lunes, 30 de junio de 2008

Trobada als Pirineus

Trobada als Pirineus
La quinzena edició de la Trobada d'Escriptors al Pirineu, a la Seu d'Urgell, del 27 al 29 de juny, ha acollit per primera vegada autors occitans. Aquesta participació "ha estat significativa ja que té lloc en un moment en què el Senat francès acaba de 'tombar' el reconeixement del valor patrimonial de les llengües minoritàries", segons va explicat Ramon Sistac, president del Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, i professor de la UdL. Mira que la cosa té "pelendengues". Just ara en què està de moda el "manifiesto" de Rosa Díez, Savater i la quadrilla, els gavatxos opten per la mateixa. O serà a l'inrevés? Tant se'n dóna perquè l'objectiu, com apunta Cucarella, és el mateix. Doncs bé. He estat a la Trobada (amb la meua dona, és clar) i he tingut l'oportunitat de compartir experiències amb gent d'un costat i de l'altre del Pirineu. He conegut persones realment compromeses amb la llengua i la cultura, hem gaudit de la música de la llengua occitana i hem patit en veure com patien per nosaltres. Les qüestions personals, les impressions que m'ha causat la gent, pertany al bagatge d'allò que diuen "íntim". Però, apuntaré que tenia ganes de conéixer personalment Pep Coll, Àlex Broch, Isidor Cònsul, Ferran Rella, Isidre Domenjó, Josep Maria Sala-Valldaura o la menorquina Maite Salord i he tingut l'ocasió de xarrar i compatir experiències amb tots ells. Ara entenc els company i companyes que han viscut aquesta experiència abans que jo.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Enric, hem passat uns dies de coneixences, de llibres, de gastronomia, de paisatges... intensos. Em sap greu no haver contestat al teu correu però el vaig esborrar sense voler: me'l pots tornar a enviar? Em sabria greu perdre el contacte. Una abraçada.

Anónimo dijo...

Xe, què passa? Que els escriptors rojos catalanistes esteu sempre de “farra,” o què? Segur que VK està fent les amèriques, JM per eixos móns de Deu, tu de trobada en trobada. Jo que deia “ Passes més fam que un mestre d’escola, que un músic i que un escriptor en llengua catalana...” me tindré que retractar? Perquè, no me digueu que en aquestes trobades no utilitzeu més la cullera que la llapisera?
Que sí, que sí. Que feu bé. Que d’ací quatre dies no queda ni l’apuntador (en català clar).
L’Espectador

Anónimo dijo...

nou blog algemesidencia.....