
Des de fa algun temps, descobrisc, amb bastant enveja, que la poesia m'envolta quan jo sóc incapaç de muntar un apariat sense que cante a falla de barri de la perifèria. Hui, òbric el correu i em trobe aquest missatge d'un amic de l'ànima (i, alhora, cap d'aquest bloc.)
Parla de la mar. I ho fa amb tanta gràcia (almenys, per a mi) i tanta "poesia", que no he pogut evitar fer-vos-en partíceps. Allà va:
Si, amics, sí. La mar de calor, la mar de mandra, la mar de mosquits, la mar de basca, la mar de mosques i tanmateix, la mar de poca mar. Encara som de secà; potser la setmana pròxima ens n'anirem a la platja i aleshores tindrem la mar de mar.
Supose que vosaltres encara estareu en pont aeri Algemesí - El Perelló, no?
Quines coses ens depara la vida, senyor!
La mar de records. I la mar de ganes de veure-vos.
La mar de salut.