miércoles, 25 de junio de 2008

Un equip gens compensat

Com si es tractara d’una prolongació més de la premsa esportiva, avui les capçaleres més generalistes també han optat per oferir-nos un grapat de titulars ben sucosos que hi tenen força similituds tan pels fons com per la forma.
Figueres asegura que el Consell no ha dicho que no exista unidad de la lengua (El Correo Gallego?)
Així després d’escoltar les declaracions de la Presidenta de l’AVL a L’Avui (haurà calgut un torsimany?) irremeiablement he convocat en la meua memòria a Arsenio Iglesias “el bruixo d’Arteixo” perquè era entrenador de futbol i, a més a més gallec. Dir públicament un càrrec polític que “el Consell no ha dit que no existisca la unitat de la llengua “ és com si un entrenador o jugador de futbol continuara despatxant les seues entrevistes amb els típics tòpics de “el futbol és així”, “el baló no va voler entrar” o “som onze contra onze” o com si al cap de la NASA li pregunten cap on llança els coets i després de pensar-s’ho molt, afirma ben orgullós que “indubtablement cap amunt”!

Font de Mora advierte de que no le "temblará el pulso" si se incumple la orden de Ciudadanía (Levante)
El bons equips i que a més a més juguen a l’atac solen comptar amb extrems ràpids, traçuts i amb bon regat i gran precisió en els centres. Doncs bé, l’equip popular valencià compta amb un extrem que juga per la dreta lent, tosc, amb manca de cintura i que ja porta temporades llançant a córner cada bona passada que li arriba.

Però malgrat l’evident desesperació del públic entés que assisteix atònita a tal cúmul de despropòsits, incomprensiblement continua jugant de titular gràcies al vist i plau del president de l’equip i a la seua desfasada aposta pel joc de força de procedència anglesa.

El PP se adhiere en elmundo.es al Manifiesto en defensa del castellano (El Mundo)
Ai! I que dir dels hooligans i ultres, eixe costat obscur de l’esport totalment prescindible, que per tal d’animar de forma entusiasta el seu equip (que ja compta amb un notabilíssim nombre de seguidors i de suports mediàtics i institucionals) recorren al menyspreu de l’altre equip, a qui només qualifiquen en termes de rival, adversari o contrari.

Que passaria si escriptors dels EUA davant l’ascens del castellà en aquelles terres signaren un manifest en defensa de l’anglés? Qui serien els primers en qualificar aquest fet d’escàndol i atropellament cultural?

Per cert davant “l’evident persecució que està patint el castellà” a l’estat espanyol sembla que els sotasignants hagueren de fer públic l’esmentat manifest d’amagat i que ca mitjà de comunicació s’ha ofert per a publicitar-lo per evitar represàlies.
I a mi que em sembla que aquests d’UPD continuen de campanya o potser ja estan preparant la propera.


Per sort, quan tot l’equip s’ensorra ens resten els centrals, eixe últim bastió irreductible que aguanta amb força les envestides rivals i projecta amb energia els locals.

Aquest matí l’amic Ricard ja ho anunciava, ara fa uns minuts mentre llegia El País ho he pogut corroborar. Qui ens anava dir que les incatalogables declaracions d’Indefinició Figueres serien contrarestades amb unes altres manifestacions que malgrat la seua naturalitat i espontaneïtat resulten molt més assenyades.

Entrevista en profunditat en la secció d’esports d’El País a Carlos Marchena, central del València i de la selecció espanyola nascut prop de Sevilla.
P. Es usted andaluz, pero diría que le he escuchado ordenar la defensa con Puyol en catalán durante los entrenamientos.
R. Piense que vivo en Valencia. Así que entiendo a Puyi cuando habla con Capdevila en catalán y le contesto yo con las palabras que sé en valenciano. Le hago una broma y él se muere de risa. Hace muchos años que coincido con Puyol en la selección. Nos entendemos bien.

Doncs això, sembla que el Govern hi ha massa pilots de bòlids, golfistes i patrons de vaixell i cap futbolista que jugue de central.
VK
Veges que l’han estrenat! Sobretot per l’accepció valenciana d’aquest verb.
3. tr. Gratificar algú amb algun do o alguna estrena (Regal, present, donat com a gratificació a un servei).

1 comentario:

Anónimo dijo...

Pel que respecta a les declaracions d'Ascensión, res de nou. A nadar i guardar la roba, no siga cosa que se li rebote el galliner i perda el xollo. L'assumpte del conseller resulta bastant més preocupant entre altres coses perquè s'ha passat, es passa i es passarà per l'arc del triomf la Llei d'Ús (de categoria superior a una ordre) i tracta d'imposar l'anglés per a l'EpC, amb lúnic objectiu de passar-se per forro una altra llei de caràcter estatal. I qui no passe per la tuberia, ja ho sap. Pel que respecta al manifest de Rosa Díez i Savater, no és altra cosa que un intent de buscar un espai i uns votants per a les properes eleccions. I, clar, el PP ha vist la jugada i s'ha afegit al sarao. Caldria elaborar un contra-manifest indicant, tan sols, que a casa nostra parlem i escrivim en la nostra llengua, senzillament, perquè ens passa pel pirri.

L'home del carreró que al·lucina en multicolor cada vegada que llig notícies com les que comentes.