La marDes de fa algun temps, descobrisc, amb bastant enveja, que la poesia m'envolta quan jo sóc incapaç de muntar un apariat sense que cante a falla de barri de la perifèria. Hui, òbric el correu i em trobe aquest missatge d'un amic de l'ànima (i, alhora, cap d'aquest bloc.)
Parla de la mar. I ho fa amb tanta gràcia (almenys, per a mi) i tanta "poesia", que no he pogut evitar fer-vos-en partíceps. Allà va:
Si, amics, sí. La mar de calor, la mar de mandra, la mar de mosquits, la mar de basca, la mar de mosques i tanmateix, la mar de poca mar. Encara som de secà; potser la setmana pròxima ens n'anirem a la platja i aleshores tindrem la mar de mar.
Supose que vosaltres encara estareu en pont aeri Algemesí - El Perelló, no?
Quines coses ens depara la vida, senyor!
La mar de records. I la mar de ganes de veure-vos.
La mar de salut.
5 comentarios:
I quan ja portes uns quants dies a la mar, acabes el poema amb un vers ( no recorde l’autor) que diu:
“ La mar dels collons...”
Però bonic sí que és.
Ja vos ha dit VK que serà pare?
L’Espectador.
Sí que es veu que esteu tots en la mar que no hi ha ningú que replique, he? I és que les vacances són les vacances.
L’Espectador.
Ho lamente de veritat VK. Ho lamente.
L'Espectador.
aaa
Hola LLetra,soy Yentl, podrias ponerte en contacto conmigo? me temo que no te llegan mis correos, y tu numero de telefono desaparecio junto con mi movil, no tardes, gracias.noah_nin@yahoo.es
Publicar un comentario