcció, en paraules del director, barreja la modernitat amb els elements constructius de les distintes èpoques històriques. Personalment, m'agrada, tot i que note a faltar les restes del bronze valencia i d'època romana. "Deuen estar encara emmagatzemades. Ja les portaran, a poc a poc. " Parlaments curts al saló noble i regals en forma de llibres, fullets informatius i una marca de lectura preciosa. Emili Piera parla amb Voro Vendrell pel mòbil. No puc reproduir la conversa perquè, entre la gent de la Ribera Baixa, les converses són d'aquelles que han de pertànyer al món de la privacitat. De seguida, amb els cotxes, a la Murta. Voro! Ja ha arribat Voro. I, sense perdre punt, a caminar. Paciència, que la visita paga la pena. Foto de família a l'entrada i al costat de l'aqüeducte. Sabíeu que hi havia un ermitori excavat en la roca? Jo no. Ni idea. Però ja s'encarrega Agustí d'explicar-nos fins l'últim detall. "Tu veus les teules"? I Vicent Borràs, que té més vista que un esparver, m'ho indica. I dit al pas: Vicent proposa (diu que és idea de son pare, Leonardo) que fem un escrit reclamant la dignitat que es mereix la Creu Coberta. Proposta acceptada per unanimitat. Rematem la visita i, camí de tornada, pregunte a Arinyó d'on trau les peles per anar de jaqueta i emprar un Mercedes. La resposta, purament arinyoniana. O siga, per a llançar-lo d'un bac al fons del barranc. Tobies, Urbà i jo, a penes eixim de l'espai protegit, ens encenem el cigarret, clar, que ja estem fumant-nos damunt. O Tobies no fuma? Ai, la memòria. Aterra Joan Carles, que sempre va amb gasoil agrícola rebaixat o sol fer bola dissabtes, vés a saber. L'últim a arribar, Santi Vallés. Ai, mante, ja era hora. Tres taules redones, a deu per taula, trenta. A la primera, Àlan, Vicent, Enric Ramiro, l'altre Vicent, Santi, Ballester...O siga, els intel·lectuals del cante. Enmig, Toni Prats, Isidre, Emili, Lozano, Jeremies...O siga, els ajatollahs. A la tercera, Fluixà, Eugènia, Joan Carles, Vicent Climent ("Ié, què feies tu per la Patagònia?"), els oriunds d'Antella...Poc falta perquè m'agafe de la perruca amb un dels oriunds (em toca la fibra del meu poble i tothom sap que la meua terreta és intocable, com la nissaga de Ness. ) Oficien de nuvis Fluixà i Lozano, o siga, van de taula en taula preguntant com va la cosa. "Bé, bé. Molt apanyadeta." Isidre ve a la taula i ens il·lumina de paraula i d'obra (porta un aparell amb fotos i pel·lícules dels néts.) Vicent Simbor ens regala el llibre dedicat a Fuster. Discursos finals: Lozano, Enric Ramiro, Joan Carles... Comença la desfilada. Besos i abrasos de mi prima Fransis. No donen premi si m'emporte per davant Vicent Símbor, Voro Vendrell o Àlan (que de segur que està escrivint alguna cosa, però s'ho calla. A que sí, pirata?) Cap a les 6 arribe a casa. Content i pagat. Fins a l'any que ve, perles. Gent de cine, de bona veritat.

El silenci s'ha trencat per aquesta crònica d'urgència. Pel que respecta a l'AELC, no hem rebut ni una sola paraula. Ho suposàvem pel que ens havien explicat sobre els elements que controlen la Junta; però, potser, encara ens quedava una micona d'esperança. Tampoc la gent d'ací, relacionada d'una o d'altra manera amb la Junta, ha badat boca. Pel que sembla, es passen per l'arc del triomf un escrit amb més de trenta adhesions d'escriptores i escriptors valencians. I alguns altres escrits a nivell particular. Bé. A partir d'ara, supose, cadascú farà el que voldrà de la veu. O prendrem alguna mesura col·lectiva? Qui lo sa!